«El primer dia eren solament 30 nens», recorda un professor a les portes de l'institut Lluís Vives de València. «Amb una mica de mà esquerra s'hauria solucionat», assegura. No obstant, la bola de neu es va anar fent cada vegada més gran, més perillosa. «La situació es va descontrolar», va admetre ahir per primera vegada la delegada de Govern, Paula Sánchez de León, després de quatre jornades d'espontànies manifestacions, dures càrregues policials i almenys 42 detinguts, gairebé la meitat d'ells menors d'edat.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 3 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 22 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Ahir, no obstant, ja no eren 30 nens. Eren milers de persones que van ocupar el cor de València per protestar per les «brutals i desproporcionades» actuacions de la policia antiavalots els dies precedents. Ho van fer armats amb llibres, des del Manifest Comunista, de Marx i Engels, fins al manual de nivell intermedi d'Alemany o algunes obres de Saramago, Spinoza o Herman Hesse. «Aquestes són les nostres armes», cridaven els joves.

El nombre de manifestants s'havia multiplicat ahir per cent en la primavera valenciana, un moviment que va néixer gairebé per casualitat ara fa una setmana i que ha arribat a convertir-se en trending topic mundial a Twitter per la duresa dels vídeos i fotografies que han circulat per la xarxa. «Les imatges de la policia ens han fet retrocedir 40 anys, fins a un temps que crèiem superat», apunta un dels pares. «No és agradable veure com el teu fill arriba a casa ple de blaus», afegeix.

Ahir, no obstant, l'ambient va ser gairebé festiu. Va ser una marxa massiva en la primavera valenciana, però també la més tranquil·la. No hi va haver tensió ni violència. Ni ferits, ni detinguts. Per primera vegada no van aparèixer els antiavalots en primera fila. De fet, l'escassa policia que es va deixar veure entre els estudiants es va dedicar a tallar els carrers i desviar el trànsit perquè la manifestació pogués avançar sense incidents. No es van repetir les escenes de pànic i descontrol pel centre de la ciutat.

Els universitaris, que van sortir des de la facultat d'Història, van recórrer pacíficament el quilòmetre que separa el campus universitari per unir-se als estudiants de l'institut de secundària Lluís Vives, epicentre aquests dies de les mobilitzacions. Allà van tallar el trànsit al cèntric carrer de Xàtiva i es van dirigir a la plaça de l'Ajuntament. Molts xiulets i càntics molt originals contra el Govern, però cap enfrontament. Solament un helicòpter que sobrevolava la ciutat concitava els retrets burletes dels estudiants.

No obstant, els records dels dies anteriors no eren tan agradables. Tot va començar amb una petita manifestació d'un grup d'estudiants del Lluís Vives com a queixa per les retallades en educació. «Només volíem tallar el trànsit un minut», recorda Aída, de 17 anys, estudiant de 2n de Batxillerat. «Però així que vam seure, ens van arrossegar i ens van tractar com si fóssim salvatges. El primer detingut, Andreu, anava a la meva classe i el van deixar inconscient», relata. «Els antiavalots van entrar sense miraments, com un batalló furiós», afegeix un pare.

Va ser el detonant definitiu que va fer esclatar l'anomenada primavera valenciana. La comunitat no solament ha patit els últims mesos retallades en educació, sinó que ha vist com alguns centres es quedaven sense diners per pagar la calefacció, la llum o les fotocòpies dels exàmens. Hi ha, fins i tot, alguns centres als quals els pares han d'anar els dissabtes per fer les tasques de neteja.