El Periódico

Nadia, el negoci del pare i la mare

Les claus de la presumpta estafa perpetrada pels pares de la nena afectada per una malaltia rara

Nadia, el negoci del pare i la mare

QUIQUE GARCIA

MAURICIO BERNAL / BARCELONA

Dissabte, 10 de desembre del 2016 - 21:25 CET

El jutge encarregat del cas va consignar una síntesi lúcida de la manera com han procedit els pares de Nadia Nerea en la interlocutòria en què va decretar aquest divendres la presó provisional per al pare, Fernando Blanco. «En definitiva, els investigats haurien convertit la beneficència en el seu modus vivendi, servint-se per fer-ho de la seva filla menor d’edat». Sustentades en les indagacions dels Mossos d’Esquadra, les sospites del magistrat apunten que Fernando Blanco i Margalida Garau han viscut –i molt bé– gràcies a l’explotació econòmica de l’estranya malaltia que pateix la seva filla, i al fet que els diners que recaptaven apel·lant a la solidaritat de la gent els gastaven en les seves coses. El jutge equipara la seva actuació amb «la utilització de menors per a la pràctica de la mendicitat», que és un delicte tipificat.

TRICOTIODISTRÒFIA / Una malaltia rara i incurable

Nadia Nerea té una malaltia metabòlica de caràcter genètic hereditari coneguda com a tricotiodistròfia. Provoca alteracions als cabells i a la pell, una sèrie de trastorns neurològics que impedeixen un desenvolupament intel·lectual normal i també envelliment prematur. Alguns dels símptomes i alteracions que causa són tractables, però és una malaltia incurable. En el relat que durant anys ha construït Blanco per estimular la solidaritat ciutadana, ell és un pare conscient que no té cura però recorre el món abordant els millors científics perquè investiguin i la trobin, al mateix temps que sotmet repetidament la seva filla a una sofisticada operació quirúrgica per «allargar-li la vida». «És una operació única al món –va declarar al diari El Mundo–. Només la fa un cirurgià». Comprava temps per a la seva filla, suposadament, i per aquest motiu necessitava els diners de les altres persones.

LA CAMPANYA / 600.000 euros per costejar-se la vida

La justícia haurà de determinar si hi va haver alguna cosa semblant a un pla ordit a priori o si els pares es van convèncer pel camí que tenien una màquina de fer diners, però el fet és que s’hi han dedicat molt temps: l’entitat jurídica creada per vehicular les donacions, l’Associació Nadia Nerea per a la Tricotiodistròfia, data del 2009. La investigació ha destapat que la parella va recaptar pràcticament un milió d’euros en donatius, dels quals se n’han gastat 600.000, ni un a tractar la filla. Una altra vegada, l’eloqüència és del jutge: «De l’estudi dels comptes es desprèn una clara utilització d’aquests per costejar la vida dels investigats. Així, són constants els càrrecs per conceptes ordinaris tals com supermercats, ferreteries, grans centres comercials, viatges, hotels, restaurants, botigues d’electrònica, comerç electrònic, alarma del domicili, despeses de telefonia. I així una llarga llista de despeses ordinàries». Un detall: Blanco tenia gairebé 1.500 euros a la butxaca quan va ser arrestat.

L’EXCÉS / Les mentides d’un relat rocambolesc

Els Blanco Garau van desfilar pels platós de televisió explicant el seu cas. En van penjar vídeos a Youtube. Sobre la naturalesa de la campanya que han portat a terme durant aquests anys, la interlocutòria parla de la creació de «fundacions, sortejos, recaptacions i altres actes benèfics amb la intenció d’obtenir fons per al tractament de la menor». A Organyà, el poble del Pirineu lleidatà on Blanco regentava una botiga de vins –de la qual obtenia ingressos anuals per 30.000 euros, subratlla el jutge a la interlocutòria per sorprendre’s, a continuació, de la desproporció entre el que guanyava i el que gastava–, van aconseguir que els veïns es bolquessin a ajudar-los. Ningú dubtava d’ells, i si algú en dubtava, no ho deia en veu alta. Llavors va passar: Blanco se’n va anar de la mà. Ple de confiança al veure que ningú posava en dubte les seves històries, es va entregar directament al relat rocambolesc, i ho va fer en aquella entrevista amb El Mundo. Llavors va dir que havia volat tres vegades als EUA per convèncer el millor genetista viu que investigués la malaltia de la seva filla; que havia reclutat per a la causa un científic afganès que va trobar en una cova després d’esquivar «bombes i trets» amb la seva filla en braços; que havia aconseguit que Al Gore es posés al telèfon i durant una hora i mitja escoltés la seva història. Gore, va dir, s’havia acomiadat així: «Vostè és un heroi».

EL PERSONATGE / Mezo, el flagellde la mala premsa

Josu Mezo és professor de Sociologia a la Universitat Castella-la Manxa i responsable del blog malaprensa.com; una espècie de flagell de les males pràctiques periodístiques. A Mezo, la història que explicava Blanco a El Mundo li va semblar increïble i va fer 14 anotacions a l’article posant-ne en dubte la versemblança. «A mi això em sona a Yoda a La guerra de les galàxies», va escriure, referint-se al passatge del geni afganès a la cova. «Els genis científics que s’amaguen en coves il·localitzables, a part que sol ser per fer el mal, no publiquen les seves investigacions ni són coneguts pels científics normals». L’article d’El Mundo va sortir fa dues setmanes, el 26 de novembre; l’endemà Mezo va publicar els seus comentaris. Una setmana després els Mossos van posar en marxa la investigació, i al cap de quatre dies van detenir els pares de la Nadia.

EL SUPOSAT TRACTAMENT / Ni un sol document mèdic

En la seva declaració davant el jutge, la mare diu que «no li va semblar sospitós» que després que la seva filla passés suposadament 15 dies en un hospital de Houston tornés del viatge «sense papers mèdics»; o sense cicatrius visibles quan en teoria havia d’haver estat sotmesa a una operació. En el registre de la casa familiar, la policia no va trobar cap document d’aquest tipus, cap prova que la criatura hagués rebut cap mena de tractament. La interlocutòria del jutge és clara: «Els investigats s’haurien servit de la situació personal de la menor per mantenir, a través de generar compassió, un alt nivell de vida. I tot això, a costa del patiment de la menor i de la seva constant exposició mediàtica». Mitjans escrits com per exemple El País i el Diario de Valladolid han desvelado el passat delictiu de Blanco, que inclou una condemna per estafa. És important no oblidar que Fernando Blanco té un segon nom poc habitual: Drake. Com el corsari.

El exmadridista Álvaro Arbeloa volvió a acordarse de Gerard Piqué