La biòloga nord-americana Lynn Margulis, coneguda especialment pels seus estudis sobre l'origen de la vida i l'evolució de les cèl·lules i els bacteris, així com per la seva contribució a la hipòtesi Gaia, va morir dimarts a casa seva, a Armherst (EUA), als 73 anys. Havia patit feia poc un ictus, del qual no es va recuperar.
Margulis, nascuda a Chicago el 1938, era llicenciada en Ciències per la Universitat de Chicago i doctora per la de Califòrnia-Berkeley. Va ser catedràtica a la Universitat de Boston i actualment era professora del departament de Geociències de la Universitat de Massachusetts.
Margulis va mantenir un contacte estret amb Catalunya, i fins i tot va treballar amb bacteris al delta de l'Ebre. Parlava perfectament espanyol i col·laborava amb diversos investigadors de la Universitat de Barcelona (UB). La investigadora, que va ser la primera dona de l'astrofísic Carl Sagan, ja desaparegut, tenia un esperit divulgatiu inigualable, molt atractiu per al gran públic que assistia a les seves nombroses conferències o llegia els seus llibres, de prosa molt amena.
A partir dels seus estudis sobre bacteris, la investigadora va proposar una hipòtesi, original i controvertida, com a mecanisme evolutiu per originar noves espècies. Es tracta de la simbiogènesi: dos organismes que han evolucionat per separat s'associen en un determinat moment, la seva associació resulta beneficiosa en el mitjà en què viuen i finalment acaben sent un únic organisme. Els postulats de Margulis encaixen perfectament en la teoria darwinista de l'evolució: els organismes apareguts per simbiosi serien varietats més ben adaptades que superen la selecció natural.
A finals dels anys 60, el físic britànic James Lovelock, amb el suport científic de Margulis, va llançar la cèlebre hipòtesi que la Terra i tots els seus éssers vius constitueixen una entitat complexa autoregulada, que van anomenar Gaia.