Investigadors espanyols han descobert com una estrella n'indueix una altra a la mort, un assassinat estel·lar que transcorre en poc més de mitja hora i a conseqüència del qual s'origina un forat negre amb una massa una mica més gran que la del Sol i un diàmetre d'uns 20 quilòmetres.
La revista Nature publica aquesta investigació, realitzada per un grup internacional encapçalat per Christina Thöne i Antonio Ugarte Postigo, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (Granada), en col·laboració amb Miguel Ángel Aloy i Petar Mimica, de la Universitat de València. S'hi troba una explicació plausible a l'enigma que proposa l'erupció de Nadal, una emissió de raigs gamma (GRB, en la sigla en anglès) de més de mitja hora de durada que va passar el 25 de desembre del 2010.
Aquesta erupció de Nadal, o GRB101225A segons la seva identificació científica, és el resultat d'una estrella de neutrons fusionant-se amb el nucli d'heli d'una estrella gegant i antiga, a una distància de la Terra del voltant de 5.500 milions d'anys llum.
Aquest sistema binari "exòtic" va passar per una fase en què l'estrella de neutrons va penetrar a l'atmosfera de l'estrella companya gegant i a l'arribar al seu nucli s'hi va fusionar, cosa que va desencadenar una explosió gegant, inicialment invisible des de la Terra, i possiblement també el naixement d'un forat negre. La tremenda quantitat d'energia alliberada per l'explosió va ser canalitzada lluny del centre de l'estrella a velocitats pròximes a les de la llum.
Segons Miguel Ángel Aloy, abans es pensava que la majoria de les GRB s'associaven a estrelles més grans que el Sol, les quals acaben produint supernoves. Però l'erupció de Nadal, segons Aloy, és una GRB "estranya", amb propietats diferents de les que es coneixien fins ara, i que podria considerar-se com una evidència que existeix una nova manera de produir forats negres estel·lars.
"Una estrella massiva mor formant una supernova, mentre que aquesta ha estat induïda a la mort per la seva companya, que ha anat caient fins a arribar al nucli de l'estrella, on s'indueix una explosió supernova inusual (de fet, hauria passat inadvertida si no hagués estat per la detecció de la GRB) i un objecte molt compacte, possiblement un forat negre", ha explicat.
Aloy ha comentat que són habituals les parelles d'estrelles (sistemes binaris), "però no s'havia vist mai gairebé en directe aquest assassinat estel·lar". La propietat més inusual d'aquesta GRB és que conté una "contribució tèrmica a l'espectre extraordinàriament potent", i els investigadors consideren que aquest component tèrmic suposa "un repte per al paradigma ben consolidat que explica que la radiació emesa després de l'erupció de raigs gamma és de tipus no tèrmic (sincrotró)".
Les erupcions de raigs gamma són flaixos de radiació ultraintensa que poden arribar a la Terra des de qualsevol direcció de l'espai. Són fenòmens tan potents i energètics que un de sol pot ser tan lluminós com totes les estrelles visibles simultàniament al cel, però només durant uns quants segons.
"Aquesta erupció realment ens va sorprendre a tots i tenia multitud de propietats anodines, cosa que ens va motivar a considerar un ampli ventall de possibles explicacions, fins i tot algunes de relacionades amb la possibilitat que es tractés d'un esdeveniment estrany a la nostra pròpia galàxia", explica en un comunicat l'investigador Petar Mimica.
"La classificació de les GRB podria haver de ser revisada en vista d'aquestes observacions recents, segons les quals les estrelles sembla que han trobat noves maneres de morir", conclouen els investigadors.
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça