El Periódico

ACCIÓ COMUNITÀRIA

Exnens de la cola que ajuden nens de la cola

Joves que van passar per la vida al ras i les drogues intenten allunyar del mal camí nois que ara estan en aquesta situació a Ciutat Vella

El jove músic Imad Amrah ajuda els joves marroquins que passen les hores al carrer al Casc Antic.

RICARD FADRIQUE

El jove músic Imad Amrah ajuda els joves marroquins que passen les hores al carrer al Casc Antic.

HELENA LÓPEZ / BARCELONA

Divendres, 26 de maig del 2017 - 18:50 CEST

Quan diu que els parla el seu mateix idioma, no es refereix a la llengua, encara que també. "Si veig un dels nois venent un mòbil que segurament ha robat, en lloc d'abroncar-lo, m'hi acosto i li pregunto per quant el ven, com si li volgués comprar. Llavors li explico el que em va passar a mi una vegada un dia que intentava fer el mateix, i que per això vaig deixar de robar...", explica el guitarrista Imad Amrah, una de les persones que entenen més bé com se senten els xavals migrants que passen les hores entre el passeig de Lluís Companys i el Pou de la Figuera, a Barcelona, la ciutat a la qual van arribar perseguint el somni europeu.

Imad té 26 anys i al juny en farà 10 que viu a Barcelona, on treballa com a músic, productor i monitor. "Sempre explico que a mi em va treure d'aquest món la guitarra; i va ser la música, és clar, però també trobar algú que es preocupés per mi. Que confiés en mi. Una confiança que no vaig donar jo, que em van donar", se sincera l'artista, nascut en un poblet del centre del Marroc. I això, creure en ells, és el que intenta fer ara ell amb els nois que estan en la situació en què es trobava quan va arribar. Intenta tractar-los com un "germà gran". "Em diuen el músic boig perquè els faig riure", explica assegut en un dels bancs als peus de l'Arc de Triomf, on va passar hores en la seva particular prehistòria, i on ara s'acosta a aquests nois. També és l'escenari d'algun dels seus videoclips.

"HOLA, SOC MANU; HOLA, JO SOC IMAD"

Un dels punts d'inflexió en la vida d'Imad va ser coincidir gairebé cada dia amb Manu Chao quan dormia a l'alberg de Llacuna. "Em veia passar molt. Ell vivia per allà i sempre em saludava perquè em veia la cara de marroquí, i que anava amb la guitarra. Un dia em va parar amb la bici i em va dir: 'Hola, soc Manu'", recorda el jove. Ell, d'una altra generació, no tenia ni idea de qui era aquest Manu, més enllà de l'home simpàtic que sempre el saludava. "Hola, jo soc Imad". "Soc músic", va seguir l'exveu de Mano Negra. "¡Jo també!", va respondre content per la coincidència Imad, sense imaginar-se amb qui estava parlant. "Em va convidar a anar a tocar al bar Iris, i vam començar a fer coses junts. Mira el meu canal de Youtube", assenyala Imad, membre de la plataforma pels drets dels menors i joves migrants.

"Jo no vaig venir sota un camió com altres xavals. Jo vaig venir perquè estava fascinat amb la idea de llibertat que em transmetia Barcelona. La meva família no era com les de molts dels nois que em vaig trobar després aquí, que fugien d'un malson", explica el jove, que assenyala que els nois més difícils són els que ja esnifaven cola al Marroc i arriben a Europa amb problemes seriosos. "Però aquests són els menys -prossegueix-. La majoria comença a robar i a drogar-se aquí perquè no veu que pugui fer cap altra cosa. Fas el que veus que fan els altres. I aquests sí que són fàcilment recuperables si algú els ajuda", apunta convençut.

"UN TROS DE MERDA"

Sara té 18 anys i és de Tànger. Va arribar a Barcelona als 13 sola, amb una dona que es va fer passar per la seva germana gran. "Una cosa molt habitual", explica. Va ingressar en un centre de menors, "d'on entrava i sortia". "No sentia carinyo. No em sentia valorada. Era un tros de merda", explica la noia. "Vaig conèixer un noi d'aquest món i vaig començar amb la cola, el dissolvent i les pastilles", diu. En va sortir, com Imad, perquè algú va confiar en ella. "M'ha ajudat molt l'esport. La boxa. M'encanta", explica la noia, que arriba amb la motxilla de l'institut.

Malgrat tot, no va abandonar mai l'escola i està a punt de fer els exàmens de la selectivitat. "Vull estudiar Educació Social per ajudar els nois, com algú em va ajudar a mi", explica convençuda. "Estic segura que els ajudaré a sortir d'això. Si em van ajudar a mi, que estava tan tancada, i he aconseguit sortir-ne, ells també poden. Es droguen per no tenir por. Per poder dormir al carrer. Jo sé el que és això, però també sé que si algú et dona carinyo, pots. Jo he ajudat molts nois només explicant-los la meva història", diu. Explicant-los la seva història i acostant-se a ells. I, acaba, "no mirant-los com uns drogates".

El club quiere cuatro fichajes y se va a gastar 230 millones de euros