elPeriódico.cat

El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha anunciat aquest dimarts que la Generalitat no pagarà la renda mínima d'inserció (RMI) a les persones en atur "que no acreditin una dificultat social afegida", i, per tant, en quedaran excloses les que no requereixin cap tipus d'intervenció social continuada.

En la roda de premsa posterior al Consell d'Executiu, Homs ha explicat que aquesta ajuda que ofereix la Generalitat "no pot ser continuació ni substitutiu de la prestació de l'atur" i, en aquest sentit, ha recalcat que la finalitat de la RMI ha de ser atendre les persones que estan en risc d'exclusió social i no les que han perdut la feina.

"Responsabilitat de l'Estat"

El dirigent ha afegit que, si la Generalitat dóna aquesta ajuda com una continuació de la prestació per desocupació, estaria "assumint una responsabilitat que li tocaria assumir a l'Estat", una situació en què, segons ell, Catalunya no pot caure perquè no té recursos per fer-ho.

El decret per desplegar la llei de RMI aprovat aquest dimarts pel Govern actualitza les condicions per percebre-la, i hi destaquen tres novetats: acreditar dos anys de residència, obligatorietat de viure a Catalunya mentre es percebi, i que l'ajuda no superi el salari mínim interprofessional.

D'aquesta forma, s'incrementen d'un a dos anys l'obligatorietat de residència "continuada i efectiva" a Catalunya, i la de residir de forma permanent mentre es percep aquesta prestació econòmica, encara que excepcionalment podran marxar de Catalunya per un període màxim d'un mes, sempre que abans sigui comunicat.

Màxim de 60 mensualitats

També es limita a un màxim de 60 mensualitats el període durant el qual es rep la RMI, amb excepció de les persones de més de 60 anys, que la podran seguir percebent fins als 65 sempre que reuneixin la resta de requisits.

El nou reglament també inclou per primera vegada la limitació en l'import mensual a percebre, de forma que el còmput de la RMI, juntament amb l'import de les ajudes complementàries, no podrà superar el salari mínim interprofessional.

Homs ha donat per bones les explicacions del conseller d'Empresa, Francesc Xavier Mena, la setmana passada al Parlament sobre la polèmica generada a partir del canvi en la forma de cobrament durant l'agost. Ha valorat que tot s'entén molt millor "quan els debats s'asserenen", i ha afegit que totes les forces polítiques són responsables de la situació.