La repetida acció del vaixell draga injectant sorra del fons marí a les platges del litoral del Maresme s'ha mostrat ineficaç en totes i cadascuna de les intervencions. Des del 2005, l'Estat s'ha gastat més de 23 milions d'euros a regenerar unes platges que no han deixat de minvar amb els temporals. Ara, davant els canvis imminents al Govern català, els sectors implicats aposten per altres sistemes menys agressius, com els bypass o els espigons submergits.
Una excavadora espera a la platja de Cabrera la sorra enviada pel vaixell draga (al fons), al juliol. JULIO CARBÓ
Informació publicada en la página 41 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 05 de desembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Coincideixen en l'anàlisi els alcaldes dels municipis costaners i els gestors portuaris que han assistit aquesta setmana a l'última reunió convocada per la direcció general de Ports, Aeroports i Costes del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). Ells i els directius de la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient -contraris als espigons submergits- van lloar «la voluntat dels ports de complir amb la seva obligació contractual per realitzar transvasaments anuals a les zones més erosionades». No obstant, l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Barón (PSC), va advertir que, per la seva especial orografia, «el Maresme no podrà mai tenir una línia contínua de platja».
Els gestors portuaris estan obligats a transvasar sorra des de les esculleres que causen l'efecte barrera al transvasament natural de sorra fins a les platges més malparades pels temporals. Per emprendre aquesta acció, abans del mes de juny, hauran de fer servir sistemes menys agressius que els vaixells draga contractats fins ara. Per exemple, els bypass (sistemes artificials de transvasaments a través d'un complex sistema de canonades) o mètodes més rudimentaris com el transport de sorra mitjançant camions i tractors. En cas que el dèficit persistís després de l'aportació de cada port, la regeneració serà assumida pel Govern de la Generalitat.
REDUIR L'EROSIÓ / El que queda descartat és la intervenció de les dragues. El diputat de CiU Benet Maimí assegura que la federació nacionalista «rebutjarà l'actuació d'aquestes embarcacions». Tampoc descarta alinear-se amb les tesis de l'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà (GxC), que ha inclòs un estudi tècnic en la denúncia interposada contra la Generalitat i el Port de Mataró per omissió d'obligacions en què demostra que els dics submergits «redueixen al mínim l'erosió de les platges».
En aquest sentit, el DPTOP va mostrar als alcaldes els últims avanços aconseguits pel Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya i un centre especialitzat de Cantàbria després de les proves realitzades en un canal artificial amb generador d'onades i caracterització hídrica de Madrid, que opten per «no descartar la implantació de proves pilot amb espigons submergits» com els que es van construir en algunes platges de Barcelona, a tres metres sota el nivell del mar.
En aquest mateix sentit, a principi d'any l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) donarà a conèixer el projecte que desenvolupa per a la defensa de la via fèrria al seu pas per Cabrera, molt castigada per l'onatge durant els temporals. Davant d'aquest anunci, l'alcalde de la localitat ja ha avançat que rebutjarà qualsevol «actuació dura consistent a tirar més pedres al mar» per consolidar la base de l'escullera en què s'assenten els rails.
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça