elPeriódico.cat

La imatge inquietant d'un orfenat només pot ser cine o literatura a Catalunya. «No hi ha cap nen al carrer esperant que la Generalitat actuï», diu el director de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA), Josep Lluís Ortuño. «Hem avançat molt en l'atenció a la infància», subratlla un veterà d'aquest camp, Jaume Clupés, president de la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i Adolescència (FEDAIA).

LA VIDA ENUN CENTRE 3 A l'esquerra, un dels 44 menors que viuen al Centre Residencial d'Atenció Educativa Maria Assumpta de Badalona amb el seu tutor, dimarts passat. A dalt, una nena a l'àrea dels elfs (6 a 11 anys). A la dreta, uns nois miren la tele. JULIO CARBÓ

LA VIDA ENUN CENTRE 3 A l'esquerra, un dels 44 menors que viuen al Centre Residencial d'Atenció Educativa Maria Assumpta de Badalona amb el seu tutor, dimarts passat. A dalt, una nena a l'àrea dels elfs (6 a 11 anys). A la dreta, uns nois miren la tele. JULIO CARBÓ

LA VIDA ENUN CENTRE 3 A l'esquerra, un dels 44 menors que viuen al Centre Residencial d'Atenció Educativa Maria Assumpta de Badalona amb el seu tutor, dimarts passat. A dalt, una nena a l'àrea dels elfs (6 a 11 anys). A la dreta, uns nois miren la tele. JULIO CARBÓ

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 42 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 19 de novembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Actualment, la Generalitat, més concretament la DGAIA, té la tutela de 7.219 menors. D'aquests, 2.944 viuen amb familiars que no són els seus pares; 2.033, en centres residencials; i 555, en centres d'acollida, el primer lloc on va a raure un menor apartat de la seva família. 70 més viuen en pisos assistits. I, en un altre marc, 951 nens i adolescents catalans viuen amb famílies d'acollida, mentre que 666 ho fan amb famílies preadoptives, és a dir, famílies en tràmits d'aconseguir-ne l'adopció i, per tant, la tutela.

Les xifres no han variat ostensiblement, tot i que algunes previsions van apuntar que la crisi hi influiria. En realitat, hi ha hagut alguna variació a la baixa per dos motius. El primer és el descens en l'arribada d'immigrants magribins i de nens d'aquest origen. El segon respon a un canvi legislatiu recent: fins al 2010 es contemplava que menors amb la tutela assumida per la DGAIA seguissin amb les seves famílies. Aquesta opció ja no hi és: o es retira els menors de la família o aquesta en manté la tutela.

Les dades no canvien gaire i els reptes continuen sent els mateixos dels últims anys. D'entrada, anar cap a una situació en què augmenti de manera significativa el nombre de famílies d'acollida per a menors. L'Executiu català ho considera un repte prioritari i admet que les campanyes institucionals fins ara realitzades no han aconseguit l'efecte pretès. El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, va anunciar setmanes enrere l'objectiu d'aconseguir que entre els zero i els sis anys tots els nens tutelats per la DGAIA visquin amb famílies. Es començarà la batalla amb especial atenció als menors d'entre zero i tres anys, precisa Ortuño. Les barreres detectades entre les famílies són la por que el menor sigui conflictiu i el temor emocional que suposa saber que l'acollida és temporal i que un s'haurà de separar tard o d'hora del nen o l'adolescent.

Un altre repte és acabar amb la mala imatge dels CRAE, els centres residencials d'atenció educativa. Un CRAE no serà mai exactament igual que una família, coincideixen les parts. També és cert, diu Clupés, que no hi ha veritats absolutes: «Hi ha joves que no voldran anar mai amb una família». El cas és aconseguir que la gent entengui que un CRAE no serà exactament una família, però pot ser una llar.