El Periódico Societat

El suport als nois amb altes capacitats

Ensenyament vol detectar el doble de nens superdotats

Només el 3% dels alumnes amb altes capacitats reben atenció adequada

La conselleria presenta una guia amb pautes d'actuació per a professors i pares

A. MADRIDEJOS / M. J. IBÁÑEZ
BARCELONA

Dissabte, 26 de gener del 2013

Ser el primer a acabar els deures, preferir jugar amb nois més grans, ser molt sensible al fracàs, tenir una habilitat artística especial, explicar molt bé històries, tenir moments llargs de concentració, comptar amb un vocabulari fluid i mostrar curiositat per gairebé tot, entre moltes altres característiques, són detalls que poden servir per detectar si un nen és superdotat a l'edat de 5 anys. Cap d'aquestes característiques és suficient per si mateixa, però una acumulació pot indicar que el nen té realment altes capacitats o, com a mínim, que és talentós en alguna disciplina. Perquè el talent no es desaprofiti i es puguin atendre les seves necessitats, com va explicar ahir la consellera Irene Rigau, el Departament d'Ensenyament ha editat una guia amb pautes d'actuació per a professors i pares, desorientats sovint tant els uns com els altres. «Volem duplicar la quantitat de nens amb alta capacitat que detectem», va insistir.

Es calcula que entre un 4% i un 6% de la població escolar, amb independència del país, l'edat i el nivell socioeconòmic, presenta una elevada capacitat, però a Catalunya tan sols se'n detecten el 3,8% del total. En termes més senzills, això significa que encara que entre 1.000 nens n'hi pot haver uns 50, tan sols dos reben una atenció personalitzada adequada. Rigau espera passar del 3,8% al 7,6%, l'índex dels països amb resultats millors. Amb la guia, accessible a la web d'Ensenyament, la Generalitat pretén «omplir un buit», ja que durant molts anys s'ha treballat bàsicament per generalitzar l'ensenyament i avançar en l'equitat, va afirmar Rigau.

DONAR-LI UN BON ÚS / «Encara que tard, el protocol que presenta la Generalitat és una bona notícia», afirma Milagros Valera, pedagoga especialitzada en l'atenció a superdotats i que ha assessorat el Departament d'Ensenyament en l'elaboració de la guia. «El document en si és molt vàlid i complet. Sempre que se sàpiga aplicar», observa Valera. I aquí és on, segons assenyala la pedagoga, «faria falta fer un esforç important per formar els mestres i implicar les escoles». «Per més que es creï l'eina, el seu impacte serà reduït si no aconseguim que els docents estiguin preparats i li sàpiguen donar ús», reitera la pedagoga.

Per millorar la detecció, Rigau va explicar ahir que el seu departament està aportant formació als equips docents, fins i tot a secundària. «Perquè Catalunya sigui un país de talents i que aposti per la societat del coneixement, cal que cada alumne tregui el màxim profit del seu potencial», va dir. De fet, més de 600 professors ja van ser acreditats el curs passat. Rigau va comentar, en qualsevol cas, que el seu objectiu tampoc és que es formin de cop els 100.000 docents de Catalunya.

Valera està convençuda que «no és una qüestió de recursos, perquè l'acompanyament que se li ha de donar a un nen superdotat a l'aula no requereix més personal. Es tracta, simplement, d'introduir noves programacions, ampliar els objectius de la classe o integrar un sistema de treball per grups», prossegueix Valera. «Amb això, no només hi guanya l'alumne amb altes capacitats. Hi guanya tota la classe», assevera.

La guia presenta unes taules comparatives entre el desenvolupament normal i avançat d'un nen amb exemples a diverses edats. Les poden omplir docents i pares. Són simplement orientatives, però quan s'arriba a una elevada xifra significa que darrere hi pot haver una superdotació. També hi ha taules que han de contestar els nens.

NO MÉS FEINA RUTINÀRIA / A primària, de l'atenció extra se n'encarregarà el servei de suport personalitzat (SEP), format per professors de la mateixa escola, que actualment es dedica gairebé en exclusiva als nens amb dificultats. El més normal, no obstant, és adaptar a l'alça el currículum de les matèries en què el nen destaqui ostensiblement. Una possibilitat, com assenyala la guia, és pactar amb els mateixos alumnes activitats per ampliar els coneixements, però no sembla una bona idea carregar-los de més feina rutinària. Aquestes mateixes tasques es poden dirigir a xavals sense superdotació però que mostrin un gran interès per aprendre. A secundària, l'atenció es pot aconseguir a partir de crèdits variables i optatives que augmentin l'exigència de l'alumne.

Finalment, la legislació també preveu la possibilitat d'avançar un curs complet perquè, com va concloure Rigau, «hi ha alumnes a qui convé», encara que no és una mesura que s'hagi de generalitzar. En tots els casos és necessari un permís dels pares.

El presidente del Barça, Josep Maria Bartomeu, anunció el acuerdo tras la reunión de la junta directiva