elPeriódico.cat

 Un grup de jubilats han agafat el relleu dels indignats del 15-M per muntar originals accions de protesta amb les quals donar resposta a les retallades. Ja en són 70 i actuen sempre amb molta cautela per evitar els Mossos d'Esquadra. 
 
 Quan el moviment del 15-M sembla adormit, un nodrit grup d'homes i dones veterans, amb molt temps i il·lusió per endavant, han decidit mantenir la seva lluita reivindicativa. Tenen moltes coses en comú: són jubilats, la majoria van militar en associacions o partits d'esquerra i van lluitar durant la seva joventut per aconseguir les mateixes llibertats que ara veuen amenaçades per la crisi, no pensen rendir-se i, per descomptat, se senten indignats. S'autodenominen els iaioflautes i anteposen al seu nom el # ( hastag) per deixar clar que Twitter i altres xarxes socials són el seu canal de comunicació i expansió. Dimecres passat, en l'última acció de protesta, en un autobús, eren 70.

Un grup de 70 jubilats iaioflautes ocupen un bus de la línia 47 per protestar per les retallades. Ferran Nadeu

Més informació

• Tags: Societat, Societat

Neix el concepte iaioflauta

 «El nom de iaioflautes el devem a la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, que es va referir als rastaflautes per parlar del 15-M», explica Celestino Sánchez, jubilat de 62 anys, de Barberà del Vallès, antic formador en temes de construcció i militant de CCOO. Sánchez va ser un dels vuit assistents a un sopar celebrat a finals de setembre en un restaurant xinès en què vuit jubilats es van lamentar «que tot estava molt parat després del 15-M» . I es van plantejar que havien de fer alguna cosa. «No sabem com va sorgir --recorda Sánchez-- però a algú se li va acudir això de iaioflautes i vam acordar també fer una acció de protesta al mes».

 Es van planejar i van succeir les tres accions que els iaioflautes han realitzat des d'aleshores: l'ocupació del Banco Santander del passeig de Gràcia al novembre, l'entrada a l'agència de qualificació Flix al desembre i l'ocupació pacífica d'un autobús de la línia 47 dimecres passat. «L'entrada a l'agència de qualificació té sentit perquè aquestes entitats tenen més poder que els bancs» , subratlla Sánchez.

 L'economia, l'educació i ara també la salut són els principals objectius d'aquest col·lectiu, que s'ha pronunciat contra el tancament dels ambulatoris, com el del barri de la Marina, a prop de la Zona Franca. Això provoca que, a poc a poc, els iaioflautes vagin guanyant més simpatia i els seus membres apareixin amb més freqüència als mitjans de comunicació. En només tres accions reivindicatives han triplicat el nombre de participants, malgrat que totes les accions sorpresa que han realitzat es convoquen amb molta discreció per evitar l'aparició dels Mossos d'Esquadra abans de temps.

Lluitadors per sempre

«Fem una assemblea per discutir el tema que volem abordar el mes següent, però no es decideix mai l'acció completa. Això ho fa un grup més reduït, d'unes vuit persones, per evitar d'aquesta manera les filtracions. Per exemple, si es decideix denunciar la pujada de tarifes, el grup més petit planeja agafar un autobús de la línia 47 i l'acció que hi durem a terme», detalla Felipe Aranguren, sociòleg de 60 anys i orgullós iaioflauta . «Hem tornat a la clandestinitat, citem els companys 10 minuts abans d'actuar i els expliquem el que farem per no donar temps a la policia, perquè algunes vegades arribaven ells abans que nosaltres i ens pensàvem que ens punxaven els telèfons» , afegeix.

 Tots els iaioflautes són conscients que susciten molta simpatia a la resta de la població. Només cal llegir alguns dels comentaris que han deixat els lectors a la notícia de www.elperiodico.cat sobre l'ocupació de l'autobús. «Aquesta mena de gent són els que ens haurien de representar als ajuntaments i governs. I no els barruts que tenim» , afirma Aníbal. «És clar que els que un dia van ser lluitadors no deixen de ser-ho, només deixen que els rellevin els més joves. Però en vista que ni la joventut ni els de mitjana edat en saben o ho volen, doncs surten ells amb un parell...», diu José María. 

 I és que els suports es multipliquen. Només s'ha de buscar #iaioflautas a Twitter, mirar la seva pàgina de Facebook o el bloc www.iaioflautas.org. Per al també sociòleg Manuel Delgado, que ha observat de prop aquest fenomen, «els iaioflautes  són la prova que el 15-M no era cosa d'un grapat de joves  antisistema , els rastaflautes , com deien els mitjans oficials». «No sé quins seran els seus èxits --afegeix-- , però els iaioflautes ja han demostrat que la denúncia del que passa ha de ser i serà cosa de tots. Ells i elles són el futur».