La històrica foto del guàrdia d'assalt de Centelles reviu a Barcelona 75 anys després-Societat-El Periódico

75 ANYS DE LA GUERRA CIVIL

La històrica foto del guàrdia d'assalt de Centelles reviu a Barcelona 75 anys després

Diumenge, 17 de juliol del 2011 - 17:12h.

EFE (Barcelona)

Vots:

-0

Comentaris (0)

19 de juliol de 1936. El guàrdia d'assalt Mariano Vitini apunta el seu fusell, recolzat sobre un cavall mort, contra les tropes rebels que s'acabaven de sublevar contra el Govern de la República. Era a la cantonada dels carrers Diputació i Roger de Llúria de Barcelona. Agustí Centelles, fotògraf, va immortalitzar el moment i va convertir el milicià en una icona de la guerra civil espanyola.

Maria Luisa Vitini, filla del milicià, i Octavi Centelles, en el lloc on es va captar la fotografia d'Agustí Centelles. JOAN PUIG Joan Puig

Entrega de la fotografia, del fotògraf Agustí Centelles, per part dels seus fills, Sergi i Octavi Centelles, als descendents del milicià, Mariano Vitini, que surt a la fotografia captada al carrer de la Diputació amb Roger de Llúria. Joan Puig

Més informació

Tags: Societat

Avui, 75 anys després, a la mateixa cantonada de Barcelona, Maria Luisa Vitini, una de les dues filles de Mariano, ha rebut una còpia d'aquella fotografia de mans de Sergi i Octavi Centelles, hereus del fotoperiodista. Amb motiu del 75 aniversari de la guerra civil espanyola, els familiars dels dos homes s'han reunit per recordar aquell dramàtic instant.

Tres generacions d'aquestes famílies s'han donat cita a la intersecció dels carrers Diputació i Roger de Llúria, al centre de Barcelona, cap a les 08.45 hores, la mateixa hora en què Centelles va captar la instantània que faria la volta al món i es convertiria en una de les icones gràfiques de la contesa espanyola que acabava de començar: la de tres guàrdies d'assalt que es resguardaven amb les seves armes darrere els cossos de dos cavalls morts.

Durant la trobada s'han intercanviat anècdotes i han firmat en una còpia de la famosa imatge que es dipositarà al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, on es guarda l'original.

Emocions i records

"És un moment emocionant, però també dur perquè recorda un moment molt tràgic", ha assegurat María Luisa, que hi ha assistit acompanyada pels seus quatre fills. "El meu pare sempre ens deia que durant la guerra va disparar molts trets, però no ens va dir si havia matat algú o no. No és una cosa de què estigués orgullós", ha comentat la filla del milicià.

Els fills, néts i besnéts que s'han acostat fins al 284 del carrer Diputació s'han pogut, a més, fotografiar darrere una gran reproducció de la imatge de Centelles, i també amb la baioneta del fusell que la família Vitini ha guardat durant dècades.

Curiosament, la famosa fotografia, que es va publicar en diaris i revistes de tot el món, entre elles a la portada de Newsweek, és una recreació d'una topada "molt dura" que moments abans de la instantània s'havia produït entre els guàrdies d'assalt i els insurgents i que Centelles els va demanar que reproduïssin.

A més, la foto original, en què Vitini apareix amb samarreta, al costat d'un casc militar com a primer "trofeu de guerra", incloïa un personatge més, un home vestit amb americana que empunyava una pistola i que Centelles va decidir no incloure a l'enquadrament definitiu per considerar que treia dramatisme a la imatge.

Treball de recerca

L'acte d'avui és fruit de l'obstinació del portaveu de la família Centelles, Joaquim Gasca, així com de l'equip de documentació dels hereus, que han treballat en els últims anys per identificar les persones que surten a les seves instantànies.

Mariano Vitini, un asturià que després de la guerra es va guanyar la vida en una factoria d'eines industrials, sempre va saber de l'existència de la foto, però no va ser fins al 1978, cinc anys abans de morir, quan la va poder veure en un llibre publicat per la Generalitat.

Vitini, segons ha explicat avui la seva filla María Luisa --que va néixer dos anys després que es fes la foto-- no acostumava a parlar gaire de la guerra civil espanyola, ni tampoc de la postguerra, en què van morir dos dels seus germans, Luis i José, dos activistes afusellats el 1944 i 1945, al Camp de la Bota (Barcelona) i Vallecas (Madrid), respectivament, per les seves accions contra la dictadura de Franco.

Comentaris (0)

Vots:

-0