Dijous, les escoles van viure una jornada estranya, més enllà d'una tarda sorprenentment festiva. Els serveis meteorològics anaven informant de manera reiterada i insistent sobre l'onada de fred i neu que s'acostava i de les conseqüències que tot plegat podia comportar. La possible inquietud inicial va donar pas a la normalitat, sobretot perquè en molts llocs de Catalunya tampoc és un fet tan excepcional la presència de la neu en ple hivern.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 4 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 04 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

La recepció durant el matí de dijous de l'avís a les direccions dels centres, per part dels Serveis Territorials de cada demarcació, per tal que comuniquessin a les famílies que aquella tarda se suspenien les classes va agafar les famílies, el professorat i l'alumnat per sorpresa. Quan posteriorment s'ha sabut que aquesta mesura era d'aplicació per a tots els centres educatius del país, s'ha passat de la sorpresa a l'estupefacció. Es pot entendre que el record de les nevades del 2010 hagin pesat a l'hora d'afrontar la situació climàtica que s'apropava. Però, no podem comparar la situació d'un alumne que viu en una gran ciutat a pocs metres de l'escola amb la dels alumnes d'una zona rural que els ha de recollir un transport escolar per portar-los a uns quants quilòmetres de distància.

Quan es compara l'enrenou generat als centres d'ensenyament, gairebé sense precedents, per tal de suspendre les classes, avisar les famílies i garantir que tot l'alumnat fos recollit en un marge de temps extremadament breu, amb el nivell de precipitacions en forma de neu i les repercussions de les inclemències climatològiques es té la sensació que ens hem passat de frenada. Moltes famílies van haver de fer mans i mànigues per poder anar a buscar els seus fills o filles o atendre'ls improvisadament durant la tarda.

Potser massa sovint qualsevol error del polític de torn acostuma a anar acompanyat d'una crítica pública sumaríssima, especialment per part dels seus rivals polítics. Em ve al cap com haurien reaccionat determinades forces polítiques si aquesta mateixa decisió de dijous passat l'hagués pres el govern anterior. Potser és això el que es volia precisament evitar. Que una nevada descontrolada malmetés la imatge d'algú. En qualsevol cas, i sent benpensants, se suposa que s'ha posat l'interès públic per davant de tot i que s'ha volgut ser prudent, encara que fos per excés.

Malgrat tot, hauria de funcionar millor el principi de subsidarietat. Vull dir que, a un nivell d'administració més propera al ciutadà es pot tenir més elements concrets de judici a l'hora de prendre una decisió més ajustada a la realitat. El coneixement del territori, de les dificultats de les vies de comunicació properes i de la tipologia i ubicació dels centres escolars, informació que segur que tenen els municipis, hauria ajudat possiblement a prendre unes mesures no necessàriament homogènies i que haurien minimitzat la incoherència, en alguns indrets, d'enviar l'alumnat a casa sense cap risc visible als ulls dels ciutadans.