El Periódico

Pla de millora de la docència

La Generalitat reduirà les places per als estudis de Magisteri

Rigau també anuncia que la carrera serà més exigent i que posarà l'accent en l'anglès

L'objectiu és millorar la formació dels futurs mestres per combatre l'alt fracàs escolar

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
BARCELONA

Dimarts, 4 de juny del 2013

Una estudiant de Magisteri dóna una classe de reforç a escolars.

Menys graduats i més ben preparats. Amb una base cultural més sòlida, amb coneixements científics i també amb un domini més gran de l'anglès. La reforma dels

estudis d'Educació que estan acabant de dissenyar la Conselleria d'Ensenyament i la d'Economia i Coneixement, en col·laboració amb les facultats catalanes que imparteixen aquestes titulacions, preveu, d'entrada, una reducció de les places de les carreres de mestre d'infantil i de primària, va anunciar ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Amb aquesta mesura es pretén no només ajustar millor l'oferta a la demanda prevista d'aquí uns anys,

sinó, sobretot, elevar la nota d'accés a aquests estudis i atraure cap als graus de Magisteri els alumnes que compten amb expedients acadèmics més brillants.

La Generalitat també està mirant de convèncer les universitats que ofereixin dobles titulacions, encara que aquesta qüestió està encara en fase de negociació, va avançar ahir Rigau, en un dinar organitzat per la Tribuna de l'Ateneu Barcelonès. «L'objectiu que es persegueix no és cap altre que combatre el fracàs escolar», va insistir la consellera, que s'empara en estudis internacionals per sostenir que la formació inicial dels docents és fonamental en aquesta empresa.

A més a més de la reducció del nombre de places -que podria rondar el 15%, segons van apuntar fonts de la secretaria general d'Universitats-, «l'oferta ordinària de la carrera es podrà complementar amb ofertes diferenciades», va explicar Rigau. I va citar, per exemple, la possibilitat de potenciar les dobles titulacions, com per exemple la de mestre d'educació infantil i primària que el curs que ve es posarà en marxa a les universitats de Barcelona i de Lleida. Això suposarà que dels quatre anys del grau actual es passarà a cinc anys d'estudis universitaris. Aquest aspecte, no obstant, encara s'ha de concretar, i també s'ha de veure «quines universitats s'hi vincularan», va avisar.

«Estem treballant perquè la universitat assumeixi una nova manera de formar els nostres mestres i hi ha una molt bona predisposició per part dels centres universitaris catalans», va afirmar Rigau, que en el transcurs de les pròximes setmanes presentarà, juntament amb el conseller de Coneixement, Andreu Mas-Colell, la proposta de reforma d'aquests estudis, tal com va avançar ahir EL PERIÓDICO.

MÉS EXIGENTS / «No és que els docents actuals estiguin mal formats, sinó que estan formats d'una manera diferent, segons models que han deixat de valer», va dir Rigau, que va apostar fermament per ampliar «la base de cultura general» de les noves generacions de mestres. «S'ha de tornar a donar valor a la cultura general, després d'uns anys en què potser s'ha prioritzat excessivament l'especialització», va postil·lar. «Hem anat especialitzant tant el mestre de primària que hem acabat fent-nos mal», va lamentar.

«La transmissió cultural a l'escola ha de venir de la qualitat dels seus docents perquè és la manera de compensar la desigualtat d'oportunitats», va reiterar la consellera, per a qui un docent culte pot compensar el fet que un nen vingui d'un entorn feble socialment i culturalment. Reforçar el nivell cultural dels mestres passa per elevar també el nivell d'exigència del professorat de les facultats d'Educació, on la taxa d'alumnes aprovats a primer curs respecte al nombre de matriculats és, de mitjana, superior al 80%, segons dades de l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari.

Però a més a més de reformar els estudis del grau de Magisteri (en vigor des de fa només quatre anys, quan es van implantar els nous plans d'estudis del marc europeu de Bolonya), la consellera troba que també s'ha de revisar el procés de provisió de llocs de treball. «Hem de posar tot l'esforç a fer una bona selecció dels mestres», va afirmar abans d'anunciar que el seu departament no descarta modificar, en els pròxims temps, el mecanisme d'oposicions. De fet, va insinuar, l'esborrany del decret de plantilles, que pretén que els directors puguin elegir el 50% del professorat d'un centre i exigir un perfil determinat, ja suposa un primer pas cap a aquest canvi.

La reforma, que pretén ser de calat, no només busca combatre el fracàs escolar, que Rigau confia a haver reduït al 15% l'any 2020. De passada, va apuntar la titular d'Ensenyament, es tractarà de prestigiar la carrera docent i elevar l'autoestima dels mestres, al nivell de països com Finlàndia, va destacar.

El PSG le ofrece una gran mejora de sueldo para retenerlo, pese a que el jugador quiere irse al Barça