És difícil no emocionar-se quan un senyor de 93 anys puja a un escenari amb pas divertit i gambada decidida i demana a les persones que s'“indignin” davant un món que està “acabant amb la Terra”, “té cada vegada més pobres”, no es respecten els drets dels ciutadans i les seves garanties en temes de salut, treball i educació són cada vegada menors.
El senyor, és veritat, no diu res de nou, però si el senyor és un dels creadors de la Declaració Universal dels Drets Humans, té gairebé 100 anys i treu l'energia per recordar a les persones, joves i grans, que s'ha de resistir i comprometre's, emociona.
Aquest dimarts, Stéphane Hessel ha donat una lliçó d'humanitat i energia al centenar de persones de totes les edats que l'escoltaven a l'Institut Francès. Hessel s'ha presentat a si mateix com un nonagenari que ja ha viscut molta història i s'ha rigut, molt educadament, dels que creuen que en les seves paraules no hi ha accions o són només un intent de demagògia. “Sospito que el primer ministre francès no ha acabat el llibre perquè ha dit que és poc intel·ligent indignar-se i s'ha de fer alguna cosa. I això que el meu llibret té 60 pàgines”, ha dit.
Amb veu molt clara i alta, Hessel ha dit que “si va caure el Mur de Berlín”, també pot fer-ho “el sistema capitalista financer”. Hessel, nascut a Berlín l'octubre de 1917, en plena Revolució Russa, va viure de ple la segona guerra mundial, amb un destacat paper a la Resistència francesa, va ser torturat i deportat, va passar per tres camps de concentració, va burlar la mort apropiant-se la identitat d'un altre pres i es va evadir dues vegades. Després de la gran contesa bèl·lica va ser diplomàtic i va formar part, el 1948, de l'equip redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Potser per això el seu llibre de 60 pàgines, que ja suma 1.700.000 exemplars venuts a França i que s'ha traduït a 20 idiomes, té validesa. És com va dir ell mateix una invitació a seguir llegint, a buscar altres formes d'organització, a implicar-se com a col·lectius.“No hem de ser indiferents, cal comprometre's, convertir-se en una resistència pacífica. Participar en la vida política o trobar moviments de resistència. Ara teniu Google i, en un clic, podeu saber qui es compromet amb l'ecologia, contra la pobresa”, ha declarat.
De solucions, diu Hessel, n'hi ha, però la seva feina no és enumerar-les. Interès per trobar la solució, veient com s'ha estès l'interès del llibre que va néixer en una petita editorial de Montpeller, també. “Indigneu-vos és un petit moment de lectura per seguir llegint i comprometre's”. En el seu discurs també ha recordat el patiment del poble palestí. “Tenia 25 anys quan vam crear Israel. Ara hem de buscar un reequilibri”, ha declarat.
A França, el llibre ha estat criticat per fer una crida a la violència. Davant aquestes crítiques, Hessel pronuncia una sola paraula: “Gandhi”. “La mobilització ha de sortir de la no-violència, de la resistència pacífica”, ha dit. El seu desig és que tots, especialment els joves, trobin un motiu d'indignació, “un valor preciós”, en les seves pròpies paraules, i per trobar-lo, ha dit, només cal mirar al voltant: “¡Busqueu i trobareu!”.
A la segona fila, uns joves estudiants que comparteixen pis a Barcelona enumeren moltes raons: precarització del treball, retallades sanitàries, educatives. “Sembla que estem bloquejats. Hem de mobilitzar-nos, però no sabem com. Compraré el llibre i després veuré què està passant”, han assegurat.
Formen part d'aquesta generació que com explica Toni Judt a Algo va mal van néixer amb un model capitalista salvatge i no coneixen un altre sistema possible. Hessel ho ha dit al principi de la conferència. El seu llibre és només una crida, l'inici: “Aneu a les llibreries, busqueu el que s'està escrivint i comprometeu-vos”.
Algú del públic li pregunta si els polítics l'han llegit. El senyor contesta que francament no ho sap. Ell, diu, a nivell interpersonal ha rebut bones crítiques de polítics locals. "Dones, sempre dones", diu. Després, fa un al·legat al poder de canvi de les dones. La gent aplaudeix. A la porta de la sala hi ha Joan Herrera, secretari general d'ICV. Ja estava indignat abans d'entrar a la conferència, diu.