elPeriódico.com

Els usuaris opinen i reflexionen sobre l'existència d'un creador i sobre la vigència del catolicisme en aquesta societat racional, un debat iniciat a partir del primer d'una sèrie de sis articles que ofereix EL PERIÓDICO a raíz de la visita del Papa Benet XVI a Barcelona el pròxim cap de setmana. Aquest és un resum de les aportacions més destacades dels lectors.

REFLEXIONS REBUDES EL 6 DE NOVEMBRE

Marcel, Barcelona

Sí, té sentit que el sistema d'organitzar-se políticament o socialment no s'apliqui a l'Església per raons teològiques. No necessàriament tot s'ha d'organitzar "democràticament"... ¿Per què jo no puc "escollir" el catedràtic que em va a formar a la universitat?¿Per què jo no puc "escollir" el cap superior de Policia o de l'Exèrcit que s'ocupa de la meva seguretat o de la del meu país? Etc. etc. etc.

Joan J. Alemany, Barcelona

Aquesta església catòlica només representa els buròcrates i els reaccionaris. La verdadera església, ja sigui catòlica, anglicana, etc. és aquella que no predica de boca sinó de fets, i aquestes esglésies estan representades per gent com Vicenç Ferrer, Ellacuría, i qualsevol persona que està ajudant la gent amb necessitats. Anar en papamòbil apartat de la gent i saludant amb anells i robins caríssims, és tot el contrari del que s'ha de fer.

Àngels Gómez i Nieto, Barcelona

Suggereixo al senyor Ratzinger que llegeixi una mica d'història d'Espanya, des del 1930 fins al 1975, i comprendrà per què la generació d'espanyols d'aquest període no som precisament fans de l'Església. Per altra banda, Jesús ens va deixar un missatge d'amor pel proïsme. ¿El practica el senyor Rouco Varela? Jo crec que fa just al contrari, atia els fidels catòlics contra els que no pensen com ell.

Joan Pinyol Colom, Capellades

Només els nens creuen. Però els nens, creixen.

Rodolfo Hermosilla, Begues I Riells

El que va predicar Jesús no té res a veure amb l'actual Església, que en lloc d'ajudar els pobres i sobretot els nens que no poden menjar, disfruten de poder, diners, palaus, ben menjats i ben vestits. Si Jesús aixequés el cap els enviaria tots a l'infern. D'aquesta Església només se salven els missioners, ells sí que donen exemple.

Lolita Farran Marti, la Bisbal d'Empordà

Hi ha molt dolor arreu del món, molta misèria, tortures, guerres, patiments inhumans... ¿On és l'Església davant de tanta injustícia? De sempre, l'hem vist tapant i girant-es d'esquena quan és necessitava un paper actiu i valent-se dels seus representants més importants. La història ens ha mostrat una Església covarda i hipòcrita, al costat de personatges que han destruït sense miraments de cap mena moltes vides humanes. Jo personalment rebutjo aquesta Església. Els viatges del Papa, a part de generar unes despeses vergonyoses, no serveixen absolutament de res.

Ángel L. Torreblanca, Barcelona

L'església catòlica és un món dins el nostre món. Un club de solters que sempre ha procurat tenir el poder sobre les masses, associant-se amb els dirigents, amb la promesa que intercedirien davant de Déu perquè els perdonés les malifetes que haguessin comès. Sempre han procurat que el poble sigui el més ignorant possible perquè així, amb els seus dogmes i asseveracions sentencioses, conformar-los a una submissió i resignació amb l'esperança d'anar al cel. També perquè omplissin el raspall. Bé és cert que les bases (molts capellans i monges) han desenvolupat una tasca d'ajuda i consol a la humanitat encomiable. Aquestes estratègies cada dia que passa són menys efectives. I si es volen continuar autogovernant, perfecte, però que s'autofinancin també.

