elPeriódico.cat

Cada cap de setmana, grups de gegants, capgrossos, castellers, diables, trabucaires i dansaires amenitzen les celebracions que es fan en pobles i ciutats de Catalunya. En plena crisi, quan les retallades s'imposen per tot arreu, aquestes colles i entitats continuen posant notes de tradició i alegria a l'ambient feixuc i malastruc provocat per la mala conjuntura econòmica. Ho fan a base de voluntarisme, esforç i (com no podia ser d'altra manera) alguns ajustos, sobreposant-se a una tisorada que també els ha afectat de ple. Els últims quatre anys, el pressupost destinat per la Conselleria de Cultura per promocionar aquestes activitats ha baixat un 41,6%. Tot i així, ells continuen al peu del canó, disposats a aconseguir que res els amargui la festa.

Participants al correfocde les últimes festes dela Mercè de Barcelona. XAVIER JUBIERRE

Més informació

• Cultura tradicional
• «Limitarem les sortides»
• «Ja tenim 210 associats»
• «No hi guanyem diners»

• Tags: Societat

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 12 de octubre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Portaveus del departament que dirigeix el conseller Ferran Mascarell expliquen que la retallada d'aquesta partida ja es va iniciar en època del tripartit. El 2008, les ajudes a les activitats relacionades amb la cultura popular i tradicional pujaven a gairebé 12 milions d'euros, mentre que en l'exercici actual amb prou feines arriben a set milions. «La reducció d'aquest any respecte del 2010 ha estat del 8,5%, una mica inferior a la retallada del pressupost global del departament, que ha estat del 10%», matisen des de la conselleria.

A la tisorada de la Generalitat cal sumar-hi les retallades que han posat en marxa diputacions i ajuntaments, que en alguns casos fins i tot són superiors en percentatge. Davant d'aquest panorama, ¿què es pot fer per sobreviure? «Hem retallat les sortides més llargues i algunes de les que es feien per intercanvis amb altres colles. Les retallades no només vénen de la Generalitat, la Diputació de Barcelona ha reduït les aportacions un 50%. Això ha provocat que alguns grups fins i tot tinguin problemes per organitzar la seva pròpia festa, però la gran majoria tiren endavant», explica Amador Codina, vocal de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya.

TRADICIÓ EN ALÇA / Però que ningú s'alarmi perquè gegants i capgrossos no estan en perill d'extinció. «Al contrari, cada vegada hi ha més colles i aquest any fins i tot s'han estrenat mig centenar de figures a tot Catalunya», precisa. Un moment més dolç fins i tot estan vivint els castellers, impulsats per la designació de patrimoni immaterial de la humanitat; el nombre de colles no ha deixat de créixer els últims anys. «Nosaltres també ens hem d'ajustar a aquests moments durs que vivim. Els caixets que cobrem per les actuacions o estan congelats o són més baixos, perquè sabem que els ajuntaments no tenen diners», destaca Guillem Soler, gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres.

Igual que els gegants, els castellers són associacions sense ànim de lucre que reinverteixen tot el que guanyen en la seva pròpia activitat. Necessiten un local on assajar (que acostuma a ser cedit pels ajuntaments) i han de fer front a les despeses de desplaçament, vestuari i música que comporten les seves actuacions. Un dels secrets del seu èxit és que promocionen un tipus d'oci en què es barregen tradició i participació, ja que no són activitats cares i estan obertes a tothom. «Això no és com portar el nen al futbol i quedar-se a la grada mirant, aquí hi pot participar tota la família, i des del primer dia», fa broma Soler.

Aquesta dimensió social és un dels aspectes que destaca més Antoni Moliné, president de la Coordinadora de Trabucaires. «Amb els temps que corren, és necessari fer un replantejament sobre les subvencions que es destinen a la cultura popular, en què l'oci juga un paper important. S'ha de replantejar qui i com es paguen aquestes activitats, i trobar un equilibri entre les ajudes públiques i les aportacions personals», afirma.