El Periódico

300.000 persones de més de 65 anys viuen soles a Catalunya

Unes 175.000 persones pateixen una soledat no desitjada. Amics de la Gent Gran busca voluntaris per atendre els casos d'aïllament

300.000 persones de més de 65 anys viuen soles a Catalunya

TERESA PÉREZ / BARCELONA

Diumenge, 12 de març del 2017 - 17:15 CET

Prop de de 300.000 persones de més de 65 anys viuen soles a Catalunya: 223.000 dones i 73.400 homes. Pertànyer a la tercera edat, no estar acompanyat i tenir una pensió garrepa llasten gran part del col·lectiu. La fredor d’aquestes xifres, facilitades per l’Institut d’Estadistica de Catalunya (Idescat), amaguen un drama: la soledat, el que les entitats socials denominen «soledat no desitjada», una situació ni esperada ni buscada ni tampoc acceptada.
És el que els passa a 175.000 persones grans que no tenen una altra alternativa. Els canvis en l’estructura familiar i l’augment de l’esperança de vida han provocat que la soledat no desitjada vagi a l’alça. Així ho recull l’informe elaborat per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). El 2030, el 23,9% de la població seran persones de més de 65 anys. Aquest aïllament el constata dia a dia l’associació d’Amics de la Gent Gran, que necessita urgentment 170 voluntaris per treure de l’aïllament el mateix nombre de persones grans unes hores a la setmana. L’oenagé, en què ja col·laboren més de 1.400 persones altruistes, reconeix que en els seus 30 anys d’existència no havia tingut mai una llista d’espera tan llarga. Normalment hi havia una mitjana de 15 a 20 persones grans esperant que un voluntari les arrenqués del seu silenci, però la demanda es va disparar a finals de l’any passat.
«La situació és greu», explica Albert Quiles, director gerent de l’entitat. «Les persones grans ens truquen angoixades per veure si algú pot anar a visitar-les a a casa seva», remarca Quiles. Creu Roja té 1.200 persones a Catalunya per ajudar a combatre la soledat no desitjada.«Sempre falten voluntaris perquè no s’arriba a atendre totes les peticions», diu Susanna Roig, directora d’Intervenció Social de la Creu Roja a Catalunya. Francina Alsina, presidenta de la Federació Catalana del Voluntariat Social, valora la solidaritat de la gent, però explica per què resulta més difícil trobar voluntaris per a la tercera edat: «La gent gran necessita una persona fidel, un punt de referència i molta gent per la seva feina no es pot comprometre a fer una tasca continuada».

CONTACTE

Aquests avis sense companyia passen setmanes sense parlar amb ningú. El seu únic contacte amb l’exterior els el proporcionen la ràdio i la tele. Els voluntaris expliquen que les engeguen «per sentir una veu humana». Els serveis de teleassistència de l’Administració i d’empreses privades també ho han constatat: «Moltes de les trucades no són perquè necessitin ser atesos, són per parlar amb algú». La necessitat de comunicar-se és tan urgent que «quan un voluntari s’endarrereix cinc minuts ja ens truquen inquiets pensant que no aniran a visitar-los. De vegades hi ha un cert autoritarisme i les persones grans no pensen que els fan una tasca altruista», assenyalen les diferents entitats socials.
Aquests avis no sols viuen aïllats, de vegades també moren sense companyia i en la més terrible de les soledats. S’acomiaden del món sense la imatge d’una cara amiga, només les quatre parets que els envolten. Així els va passar l’any passat a 15 avis, segons van explicar els Bombers la setmana passada en una jornada sobre teleassistència.
¿Què és la soledat en la tercera edat? Magdalena Blasco, directora de l’entitat Avismón, la defineix així: «És no tenir xarxa social perquè les persones que eren al teu costat, amics, veïns i família han desaparegut i, si hi ha hagut fills, s’ha produït una ruptura». Avismón va atendre l’any passat 500 persones grans sense xarxa social i economia precària. Blasco aclareix: la soledat s’engrandeix si, a més a més de ser gran ets pobre.
Roig apunta que no hi ha una única soledat, n’hi ha moltes. «La de les dones que cuiden el seu marit que té un deteriorament cognitiu i ja no es reconeixen com a parella; la de les persones que viuen en una casa sense ascensor i no poden sortir; la dels avis que han perdut la seva xarxa social i se’ls n’ha de crear una de nova fent activitats grupals...». La soledat no desitjada provoca depressió, ansietat... i intensifica els dolors físics. Els records s’enroquen i, com afirma Quiles, «donen voltes i voltes a preguntes com ¿Què faig en aquest món?, ¿Per què estic viu?». Aquest especialista es basa en un estudi dut a terme per la Universitat de Harvard durant més de 75 anys a 700 persones grans que revela que la soledat escurça la vida.
Els avis són «persones invisibles i poc reivindicatives», diu Roig. «Són un col·lectiu vulnerable al qual és més fàcil enganyar», afegeix Jordi Muñoz, membre de la comissió de drets de la gent gran del Col·legi d’Advocats de Barcelona i lletrat d’Eima, associació per a la investigació del maltractament a les persones grans. Els abusos als jubilats són un problema soterrat; a penes surten a la llum una mínima part dels casos. Muñoz apunta que l’any passat hi va haver 1.700 denúncies.

En el vestuario están depositadas buena parte de las esperanzas en la visita del Sevilla al Bernabéu dentro de dos semanas