Arnau Viladoms, Igualada

L'Església serveix els més febles (Càritas, asils, menjadors socials, missions), serveix els que volen pensar (universitats, textos doctrinals, orientacions ètiques), serveix els que busquen la bellesa (arquitectura religiosa, música sacra, celebracions, processons), els que busquen la veritat (missatge, exercicis espirituals per reflexionar), serveix els que busquen el perdó perquè se saben pecadors (confessió, penitència... esperança!).

Ismael Renna Valdez, Barcelona

El que mai no es van poder imaginar, els que mantenen a través dels segles que tots els dones i homes que professen amb devoció les seves religions a tot arreu del món, que algun dia, apareixeria internet. ¿Què significa internet per desmuntar amb fets irrefutables les mentides que tenen totes les religions? ¡Molt senzill! Ara, qualsevol pot rebre una informació de qualsevol lloc del món a l'instant i la informació és essencial per poder tenir una opinió pròpia...

Ara, ja no es poden amagar de cap de les maneres les atrocitats comeses pels seus "representants a la terra" en el nom del déu que sigui... Ara, les violacions més repugnants de nens per part d'integrants de l'Església no es poden amagar, internet no ho permet. Ara, tots ens podem assabentar a l'instant de les declaracions exculpatòries dels màxims "líders espirituals" defensant el que és indefensable.

Darwin va patir gairebé com ningú que s'amagués i manipulés la realitat per falta d'informació de la gent, ara amb internet ja no hi podrà haver mai més ningú que sigui perseguit pels seus descobriments com ell.

Totes les religions ja saben que els seus temps d'engany i de recargolar al màxim la realitat s'ha acabat. No sé quants anys queden perquè desapareguin, però el compte final per al tancament per "falta de creients" ha començat inexorablement.

Alberto, Barcelona

El problema original és que s'ha relligat Déu i Institucions religioses. Quan són dos termes separats. Déu és un misteri, un misteri silenciós sense paraula, més enllà del Logos per a nosaltres. La Religió és un intent de donar Logos a aquest misteri. Per tant, com a institucions, apareixen, creixen, i moren. Desapareixen. L'home pot viure sense les religions, però sempre, en la seva espiritualitat estarà obert el tema de Déu. Com a misteri. Però d'una manera oberta lligat a la Ciència i a altres coneixements. Les religions han tingut el seu moment històric, fruit d'un desconeixement profund de l'entorn. Superada aquesta etapa, necessitem altres institucions que rellevin les actuals obsoletes i profundament dogmàtiques.

Mateo, Sant Feliu de Llobregat

M'indigna la idea que encara hi hagi gent intentant convèncer els altres sobre un ésser imaginari, i dotat (pels homes) de superpoders com cap altre ésser. Odio la idea que tot estigui predeterminat. Prefereixo ser lliure. Una ment crèdula troba el màxim delit a creure coses estranyes i, com més estranyes són, més fàcil li resulta creure-se-les; però mai té en compte les que són més senzilles i possibles, perquè tothom se les pot creure.

Mario Nisenbaum, Barcelona

És una multinacional amb 2.000 anys de negocis... (a l'església catòlica en particular i les altres religions en general).

Josep Melero Pérez, Cervelló (Barcelona)

La missió d'una escola pública en un país laic és educar, instruir i transmetre valors humans universals. No hi té cabuda, doncs, l'adoctrinament religiós, que correspon a les famílies, a l'església o lloc de culte i a la catequesi.

Josep Melero Pérez, Cervelló (Barcelona)

La Ciència usa el mètode científic acceptat i comprès per tota la humanitat, i constitueix un llaç d'unió entre totes les cultures. Coneixem sobradament els beneficis que ens reporta la Ciència. No obstant, no es pot dir el mateix de les religions perquè cada una té les seves creences, la seva moral i la seva litúrgia, fet que fa pensar que són productes culturals. ¿Què han aportat les religions? N'hi ha prou de mirar la història: enfrontaments i guerres de religió, instruments de poder com el nacionalcatolicisme, teocràcies, immobilismes de tota mena... Per tant, la realitat ens mostra amb evidència el desencaixament profund entre religions i ciència.

REFLEXIONS REBUDES EL 5 DE NOVEMBRE

Agustín Forteza, Barcelona

Independentment de l'aconfessionalitat de l'Estat, crec que aquesta matèria s'ha d'impartir a cada centre religiós, però si es fa a les escoles, per a un millor i ampli coneixement general dels alumnes s'hauria de cursar una matèria de religió que, amb les seus clars i obscurs, abraci els diversos credos majoritaris, ja que penso que cap ha de tenir primacia per damun de les altres.

T. M. B, Barcelona

Penso que abans que res ha de privar la llibertat de cadascú i la democràcia per la qual hem de respectar les idees de tothom. Per tant, a l'escola pública hi ha d'haver informació sobre totes les religions i a la privada, els pares portaran els seus fills a cada escola segons el seu ideari amb tota llibertat.

David Pastor de la Orden, Barcelona

La religió és una creença personal i íntima. No és un ensenyament, ni un fet provat, ni una realitat tangible, és un pensament sobre la realitat d'unes paraules i unes doctrines en que es pot creure o no. Però de la mateixa manera que una pot creure en la reencarnació, en el panteó dels déus de l'Olimp o en els avatars de Visnu, la religió catòlica és una sèrie de preceptes que, individualment, una persona pot, o no, acceptar i seguir.

El fet que la religió, qualsevol, pugui voler adquirir caràcter institucional, no ho veig d'una altra manera que una ambició per part de la jerarquia que ho controla d'imposar la seva visió i idees sobre la realitat. Però aquestes realitats són altres, i no sempre compatibles, amb les que ha de garantir un Estat. Aquest s'ha de centrar en els elements de convivència i competències fonamentals, a partir d'aquí, cada individu podrà construir la seva personalitat com consideri oportú.

La imposició d'una fe, que no deixen de ser creences, no es manté més enllà d'una afany d'imposició. I la imposició busca poder i control. Les dues coses desnaturalitzen i desautoritzen la prèdica catòlica. El coneixement de les religions i les creences és molt interessant, però comparades i analitzades. La creença irreflexiva i al peu de la lletra d'escrits de fa milers d'anys, en contextos històrics i geogràfics totalment aliens, no deixa de ser absurda.

Encara que la moral imperant està basada en preceptes en molts casos compartits amb la religió, és fàcil i necessari diferenciar què és una cosa i què és l'altra. Els drets humans i els valors universals per un costat, la fe sobre fets revelats... una altra de molt diferent. I sobretot, respecte. Cap als catòlics, sí. Però sobretot, i dit a través de moltes proves durant segles, dels catòlics cap a la resta de persones, creients o no, ateus o no. Això és el que demana un Estat i sobretot, els seus ciutadans, individuals, amb idees pròpies i lliures.

Carles Arumí, l'Hospitalet de Llobregat

Déu no te cap lloc ni a l'escola ni a la vida política. Som en un estat aconfessional i això hauria de voler dir que l'Estat no hauria de tenir cap mena de vinculació amb cap confessió religiosa. La pràctica de la religió forma part d'una ètica individual. A classe, entenc que a l'assignatura de filosofia, dintre dels mites, és podria fer una història de les religions, de forma plural i asèptica.

Sergio Ebrat Pérez, Barcelona

S'identifica el cristianisme amb el catolicisme, i no és el mateix, cristians són els que segueixen el que estableix la Bíblia, que proclama per sobre de tot el respecte i l'amor entre els uns i els altres, i creient que Jesús va morir per cada un de nosaltres. La lectura de l'Antic Testament pot portar a confondre certs valors, però recomano la lectura del Nou Testament, només perquè quan algú critiqui ho faci amb criteri. No es pot identificar ni el que diuen els capaelans i el que fan els capellans amb el cristianisme. Ells també són pecadors.

