elPeriódico.cat

«No hi ha dreceres». «No hi ha miracles». «No hi ha alternativa als partits i la democràcia». Els líders de les principals forces polítiques del país van respondre ahir a les desenes de milers de ciutadans indignats que diumenge van sortir al carrer a tot Espanya, i ho van fer reformulant en clau civil aquest antic dogma catòlic que assegura que no hi ha salvació fora de l'església. CiU, el PSOE i el PP van coincidir a assenyalar, amb graus diversos de convicció, que les demandes de l'anomenat moviment 15-M mereixen ser escoltades, però també van advertir, en inusual sincronia, que els partits són avui l'únic instrument vàlid per intentar donar resposta a les reivindicacions i mirar de pal·liar els funestos efectes de la crisi.

EL BLANC DE LES CRÍTIQUES 3 Tant en les acampades de les últimes setmanes com en les manifestacions de diumenge passat, els polítics han estat objecte de retret recurrent. En les imatges, diverses pancartes i lemes dirigits contra Artur Mas i Felip Puig, Xavier Trias i Jordi Hereu, i els polítics en general. D. CAMINAL / X. GONZÁLEZ / J. L. ROCA

Més informació

• Solucions entre tots
• Vicenta Barba: «Jo el que passa és que he tornat; i potser amb més ràbia i tot»
• ¿De què parlem al parlar de futur?
• Els indignats frenen un desnonament a Gràcia
• CiU i PSC se citen per intentar desencallar per fi la llei electoral
• Indignats: definir-se o morir
• Puig es posa a disposició dels alcaldes per desallotjar les places
• El 15-M reforça l'organització per encarrilar el suport popular
• La UGT i CCOO prefereixen per ara el diàleg a l'aturada general

• Tags: Societat, Indignats

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 21 de juny de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Al president Artur Mas li va tocar la difícil papereta de valorar les protestes del 15-J en un entorn poc afí a la pancarta i el conflicte social: la seu de la patronal catalana, Foment del Treball. Mas va assenyalar que comprèn les «lògiques» expressions de malestar dels que es consideren perjudicats per la crisi sense haver-la causat, però va avisar els indignats que «no hi ha dreceres, ni miracles, ni solucions màgiques» per lluitar contra la desocupació, informa Antoni Fuentes. «Entenem les protestes», va indicar Mas, que va sub- ratllar que la recerca de sortides a la recessió «implica tothom i no només el Govern». I va afegir: «Nosaltres hem de liderar i posar la cara per rebre les bufetades dels descontents».

POLÍTICA SEGRESTADA / Menys comprensiu amb els manifestants, i menys disposat a deixar-se bufetejar per ells, es va mostrar el principal soci de Mas i líder d'UDC, Josep Antoni Duran Lleida, que va preferir no distreure's amb els matisos del moviment 15-M i va alertar la població que «l'alternativa al capitalisme que alguns prediquen al carrer» és «l'anarquia o el comunisme». Sorprenentment, en declaracions a TV-3,

el mateix Duran va admetre sense embuts que en l'actualitat el món financer «té segrestada» la política, una afirmació que és a la base de bona part de les protestes d'aquestes setmanes. El líder democristià va opinar, però, que aquest «segrest» de la voluntat popular no justifica «l'assembleisme» ni «votar a les places», i va advocar per «canalitzar-ho tot a través de les institucions».

Les reaccions dels dirigents polítics després de la jornada de protestes no van trigar a derivar en l'habitual enfrontament entre partits. Després que la ministra de Defensa, Carme Chacón, afirmés que algunes de les demandes dels indignats no són només «raonables» sinó també «possibles», Duran la va desafiar a portar al Congrés idees com ara la circumscripció electoral única o la nacionalització de la banca. «Estic ansiós per sentir Chacón defensant aquestes propostes», va afegir jocosament. Aquestes declaracions van fer saltar al quadrilàter el portaveu adjunt dels socialistes al Congrés, Daniel Fernández, que va acusar Duran de «menysprear» els manifestants i d'«entrar en estat de pànic davant qualsevol proposta que suposi canvi, novetat, innovació o reformes».

UN GEST / Més enllà de l'esgrima verbal, les paraules de Fernández reflecteixen l'interès dels socialistes per vincular-se d'alguna manera a un moviment que veuen amb preocupació comprensible. En la reunió de l'executiva federal del PSOE, l'assumpte va ser debatut ahir de forma àmplia i van ser nombroses les veus que van sol·licitar un gest que propiciï un acostament als indignats. Concordant amb aquesta pretensió va ser el to emprat pel secretari d'organització del partit, Marcelino Iglesias, a l'hora de valorar les manifestacions del 15-J. Iglesias va felicitar els organitzadors pel caràcter pacífic de les marxes i, sense concretar, va assenyalar que el PSOE comparteix «moltes» de les seves propostes per regenerar les institucions. El dirigent socialista va apuntar, això sí, que «no hi ha alternativa» a la democràcia i als partits polítics. També la vicepresidenta i ministra d'Economia, Elena Salgado, va declarar que «no s'han de passar per alt» les raons dels indignats, i el ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, va aprofitar una reunió de socialistes europeus celebrada a Barcelona per fer un al·legat en defensa de més protagonisme dels governs en la direcció del futur financer dels Estats.

Mentrestant, els dirigents del PP van continuar posant-se de perfil davant un moviment del qual prefereixen no entrar a valorar les raons. Esteban González Pons, erigit en portaveu principal del partit després del triomf electoral de Dolores de Cospedal a Castella-la Manxa, va assenyalar que el seu partit «entén» la indignació per la crisi i la desocupació i va afegir que la resposta s'ha de fonamentar en «la dignitat» que donen les urnes i els vots i el «canvi» que defensa el PP.

Bastant més disposició a assumir seriosament les demandes dels indignats va mostrar el líder d'ICV, Joan Herrera, que va proposar que se sotmetin a «referèndums vinculants» assumptes com les retallades en polítiques socials, la llei òmnibus i la supressió gairebé total de l'impost de successions.

El portaveu d'ERC Ignasi Llorente va destacar la «vitalitat» del 15-M i va celebrar la «vigència» dels valors republicans.