elPeriódico.com

Un lustre després d'aposentar-se a la cadira de sant Pere, el Papa, que aquesta nit aterrarà a Barcelona després d'haver passat unes hores a Santiago de Compostel·la, desperta odis i passions. Rebuig dels qui li retreuen les seves paraules hostils del 2006 cap a l'islam a la universitat alemanya de Ratisbona, la inoportuna demonització del preservatiu en el seu primer viatge a l'Àfrica o la seva falta d'energia, almenys durant un bon temps, en el combat contra la pederàstia, per posar tres exemples. Per contra, Benet XVI aixeca adhesions entre els qui creuen en la necessitat que l'Església enfili un discurs dur que separi el gra

Un operari treballaals voltants de la Sagrada Família, ahir a Barcelona. DANNY CAMINAL

Dues furgonetes de la policia, a la plaça de l'Obradoiro, ahir a Santiago. afp / MIGUEL riopa

Més informació

• Cristians progressistes volen una Església «més humana i pròxima»
• ¿A qui serveix l'Església?
• El Govern avala la seguretat tot i la pèrdua d'un dossier
• Els Mossos passen per pisos de la 'zona papal' per saber qui hi viu
• El Govern confina la llei de llibertat religiosa
• Article de Sebastià Taltavull: 'Benet XVI entre nosaltres, paraula i gest'
• Editorial: 'Benvinguda plural a Benet XVI'
• PARTICIPEU: ¿Us afecten les alteracions per la visita del Papa?

• Tags: Societat

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 06 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

—personificat en els creients compromesos— de la palla i que persuadeixi el món de la supremacia de la religió catòlica. Barcelona compta amb els uns i amb els altres, amb els que segueixen Ratzinger i amb els que el defugen.

És el segon viatge d'un Pontífex romà a Catalunya. El primer va ser fa just 28 anys, el 1982, quan Joan Pau II va pujar a Montserrat, va resar l'àngelus a la Sagrada Família i va reunir els fidels a Montjuïc i a l'estadi del Barça, tot plegat en una accidentada jornada enfosquida pel mal temps. El papa alemany ja ha estat una altra vegada a Espanya, el 2006, quan va viatjar a València per presidir la Jornada Mundial de les Famílies. Entre el 1982 i el 2006 l'Església catalana no sempre s'ha sentit apreciada pel Vaticà, disposat en tot moment a deixar-se seduir pels cants de sirena del nacionalisme espanyol, però els canvis operats a la cúria per Benet XVI han obert una escletxa a l'esperança. La substancial presència del català en la missa de dedicació al culte del temple de Gaudí que presidirà demà el Papa s'ha erigit en un gest sense precedents en la història de les relacions entre Catalunya i la Santa Seu.

En aquest viratge, ha tingut un paper decisiu el cardenal Tarcisio Bertone, secretari d'Estat del Vaticà i home de confiança del papa alemany, un vell conegut de l'abadia benedictina de Montserrat, convertit en artífex, juntament amb la fins fa pocs dies vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, d'una millora substancial en el clima de les relacions entre l'Executiu socialista i la cúpula de l'Església catòlica.

La connexió entre el Vaticà, atiat per la Conferència Episcopal Espanyola governada pel cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, i el Govern de Zapatero havia caigut al nivell més baix a mitjans del 2005, quan els socialistes van legalitzar el matrimoni homosexual, una decisió que va fer enrabiar l'episcopat, que va sortir al carrer a manifestar-se, una pràctica en què no hi havia antecedents. De la Vega i Bertone han aconseguit rebaixar la tensió a costa de renúncies mútues. Zapatero ha aconseguit congraciar-se amb el sector catòlic del seu electorat i el Papa ha obtingut un millor sistema de finançament per a l'Església espanyola i que el projecte de nova llei de llibertat religiosa quedi congelat, almenys durant el que queda de legislatura, com va confirmar ahir el nou vicepresident, Alfredo Pérez Rubalcaba.

L'EXTERIORITZACIÓ DEL DISGUST / L'aproximació diplomàtica no ha satisfet les expectatives d'una altra part, que no es pot ignorar gens, de seguidors de les ensenyances cristianes, que se senten fustigats pel papa alemany, ni les de la creixent porció de ciutadans descreguts o ateus, col·lectius tots dos que han manifestat i volen seguir exterioritzant el seu disgust per la vinguda del Pontífex a Barcelona.

El paper secundari al qual es relega la dona -a la qual es nega l'accés al sacerdoci-, la negativa a revisar el celibat, la condemna de l'homosexualitat o la persecució de l'eutanàsia i l'avortament, sense matisos ni excepcions, emparenten Ratzinger amb èpoques pretèrites, que la societat moderna donava feliçment per superades. El qui abans d'accedir al papat va ser, durant més de dues dècades, guardià de l'ortodòxia i bel·licós inquisidor no ha canviat gens ni mica, a ulls dels grups de catòlics de base, que pensen que no ha fet res més que reinventar-se per continuar desmuntant l'obra del concili Vaticà II. Aquesta és la certesa de molts dels ciutadans que dijous van omplir la plaça de Sant Jaume per mostrar la seva contrarietat davant de l'esdeveniment, una protesta modèlica en què, a diferència del que va passar a Santiago, no hi va haver càrregues policials.

Un dels aspectes que no han escapat a les crítiques ha estat el cost que té la vinguda de Benet XVI per a l'erari, en un context en què la crisi econòmica obliga a tancar l'aixeta de la despesa social. Els prop de dos milions d'euros que han mobilitzat les administracions per sufragar l'estada de Ratzinger a Barcelona, als quals s'han d'afegir els tres milions desemborsats a Santiago de Compostel·la, resulten, per a alguns catalans, una obscenitat. Que paguin els fidels, objecten. Una col·lecta de donatius posada en marxa per l'arquebisbat barceloní ha reunit 500.000 euros afegits per pagar la factura.

INCONVENIENTS / La visita causa, i ho continuarà fent, una infinitat d'inconvenients als veïns del principal escenari de la visita, la Sagrada Família, derivats de les restriccions de trànsit i el reforç de la seguretat, que les autoritats s'esforcen a relativitzar apel·lant als seus beneficis: una gran projecció de Barcelona arreu del món que ha de portar incalculables beneficis econòmics. Ja queden poques hores per començar a comprovar-ho.