Ángel L. Torreblanca, Barcelona

Crec que la dona sempre ha estat considerada com a símbol de la temptació (més, com més retrocedim en el temps), la que ha aixecat les passions de l'home, fet imprescindible i necessari per conèixer-se i rectificar. Des d'aquesta premissa hauria semblat absurd ordenar el sacerdoci a les dones i confessar-los, en confiança, els nostres pecats i debilitats. Personalment crec que qualsevol persona, com a representant de la humanitat (sigui sacerdot o no), és vàlida per rebre la confessió de penediment d'un semblant.

John Smith, Michigan

No té cap sentit. Homes i dones som iguals davant els ulls de Déu. El Papa representa una església de dretes i retrògrada.

Jana Macià, Cervera

La persona més admirada pel cristianisme és Maria, dona, mare, que pateix pel seu fill, que és l'esperança femenina i maternal: el més adequat a l'ésser humà. Testimoni d'això és qualsevol església, ermita de tots els pobles de Catalunya, des del segle III. ¿Quin corrent, religió, filosofia es pot comparar durant aquests 20 segles?

Luis Alfonso Fernández, Barcelona

"Pa i circ. Mentre entrem en el productiu debat de resoldre el fals problema sobre si les persones són o no són coherents al participar en una societat privada (són igual de científiques les raons per entrar a l'Església catòlica, ser mujahidí, membre del club d'EL PERIÓDICO o soci del Barça) desviem l'atenció dels verdaders problemes".

Eva Belando, Badalona

En ple segle XXI la doctrina de l'Església està totalment desfasada amb la realitat. La humanitat ha crescut a nivell intel·lectual i cultural, i arrossega la xacra de religions on imperava l'obscurantisme i el temor a un ésser suprem que en qualsevol moment ens podia castigar. Han soscavat la nostra moral durant segles amb el tabú del sexe, ara s'estan quedant sense arguments en l'era de la informació. Cada persona és lliure de pensament, per tant que deixin de donar consells i se'ls apliquin a ells mateixos, i per tant prediquin amb l'exemple i no amb la verborrea que els caracteritza. No tota l'església és corrupta, però últimament està donant una pobra imatge de si mateixa.

Norberto Rincón, Barcelona

No s'ha d'oblidar que l'instint sexual, en tots els éssers vius, és tan fort que arriba a imposar-se al de conservació de la vida. Però, ¿quants progressistes recomanarien a la seva filla de 15 anys que es dediqués a tenir relacions sexuals, amb protecció, però sense límit, encara que ells mateixos desitgessin fer-ho? ¿Per què?".

Silvia Cumellas Ros, Barcelona:

Jo fa molt temps que vaig perdre la fe, sobretot, quan va morir un ésser estimat i jove. A mi no em val que em diguin que el Senyor el volia al seu costat. El Senyor havia d'haver pensat que deixava dos fills petits. No crec en l'Església perquè els que la regenten no fan cas del món en què vivim. ¿Què passa amb tots els nens que han estat ultratjats pels capellans? ¿Què passa amb totes les seves riqueses? ¿Què passa amb tota aquesta hipocresia quan ells són els primers que no fan res? No, gràcies. Jo no crec. No vull donar a les meves filles cap educació religiosa. No em serveix la seva moral, els valors que jo els dono són més importants que les prohibicions de l'Església. Quan siguin grans que decideixin, a mi de petita no em van deixar.

Ángel Lorenzo, Barcelona:

L'amor és una disfunció mental que ens porta al sexe, mitjà del qual ens valem per reproduir-nos i "encarregar" (per mediació dels gens o tendències) els nostres descendents perquè corregeixin els defectes que no hem sabut o pogut corregir en la nostra vida. També l'amor i el sexe ens serveixen per passar una bona estona, per entrar en conflicte amb els altres i conèixer les nostres reaccions en moments puntuals. I així, si volem i podem, corregir el que no ens agradi de nosaltres mateixos.

