elPeriódico.cat

L'any 2006, el Centre d'Estudis Històrics Internacionals del Pavelló de la República es va embarcar en un projecte monumental. Realitzar un atles que descrivís cartogràficament la guerra civil a Catalunya i el front d'Aragó amb centenars d'il·lustracions, utilitzant, a més, materials inèdits i buscant noves informacions en arxius espanyols i internacionals. El repte es va convertir en l'Atles de la guerra civil a Catalunya de Víctor Hurtado, Antoni Segura i Joan Villarroya, amb documentació i investigació documental de Paola Lo Cascio, la primera edició del qual està pràcticament exhaurida i que es reeditarà el novembre vinent.

Situació a Espanya després del cop d'Estat V. HURTADO / A.SEGURA / J. VILLARROYA

Més informació

• Tot menys un passeig
• Diari del cop
• 19-J: la batalla de Barcelona

• Tags: Societat

Els mapes de l'atles han servit de base a algunes il·lustracions elaborades per a l'especial sobre el 75è aniversari de l'inici de la guerra civil que publica EL PERIÓDICO i una petita selecció dels mapes que tracten el cop del juliol del 1936 poden ser consultats a la web del diari en el format original.

"L'atles dóna una visió important del fet bèl·lic", explica Lo Cascio. Per exemple, només de la batalla de Terol hi ha 10 mapes, i es recullen amb detall accions menys conegudes com les que en conjunt van formar la menys coneguda batalla del Segre. "Però també -afegeix la investigadora- explica el conflicte de manera més global: es tractava d'una societat en guerra". L'atles recull des de la ubicació dels refugis fins als equipaments culturals, les escoles, els camps de refugiats o la localització, nombre i característiques de les víctimes de la repressió revolucionària (i de les primeres fosses de republicans caiguts durant l'entrada de les tropes franquistes).

Entre els materials inèdits més significatius, destaca Lo Cascio, "hi figura informació sobre els bombardejos aeris i la guerra al mar extreta d'arxius italians". Els mapes sobre els bombardejos aeris en cadascuna de les ciutats catalanes víctimes de l'aviació franquista, per exemple, inclouen tant els punts on van impactar les bombes com els objectius que pretenien encertar els atacants.