El Periódico

Català de l'Any 2016

Una peculiaritat del calendari

El dia de 30.000 'bixestos'

Els nascuts el 29 de febrer fan anys avui en la data exacta per primera vegada des del 2008

El calendari actual, que ve del segle XVII, s'ajusta gairebé totalment al que dura un any solar

ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA

Dimecres, 29 de febrer del 2012

Després de quatre anys d'espera, uns 30.000 espanyols nascuts el 29 de febrer podran celebrar avui el seu aniversari el dia exacte que van venir al món. Ni abans ni després, com els passa els altres anys. Sembla un capritx del calendari, però si el mes de febrer no tingués aquesta particularitat, si no existissin els anys bixestos o de traspàs, ni el Nadal cauria sempre a principis d'hivern, ni les cigonyes arribarien per sant Blai ni el solstici d'estiu cauria a finals de juny. És clar que aquesta particularitat del calendari no és nova, sinó que la van adoptar els romans ja fa 21 segles. Va ser la reforma juliana.

Velles llegendes sostenien que els nens nascuts en any de traspàs tenien poders màgics, però la veritat és que és pura superxeria. «Per descomptat, el 29 de febrer és un dia com qualsevol altre. No té res d'especial», diu Jorge Carlos Núñez de Murga, catedràtic d'Astronomia de la Universitat de Barcelona (UB). Ni tan sols s'hi aprecia un descens del nombre de naixements respecte als dies pròxims, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) per als tres últims anys de traspàs (2008, 2004 i 2000). «Té més impacte el dia de la setmana, especialment el diumenge [previsiblement pels parts planificats]», posa com a exemple l'Idescat. Atenent el que passa un dia habitual del mes de febrer, avui naixeran a Catalunya entre 160 i 210 criatures.

La raó de ser dels anys de 366 dies radica en el fet que el període de translació de la Terra al voltant del Sol, l'anomenat any solar o tròpic, no té una durada rodona de 365 dies, sinó una mica més: exactament, 365 dies, 5 hores, 48 minuts, 45 segons i 98 centèsimes (en un càlcul amb decimals, 365,242198 dies), recorda Núñez de Murga. Es tracta d'un desfasament aparentment ínfim, però si aquest excés pròxim a les sis hores s'acumulés durant quatre anys, acabaria formant un dia sencer (6 hores x 4 = 24 hores). Al cap d'un segle s'haurien perdut 25 dies i passaria una cosa impensable: el mes més fred no seria el gener, sinó que seria el febrer. Passats 400 anys, nevaria al juliol. «Passats 1.600 s'hauria donat una volta completa al calendari», prossegueix Núñez de Murga.

DE JULI CÈSAR A GREGORI XIII / L'existència dels bixestos la devem a Juli Cèsar. Assessorat per l'astrònom Sosígenes d'Alexandria, el cabdill romà va portar a terme una profunda reforma del calendari que va deixar enrere el còmput lunar i va reintroduir els almanacs solars d'origen egipci, però amb la millora dels anys de 366 dies. Encara que el calendari actual no és exactament igual, en aquella època es van establir les bases, incloent-hi els 12 mesos i una durada fixa per a cadascun d'ells. «La reforma juliana es va acostar molt al que tenim ara», insisteix Núñez de Murga. Es va escollir el bis sextus dies ante calendas martii o sisè dia abans de les calendes de març, «però hauria tingut un efecte idèntic en qualsevol altra època».

No obstant, les coses no van quedar així. Resulta que l'any julià s'acosta bastant a l'any solar, però no és exacte perquè 6 hores no és el mateix que 5 hores i 48 minuts. La correcció suposava afegir 45 minuts cada quatre anys o, a llarg termini, vuit dies per mil·lenni. Encara que diversos estudiosos van detectar el problema i es van convocar concilis amb el propòsit d'esmenar-ho, el calendari julià va funcionar a Europa fins al segle XVI. En aquella època, l'inici de l'any s'havia desplaçat 10 dies.

La correcció definitiva va arribar el 1582. Segons decisió del papa Gregori XIII, els anys divisibles per 100 no serien bixestos encara que els toqués per ser múltiples de 4. Sí que ho serien, en canvi, els divisibles per 400. «Això suposava eliminar tres dies (tres bixestos) cada quatre segles: 1900 no ho va ser i el 2100 tampoc ho serà -diu el catedràtic de la Universitat de Barcelona-. El nostre calendari té ara un marge d'error d'un dia per cada 3.000 anys». La reforma també va voler corregir l'error que s'havia acumulat durant 16 segles i va imposar que el dijous 4 d'octubre del 1582 anés seguit pel divendres 15 d'octubre. Hi va haver disturbis, ja que a la gent no li va fer gràcia que li traguessin 11 dies de la seva vida, uns dies que no van existir mai, però el calendari va acabar triomfant.