elPeriódico.cat

Amb deu mesos de retard respecte als plans inicials de les persones que, en l'anterior Govern, van concebre la prova, els 65.000 alumnes que fan 4t d'ESO a Catalunya s'enfrontaran els pròxims dies 15 i 16 de febrer a un examen, supervisat i corregit per professorat extern del centre al qual estudien, per determinar si han adquirit les competències bàsiques que es consideren exigibles a la seva edat (15-16 anys) en matemàtiques, llengua catalana, castellana i anglès o un altre idioma estranger. Es tracta de la primera vegada que l'alumnat de l'últim curs de l'educació obligatòria efectuarà aquesta prova, que a partir d'ara tindrà caràcter anual, a imatge i semblança de l'avaluació instaurada al final de la primària (11-12 anys) en el curs 2008-2009, que al maig arribarà a la quarta edició.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 12 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

La jornada del dimecres 15 s'ha reservat per als exàmens de matemàtiques i llengua catalana, mentre que l'endemà es portaran a terme els de llengua castellana i anglès. Aquest últim inclourà una prova oral. Els informes individuals de resultats es traslladaran a les famílies a finals de març, abans de les vacances de Setmana Santa, d'acord amb les previsions de la Conselleria d'Ensenyament.

L'OBJECTIU / Joan Mateo, president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, l'organisme dependent de la Conselleria d'Ensenyament encarregat de coordinar la prova, no creu que l'avaluació tingui resultats globals diferents dels que es registren al final de l'ESO, on es concentra una de les bosses de fracàs escolar que criden més l'atenció, quan un de cada quatre matriculats no aconsegueixen obtenir el títol que acredita que s'han completat els estudis elementals. «Es tracta més aviat d'avaluar el sistema, de tenir un coneixement detallat del que passa per poder aplicar canvis durant l'últim trimestre del curs. Aquest és el sentit de l'avaluació», explica. Famílies i centres disposaran d'un informe detallat, assegura Mateo, perquè si no es detalla la informació relativa als resultats «resulta molt difícil transformar-la en elements de millora».

L'examen se centra en «el que és clau», en les matèries instrumentals, perquè «només es valoren les competències bàsiques», seguint la referència dels informes Pisa de l'OCDE, que cada tres anys mesuren les habilitats lingüístiques, numèriques i científiques dels estudiants de 15 anys. Precisament al maig, una mostra de 1.500 alumnes catalans de 3r i 4t d'ESO s'hauran de sotmetre a una nova edició de la prova internacional, que en aquesta ocasió es concentrarà en el domini de les matemàtiques.

Respecte a la transparència dels resultats de cada centre educatiu, el president del Consell d'Avaluació es mostra contrari a la idea de fer-ne publicitat, a «la cultura dels rànquings», i insisteix a dir que l'organisme «avalua el sistema».

Segons ell seria «tremendament injust que, únicament a partir dels rendiments dels alumnes, es jutgés la tasca educativa que porten a terme els centres educatius, sense tenir en compte el valor afegit que aporten».

EL PROFESSORAT / A diferència de la proliferació d'exàmens destinats a valorar els coneixements de l'alumnat, que en els últims anys han vist com es creaven les proves de competències bàsiques de quart de primària i segon d'ESO, juntament amb els exàmens externs al final de la primària i la secundària obligatòria, les avaluacions segueixen sense afectar el professorat.

Mateo va reconèixer que aquesta no és una missió que correspongui a l'organisme que presideix, «fora que hi hagi un encàrrec exprés de la consellera», sinó que seria una competència que entra de ple en els objectius de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, creada per la llei d'educació de Catalunya (LEC). L'activitat d'aquest organisme continua en suspens per culpa de les estretors pressupostàries.