El Periódico

El 'bullying' també és responsabilitat dels pares

L'entorn familiar és determinant per prevenir les conductes dels menors assetjadors, asseguren els experts

El 'bullying' també és responsabilitat dels pares

LAIA ABRIL

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Dijous, 27 d'abril del 2017 - 15:50 CEST

En la plaga de l'assetjament escolar, el 'bullying' que a Catalunya afirma haver viscut un de cada set estudiants de 15 anys, hi convergeixen molts elements. Hi ha víctimes, hi ha agressors, hi ha testimonis silenciosos i companys mediadors, hi ha professors, psicòlegs i educadors diversos, hi ha famílies i hi ha una Administració que els últims temps per fi s'ha posat les piles. I hi ha unes noves tecnologies i unes xarxes socials que estan augmentant la intensitat i l'abast d'aquest assetjmanet, que ja no és només escolar.

També hi ha un entorn social, "que és el més difícil de compensar, perquè cada vegada és més ampli, i que va des dels programes de televisió, la música i la literatura que consumeixen els adolescents fins als videojocs, els 'instagramers' o els 'youtubers'", adverteix Ferran Barri, psicòleg clínic especialista en 'bullying' i actualment assessor del sindicat CSIF en temes de convivència escolar.

És aquí on intervenen (o hi haurien d'intervenir) els pares --o els germans grans o almenys algun adult amb qui convisquin els joves--, perquè ells són en definitiva els que a priori més hores comparteixen amb els nois. El seu paper és determinant no només per ajudar la víctima, sinó també per identificar l'agressor i, si s'escau, dissuadir-lo que tiri endavant l'assetjament, asseguren els experts.

DETECTAR TAMBÉ L'AGRESSOR

Que cada vegada es va prenent més consciència de les dimensions del problema ho evidencia, per exemple, el fet que per primera vegada les sis associacions de mares i pares d'alumnes (ampes) que hi ha a Catalunya s'hagin unit en una campanya batejada com a #CiberassetjamentZero, per avisar els progenitors de com és de decisiva que la seva tasca. El missatge de la campanya per a aquest mes d'abril és 'El teu fill també podria fer 'bullying'. Si és així, pregunta't per què'.

"Hi ha alguns indicadors que poden posar els pares sobre la pista per saber si el seu fill és un assetjador", explica Andrés González Bellido, mestre, orientador educatiu, psicòleg i coordinador del programa Tutoria entre iguals (TEI), que ja s'ha implantat en més de 8.000 centres educatius d'Espanya per combatre el 'bullying' i millorar la convivència escolar. "Per exemple, l'agressor sol ser un nen que té dificultats per regular la frustració, que sempre vol tenir raó i que presenta dificultats per a l'empatia, per ficar-se dins la pell del proïsme", apunta Bellido.

Andrés González Bellido

COORDINADOR PROGRAMA 'ANTIBULLYING' TEI

Hi ha indicadors que poden posar els pares sobre la pista de si el seu fill és un assetjador

NENS AMB BAIXA AUTOESTIMA

I encara que aquest investigador, vinculat a la Universitat de Barcelona (UB), assegura que és molt complicat definir un perfil del nen o adolescent assetjador, "perquè no respon a un patró psicològic, sinó més aviat a l'efecte d'un entorn", Ferran Barri sí que s'atreveix a apuntar una descripció. "L'agressor acostuma a ser un nen amb importants carències d'autoestima, que mira de compensar-ho buscant persones més febles que ell per elevar-se sobre elles i creure's fort", indica.

"A vegades --prossegueix Barri-- són nens amb pares que els sotmeten a altes taxes d'exigència, encara que, en altres casos, passa tot al contrari i resulta que l'assetjador és un nen que s'ha criat amb uns pares que se'n despreocupen".

Encara hi ha una tercera tipologia, més habitual del que sembla, "la del nen que copia dels adults i, per això, adopta rols masclistes, racistes o homòfobs, per exemple", afegeix aquest expert, que ha treballat durant anys en un institut al Vendrell. És el que en psicologia es coneix com a "aprenentatge vicari, és a dir, l'adquisició inconscient, involuntària i per impregnació de noves conductes a través de l'observació", aclareix Barri.

Ferran Barri

PSICÒLEG CLÍNIC I
PSICOPEDAGOG

El nen agressor presenta carències d'autoestima, que mira de compensar atacant algú més feble que ell

UNA EMPREMTA QUE PERDURA

La responsabilitat dels pares va molt més enllà del que s'imaginen. "Els esquemes mentals del parvulari perduren tota la vida, per més que es vagin sofisticant", adverteix el doctor Manuel Gené, professor emèrit de la UB, especialista en Medicina del Treball i en Medicina Legal i Forense i expert en temes relacionats amb l'assetjament. "L'agressor no sol ser una persona a l'atzar, com tampoc ho és la víctima... I en aquests casos, el paper que té l'organització, ja sigui l'escola o el lloc de treball en el cas dels adults, és fonamental", assenyala Gené.

Les dels agressors són, la majoria de vegades, conductes difícils de reconduir. "Han de desaprendre, canviar el patró de valors, treballar altres habilitats socials", diu Barri. I, malgrat que el pes de les famílies és molt important en la prevenció i detecció de l'assetjament escolar, "el més determinant, des del punt de vista de l'agressor, és el seu grup", subratlla González Bellido.

Manuel Gené

Metge ESPECIALISTA EN assetjament

Els esquemes mentals del parvulari perduren tota la vida, encara que es vagin sofisticant

Són els amics o els companys de classe els que reforcen les conductes agressives o els que les reprimeixen, assegura el coordinador del programa TEI. "Jo diria que, en una balança, el pes que té el grup sobre la conducta d'un jove, sigui assetjador o no, és el doble del que té la família o l'escola", apunta. En tot cas, el recurs que tenen aquests de castigar o expulsar el nen agressor hauria de ser sempre l'última opció, "perquè no soluciona el problema a llarg termini", coincideixen els tres experts.

Su primer agente, Horacio Gaggioli, revela que su llegada al Barça solo se debió a "las circunstancias de la vida"