El Periódico

Català de l'Any 2016

Les protestes 2.0

Campanya en l'acampada

PSOE i PP miren de treure profit de les marxes de joves. Els socialistes intenten atraure'ls i els conservadors diuen que la mobilització mostra que el seu adversari està «trencat»

Enquesta

¿Recolzeu les mobilitzacions de ciutadans indignats amb els polítics i la banca?

Edició Impresa

18 maig 2011

Pàgina 5

Veure PDF

JUAN RUIZ SIERRA
MADRID

Dimecres, 18 de maig del 2011

Esteban González Pons.

Ja són un element més de la campanya. Com les polítiques de José Luis Rodríguez Zapatero, les retallades socials, la immigració, el futur de l'Estat del benestar o la corrupció, les massives mobilitzacions de joves en contra de banquers i forces polítiques majoritàries suposen un assumpte que els partits critiquen, recolzen, porten al seu terreny o llancen a l'adversari. És a dir, un assumpte que els partits exploten per millorar el seu resultat electoral o empitjorar el del rival. El PP diu que són un reflex de la divisió en l'esquerra davant d'una dreta que és una pinya. I el PSOE, que aquí hi té molt més a perdre, pica l'ullet als manifestants per atraure'ls a un tancat que, si no hi ha una sorpresa majúscula, minvarà en aquests comicis.

El portaveu del PP, Esteban González Pons, va assenyalar que una part d'aquests joves són «l'extrema esquerra del PSOE», un partit «trencat» que «s'haurà d'esforçar si vol que l'esquerra extrema el segueixi votant». La reflexió del conservador trasllada el missatge del PSOE com a partit feble, gairebé en descomposició, i denota l'alegria que aquest moviment ha causat en un PP que marxa triomfal cap al 22-M. Els conservadors consideren que les manifestacions i les acampades poden restar vots al PSOE, i no tocar els seus, perquè estan molt allunyats de Democràcia Real Ja, la plataforma convocant d'aquests actes. I, no obstant, hi va haver un moment en què el mateix González Pons va coquetejar amb el seu discurs.

Al·lusions populars al pamflet

Va ser el 15 d'abril. El portaveu popular va participar en el congrés de les joventuts del partit i la seva intervenció va estar plena de referències al pamflet ¡Indigneu-vos! (Destino), de l'escriptor francès Stéphane Hessel. El llibre suposa un intent de fer sortir els joves de l'apatia, i és una de les influències fonamentals de les mobilitzacions, que ja es coneixen com les dels «indignats». Aquesta generació «frustrada» de joves «ha de ser una fera i no convertir-se en un enorme badall», va proclamar Pons; ha de seguir «volent canviar el món» i s'ha d'alimentar d'«indignació» contra un Govern que no combat l'atur.

Des de l'altre bàndol, tot és més complex. Un membre del comitè electoral socialista mostrava fa un parell de dies la seva «sorpresa» davant la capacitat de mobilització dels joves, i explicava, preocupat, que ara el que s'havia de fer era convèncer-los que «compten amb el PSOE». L'estratègia electoral es va veure reflectida dilluns en les paraules del número dos del partit, José Blanco, que va demanar als manifestants que votessin socialista i va provocar, així, que la seva indignació creixés encara més; les de Zapatero, que va dir que convenia «escoltar-los»; i ahir, les del candidat a la Comunitat de Madrid, Tomás Gómez. «Crido els joves a la rebel·lia. M'identifico amb ells».

Els manifestants, mentrestant, contesten que ja sabien que això passaria i acullen les declaracions com si sentissin ploure. «Temíem que ens utilitzarien, però aquest crit d'indignació és contra els partits majoritaris. No té sentit», va dir des de Madrid Fabio Gándara, portaveu de Democràcia Real Ja. «És patètic que el PSOE ens piqui l'ullet i que el PP ens identifiqui amb el PSOE», va afegir des de Barcelona Klaudia Álvarez, també de la plataforma.

El nou assumpte de la campanya, en tot cas, ha arribat per transcendir-la. Els manifestants diuen que les protestes seguiran, com a mínim, fins que se celebrin les eleccions generals.

El argentino anotó su primer gol con la camiseta del Barcelona