elPeriódico.cat

Nacho Corredor

La tribuna estava protagonitzada per dos gerros xinesos. Els expresidents Jordi Pujol i Romano Prodi, autor d'una memorable frase que al·ludia a la manca da finezza de la política espanyola, parlaven sobre el futur de la Unió Europea. I, de fet, quan un parla del futur de la Unió resulta inevitable parlar també del futur de la democràcia. Tant és així que la menció al moviment del 15-M no es va eludir i el president Pujol va vaticinar fa dos dies que, si bé aquell fet no tindrà una concreció política a curt termini, tal com va passar amb el Maig del 68, la revolució cultural i el canvi de valors pot estar protagonitzat pels joves que fa uns mesos vam estar concentrats en llocs com la plaça de Catalunya.

Més informació

• Tornen els indignats

• Tags: Societat

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 3 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 13 de octubre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

«Ens hem adonat de la nit al dia que els Reis són els pares», em comentava ahir un amic en relació amb la crisi. I, tal com va passar el dia en què ens van trencar aquesta il·lusió, avui encara ens trobem en estat de xoc. ¿El meu amic vol dir que ens hem adonat que l'Estat del benestar és insostenible? ¿Vol dir que la democràcia està controlada per Goldman Sachs i encara no ho sabíem? ¿Vol dir que les institucions no han sabut respondre als reptes que tenim com a societat? ¿Vol dir que l'activitat política ha passat a tenir més capacitat gestora que de transformació social? ¿Vol dir que hem de tornar a generar, novament i entre tots, il·lusió? Probablement, una mica de tot.

El que va passar ara fa uns mesos a Espanya no és pas tan diferent del que ha anat passant a la resta del món, amb els matisos que es vulgui, o del que està passant últimament a Nova York. Si bé el diagnòstic de la crisi econòmica requereix que se'n duguin a terme unes anàlisis profundes, el cert és que les crisis col·laterals (la de valors i la de les institucions, especialment) s'han posat en evidència. I, en aquest sentit, és necessari felicitar-se perquè, amb el 15-M com a punt pivotant, ens en hem adonat col·lectivament.

Eduard Vallory diu al seu llibre Educar en la política (Editorial Pòrtic, 2003) que en un context com l'actual «podem quedar a mercè tant de simplificacions antisistema que condueixen a la paràlisi com també de demagogs extremistes», i, per aquest motiu, «perquè la democràcia funcioni» és necessari que «reconeguem la vocació de les persones que tenen la política com a vocació».

La política són els representants públics, tan humans i imperfectes com qualsevol altre, però també ho són els periodistes, els activistes socials, els professors universitaris i tot aquell ciutadà que està preocupat i implicat per i per al seu entorn. Posem-nos, doncs, a treballar tots plegats, perquè l'enemic és allà fora.