El Periódico

EL PEDERASTA ES CONFESSA

Joaquín Benítez, el pederasta dels Maristes: "Ho vaig fer. I vaig pensar que em vindrien a buscar abans"

Joaquín Benítez, acusat d'abusos sexuals repetits als Maristes de les Corts, admet els seus delictes a EL PERIÓDICO

"No sé quants nois van ser. Sé que aniré a la presó. ¿Sap vostè quants anys em podrien caure?"

"Ho vaig fer. I vaig pensar que vindrien abans a buscar-me"

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / JOSEP GARCIA

"Ho vaig fer. I vaig pensar que vindrien abans a buscar-me"

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Divendres, 5 de febrer del 2016 - 21:51 CET

Fa quatre anys que està retirat en un confí del món, des que el 2011 va deixar de fer classes al col·legi dels Maristes de Sants-les Corts de Barcelona. Viu, amb el seu germà bessó, en una caseta d’una planta, en un barri perifèric d’un petit poble de la província de Girona, on, segons explica, ha estat esperant que el vinguessin a buscar. «Vaig pensar que tot això se sabria abans, que no trigarien tant», diu a manera de salutació quan arriben els periodistes d’EL PERIÓDICO, als quals rep davant la porta de la seva modesta vivenda.Joaquín Benítez, 57 anys, admet sense embuts totes les acusacions que des de dijous se li estan fent. Exalumnes dels Maristes l’han denunciat per haver abusat sexualment d’ells i ell confessa que va ser així.

–Suposo que endevina per què l’hem vingut a veure…
–Sí, encara que quan els he vist no he pensat que fossin periodistes. Però estic preparat per afrontar el que vaig fer, per donar explicacions davant la societat. Assumiré la meva responsabilitat: el que vaig fer, ho vaig fer i tot va ser per la meva pròpia debilitat. Durant molts anys vaig sentir com un impuls que no podia evitar, encara que sabia que feia mal fet. Sé que va estar malament, ho sé... Ara només espero tenir l’oportunitat de poder demanar perdó a aquells nois.

–¿Quants nois van ser?
–No l’hi sé dir, hi ha coses que no puc explicar perquè he d’anar a testificar abans davant el jutge. Allà ho explicaré tot. Oficialment.

–¿Està doncs decidit a parlar i confessar-ho tot? ¿Espera redimir-se?
–Miri, en els últims quatre anys he passat comptes amb Déu, m’he purgat davant d’ell, que és el més important, i ara sé que ho he de fer davant la gent. Si vostè cregués en la resurrecció, com jo hi crec ara, entendria que és important que doni la cara. He descobert la fe dels mormons i aquesta ha sigut la millor medicina que podia haver trobat. Crec que estic obligat a ser conseqüent amb el que vaig fer, perquè, insisteixo, jo llavors era una persona molt feble.

–¿Ara ja no?
– Ja no. No li donaré detalls de la meva vida més íntima, però li puc assegurar que des que pertanyo a l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, la que la gent coneix com l’església mormona, ja no he tornat a mantenir relacions sexuals. ¡Amb ningú! I de cap manera. Estic net. En els últims quatre anys, des que em vaig retirar aquí, he tingut petites feines, he sigut, entre altres coses, socorrista en una piscina municipal, i mai, mai més s’ha tornat a repetir el que va passar a Barcelona.

–Però imaginava que abans o després hauria de retre comptes…
–Per descomptat que sí. De fet, fins i tot m’estranya que hagin trigat quatre anys a fer-se públics els fets. Suposo que els Maristes, amb qui vaig arribar a un acord per anar-me’n del col·legi el 2011, també han fet el possible perquè tot això no transcendís.

   Joaquín Benítez demana, prega, que no s’identifiqui la població on ha residit durant els últims mesos. Fins fa un any i mig va viure en una localitat pròxima, on els veïns el recorden com una persona de tracte afable, que sempre estava disposada a col·laborar en diverses activitats ciutadanes.
  Prega que es mantingui l’anonimat del lloc, que està perdut entre boscos, per mirar de protegir el seu germà, que pateix una minusvalidesa intel·lectual del 47%. «Després de fer la declaració davant el jutge, intentaré estar il·localitzable», assegura. El seu germà bessó es quedarà sol al poble i no vol que ningú el molesti. «Ell no té la culpa de res», clama.

–¿Com justifica el que va fer als Maristes?
–Vaig ser feble, com ja li he dit. No m’agrada que em diguin pederasta. Ja sé que no és una excusa, ni un motiu per justificar el que va passar, però vaig ser educat en el catolicisme més estricte, vaig estar intern durant més de 16 anys en un col·legi amb altres nois, on vaig tenir algunes experiències sexuals. La meva família em va enviar allà perquè no podien mantenir-me. Érem vuit germans, vivíem entre quatre parets a la zona més humil del barri del Carmel, a Barcelona. Les poques vegades que anava a casa a veure els meus sempre m’hi trobava el meu pare borratxo, ja que era un alcohòlic.

–¿Quant temps va estar treballant al col·legi com a professor d’educació física?
–En total van ser 35 anys. Més de mitja vida, perquè ara en tinc 57, en faig 58 a l’octubre… Van ser uns anys en què vaig lluitar contínuament contra mi mateix, contra els meus impulsos. Com que a més a més de professor de gimnàstica, jo també tenia el títol de massatgista, a vegades algun noi es quedava perquè jo li fes un massatge i aquella temptació era superior a mi. Vaig lluitar molt contra això, perquè sóc conscient que feia mal a aquells xavals.

   Més enllà de demanar perdó a les seves víctimes, Benítez declara que té poca cosa més a oferir. «No tinc diners, ni propietats, no puc fer front a indemnitzacions, si és que me les reclamen. M’assistirà un advocat d’ofici», explica.

–¿Sap que haurà d’anar a la presó?
–En sóc conscient. Si he de complir dos, tres, quatre anys a la presó, hi aniré... ¿No deu pas saber vostè quants anys em podrien caure?

–Bé, suposo que això dependrà de quants delictes hagi comès.
–No insisteixi, no en parlaré. Només ho faré davant del jutge.

El Barça se ha movido rápido para intentar dar el último golpe de mercado. En Brasil están alguna de las prioridades de la secretaría técnica y allí que se han ido a negociar. Ahora todo depende de los precios y la voluntad de los jugadores

Hhristo Stoichkov le dijo a Luis Figo, a la cara, que seguirá insultándole siempre que lo vea por las calles de Barcelona