elPeriódico.cat

Els inquilins dels centres d'internament d'estrangers (CIE) no hi arriben per haver comès cap delicte, són sense papers que han entrat de forma irregular a Espanya, però reben el tracte que s'atorga als delinqüents: dormen en cel·les i no poden anar-se'n per decisió pròpia. Alguns d'ells i algunes entitats socials sostenen que, a més, són maltractats. Que fins i tot els porten emmanillats en els trasllats. L'enorme opacitat d'aquestes institucions fa que confirmar aquestes denúncies de forma independent sigui molt difícil.

Divendres passat, Idrissa Diallo, de 21 anys, de Guinea Conakry, va morir d'un infart al CIE de la Zona Franca. Segons algunes versions, no va ser atès a temps. La mort, diu l'autòpsia, va ser per causes naturals. Les peticions que el centre sigui clausurat es van fer més fortes.

Hi ha nou CIE a Espanya, que sumen més de 2.500 places, i són gestionats per la Comissaria General d'Estrangeria. Van néixer el 1999 mitjançant una ordre ministerial, amb Francisco Álvarez Cascos com a titular d'Interior. Abans hi havia centres similars, encara que el conflicte era molt menor.

El problema, segons les entitats socials, és que amb prou feines se sap el que passa dins els CIE, només que hi abunden les denúncies de maltractament. Fa dos mesos, algunes entitats van visitar el centre de la Zona Franca. "Ho vam aconseguir per primera vegada en la història", diu Jose Peñín , portaveu de SOS Racisme. "No ens van dir quanta gent hi havia, però estava molt ple. Mentre no tanquin, els CIE han de millorar la seva situació. La seva mera existència vulnera la legalitat", afirma.

>> Si voleu llegir la notícia completa, aboneu-vos a e-Periódico