elPeriódico.com

L'estalinisme va promoure als anys 30 del segle passat un moviment que preconitzava l'augment de la productivitat de la indústria socialista a partir de la iniciativa i l'esforç individual dels treballadors, de la seva entrega abnegada i heroica al treball en mines i fàbriques. El moviment stakhanovista, exalçat per la premsa, el cine i la literatura de la Unió Soviètica, va agafar el nom d'Alekséi Stakhánov, un miner de Donetsk condecorat com a heroi socialista després que el 31 d'agost del 1935 recol·lectés 102 tones de carbó, una quantitat gairebé 15 vegades superior als estàndards de productivitat individual de l'època.

La biòloga viguesa Marta María Varela, de 36 anys, treballant en un laboratori de l''Hespérides'. LUIS MAURI

LUIS MAURI

Més informació

• Una muntanya russa interminable
• Aquí mana l'Índic
• El condiment de la sopa
• Sopa de marisc... amb visitants
• Or blau
• Solucions, solucions, solucions
• Problemes, problemes, problemes
• ¡A baix el minifundisme científic!
• Home a l'aigua
• L'oficial de derrota
• Calma tensa
• La maledicció del mar
• El temporal passa factura
• L'olor del marisc i l'escalfament global
• La cova del pirata
• A BORD DE L''HESPÉRIDES' - Les cròniques de Luis Mauri

• Tags: Societat

A bord de l'Hespérides no hi ha lloc per a la mitologia estalinista. Tampoc fa falta. El mateix  Stakhánov empal·lidiria a la vista del treball de la trentena de científics que aquests dies travessen l'Índic enrolats en la tercera etapa de l'Expedició Malaspina, la missió de recerca oceanogràfica més important de la història d'Espanya.

Per no divagar amb exposicions genèriques, vegem la rutina diària d'un membre de l'expedició. Per exemple, Marta María Varela, la biòloga viguesa de 36 anys que dirigeix l'equip de microbiologia a l'etapa Ciutat del Cap-Perth.

A Varela li sona el despertador cada dia a les 4.45. Es lleva, es renta i es dirigeix a la coberta de chigres, des d'on cada matí es llança al mar la roseta, un sofisticat instrument de mesurament i de recollida d'aigua capaç de treballar a més de 4.000 metres de profunditat. Mentre baixa la roseta, Varela caracteritza les masses d'aigua que van travessant l'aparell en el seu descens als abismes oceànics. La investigadora anota els canvis de la salinitat i de la concentració d'oxigen, i amb aquestes dades defineix en quines profunditats recolliran aigua les 24 ampolles de 12 litres que porta incorporades la roseta.

Aquesta tasca dura fins que l'instrument arriba, per exemple, als 4.000 metres de profunditat. En aquell moment ja s'han fet les 7.00 o les 7.30. Una parada de 20 minuts per esmorzar. A les 7.50, novament a la coberta, la biòloga controla el llançament de l'ampolla de superfície (que recull mostres a tres metres de profunditat) i, sense solució de continuïtat, el tancament de les 24 ampolles de la roseta durant l'ascensió.

Cap a les 9.15, mentre el seu equip muny la roseta a la coberta, ella organitza al laboratori les ampolles de mostreig. I mitja hora després cadascun d'ells comença a manipular les mostres per a la seva respectiva activitat: producció bacteriana, fitometria. Varela acaba aquesta activitat cap a les 11, just a temps per tornar a llançar la roseta, aquesta vegada a només 200 metres de profunditat. A les 11.30, l'aparell torna a estar a bord i, entre aquella hora i les 13 o 13.15, es repeteix el procediment anterior de recollida i manipulació de mostres.

A les 13.15, el dinar. Dos plats acompanyats d'amanida i patates fregides, i postres. Aigua diàriament i vi els diumenges i, últimament, algun dia entre setmana. Entre les 13.45 i les 14, Varela torna a estar al laboratori, d'on difícilment sortirà al llarg de tota la tarda, entregada a la tasca de filtratge de mostres d'aigua per a anàlisi de diversitat microbianana.

A les 19.15 se serveix el sopar. A les 20, el primer respir del dia. La biòloga descansa al seu camarot fins a les 20.30, hora en què comença l'assemblea diària de l'expedició científica. Cada nit, un dels expedicionaris exposa el seu treball (o explica qualsevol història que li plagui) als col·legues. La reunió s'acaba a les 21.30. La investigadora encara torna al laboratori per preparar el pla de mostreig de l'endemà i verificar que el material queda net.

Entre les 23 i la mitjanit, Varela sol acabar la feina. Si li queda una mica d'esma, veu el final d'alguna pel·lícula a la sala comuna mentre es pren una cervesa; si no, se'n va directament al llit. A les 0.30, dorm.

Amb lògiques variacions segons la funció de cadascú, aquest és el pla de treball a bord de l'Hespérides. Ni dissabtes, ni diumenges, ni festes de guardar, ni Primer de Maig. ¡Tremola, Stakhanov!