El deute sanitari públic de Catalunya el 31 de desembre del 2011 pujava a 779 milions d'euros: 257 pel subministrament de medicaments d'ús hospitalari, 276 a les oficines de farmàcia i 246 en tecnologia sanitària. Les dades formen part d'un informe realitzat per l'Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (IDIS), que xifra en 13.530 milions el deute de totes les comunitats.

A més, l'estudi calcula que aquestes deuen 4.100 milions més en deute "no visible" (concerts amb hospitals privats, serveis externalitzats i no assistencials o farmàcies) i que no desglossa per autonomies. Les dades de l'IDIS, entitat que representa el sector sanitari privat i proveïdor, calcula que les comunitats haurien de pagar per aquesta demora uns 930 milions més en concepte d'interessos anuals, segons el que estableix l'actual llei de morositat.

Les més moroses

Les comunitats més moroses en els pagaments a proveïdors sanitaris són Cantàbria, el País Valencià i Castella i Lleó. En canvi, les que deuen menys i paguen abans són Navarra i el País Basc. Catalunya ocupa un lloc intermedi.

En el cas del deute amb les empreses de tecnologia sanitària, els principals endarreriments són els del País Valencià (841 dies), Cantàbria (742), Andalusia (713), Castella-la Manxa (707) i Múrcia (693). Davant aquesta situació, l'IDIS insisteix en la necessitat d'establir un pla de pagaments per a deute vençut i mecanismes que permetin el finançament d'aquestes empreses fins al moment del cobrament, i de cara a aquest any, normalitzar el pagament i assegurar uns períodes de pagament comuns per a tots els proveïdors.