elPeriódico.com

¿Qui no s'ha empassat alguna vegada aigua de mar a la platja? L'esquitxada d'una capbussada, una rebolcada causada per una onada inesperada, algú que t'enfonsa el cap... ¡Glop!

La boca i la gola, desprevingudes, són incapaces de barrar el pas al líquid salat i dos o tres o quatre mil·lilitres, una cullera de postres, més o menys, es precipiten per l'esòfag fins a l'estómac.

Està molt salada. Un tanca els ulls i contrau la cara amb una ganyota de disgust i fàstic, intenta escurar-se les últimes gotes salades de la gola i escup. Resulta en va, el trago ja és en un lloc segur en el sistema digestiu.

A bord de l'Hespérides, el vaixell oceanogràfic de l'Armada espanyola, la biòloga María Varela, viguesa de 36 anys, i l'ambientòleg Martí Galí, barceloní de 26, que travessen l'Índic juntament amb una trentena de científics enrolats a l'Expedició Malaspina, donen una idea aproximada del que ha entrat al cos de qui s'ha ennuegat. Amb els tres mil·lilitres d'aigua marina, s'han colat a l'estómac tres milions de bacteris i 30 milions de virus, a més d'una quantitat indeterminada de vegetals (fitoplàncton: microalgues marines i uns 30.000 prochlorococcus o bacteris verds, amb capacitat de fer fotosíntesi) i una porció considerable de marisc (zooplàncton: ciliats, larves de crustacis com copèpodes...). Sopa freda marinera.

¿Exageració? De cap manera, responen Varela i Galí per separat, però entonant la mateixa frase tàntrica: "Als oceans de la Terra hi ha més bacteris i virus que estrelles a l'Univers: 10 elevat a la 30 potència". És a dir, un 1 seguit de 30 zeros, un bilió de trilions.

¿Ens hem de preocupar per això? En absolut, ben al contrari, continua Varela, la responsable de l'equip de microbiologia en l'etapa Ciutat del Cap-Perth de l'expedició. "La gent sent parlar de bacteris i virus, i de seguida li vénen al cap malalties i defuncions. Però la gran majoria d'aquests organismes són bons per a la salut humana. Sense bacteris, per exemple, no podríem pair els aliments".

Amb algunes excepcions assenyalades, com la que causa la malaltia del còlera, els bacteris que viuen als mars són beneficiosos. Són els encarregats de tancar el cicle biològic. Descomponen els organismes morts i alliberen novament els nutrients, de manera que torna a començar la cadena tròfica o alimentària. L'Expedició Malaspina pretén fer un catàleg dels organismes microbians que poblen els abismes oceànics (la hipòtesi de partida és que el 90% de les espècies que identificarà avui encara són desconegudes) i millorar el coneixement sobre la seva funció i importància en els cicles globals de la biosfera.

Després de quatre dies de navegació per l'Índic, l'equip científic de l'Expedició Malaspina comença a estar rodat. Les rutines de mostreig i de laboratori estan ben establertes. L'ansietat humana i els problemes mecànics dels dos primers dies han desaparegut, i els pocs que persisteixen es van capejant. Això sí, en jornades de treball de 14, 16 o, en alguns casos, més hores.