Carlos Martínez, Barcelona:

Que jo sàpiga els apòstols, que serien els primers sacerdots de la història a portar la paraula de Déu a tots els racons de la terra, estaven casats i amb fills. Això vol dir que la qüestió del vot de castedat és un invent de l'Església per voler controlar una cosa que no es pot controlar perquè forma part de l'essència mateixa de l'home. Tot és una gran hipocresia per part de l'Església, en la qual són incomptables els abusos del clero a menors, com són incomptables les restes de cossos de nadons trobats en moltes esglésies abandonades de suposades novícies que es van quedar en estat per obra i gràcia de l'esperit sant. L'Església és un dels mals que assetgen el món, perquè és una secta de falsos moralistes que es dediquen a predicar falses ensenyances quan la mateixa institució les incompleix.

Francisco Valverde Pérez, València:

Si no som perfectes (encara sort) ¿per què intentem justificar mitjançant la religió les nostres febleses? ¿Algú ha vist Déu? ¿Hi ha alguna cosa després de la mort? ¿Per què et preocupa? Si hi és, ja arribarà. No em crec aquesta església hipòcrita, partidista, egoista i un munt més d''istes'. Mira al teu costat i tracta les persones com t'agradaria que et tractessin a tu.

Xavier Fernández, Móstoles:

"Sóc totalment ateu, no crec en cap ser superior, ni crec en cap religió, encara que les respecto totes, fins i tot aquelles que no em respecten a mi. L'ésser humà necessita creure que no s'acaba la vida després de la mort, simplement perquè això el portaria a preguntar-se el motiu de la vida. Els creients són incapaços d'acceptar que som part de l'univers i que els nostres actes tenen conseqüències, uns ens afecten a nosaltres i tots afecten algú. Crec fermament que el dia que acceptem aquests termes molts dels problemes actuals disminuiran, però lamentablement mai s'acabaran. Hi ha massa interessos creats per uns quants."

Esteve Serra, Vilassar de Mar:

"El sexe entre un home i una dona és una benedicció, és un àpat. És un banquet on un es menja l'altre, on es traspassen els límits i l'individu desapareix per ser un altre. És l'amor. En aquest plaer sobrenatural, on de dos n'apareixen tres, es converteixi o no en un fill/a, és la màxima creació de l'home o dona i pot produir un altre esser animat de vida. És l'arbre de la vida. No hi ha res comparable a aquesta unió. Ni els escultors, ni els escriptors, ni els arquitectes, ni els músics, ni els pintors, ni cap altre artista poden reproduir la vida animada que es dóna en un acte d'amor entre un home i una dona. En aquest acte l'home i la dona es converteixen en Déu, és un acte diví. La resta són les rebaixes dels que no poden estimar.

Miguel Sánchez, Sevilla:

L'home com a gènere ha matat Déu. Sí, la humanitat corre de manera galopant rere una forma de vida on el que impera és el jo. Aconseguir això exigeix apartar Déu del camí. Amb això, també se'n van els valors i les virtuts que ens diferencien dels animals. "Un lloc en la societat", "una millor qualitat de vida", " que ningú et digui com has de ser"... Tot això no és possible si darrere de nosaltres hi ha un Déu que ens diu com hem de viure. El principal enemic de Déu és la mateixa religió. La manera desvirtuada de donar-lo a conèixer i els abusos causats per totes les religions organitzades, més que contribuir a la creença en Déu, han convidat el personal a eliminar-lo de les nostres vides i viure l'epicúria filosofia del "mengem i beguem que demà hem de morir". La vida sense Déu no és millor; d'això en donen testimoni els diferents règims ateus que han passat per la nostra història (com el comunisme soviètic). Amunt Déu i fora la religió.

Miguel, Barcelona:

"Suposem que Déu va venir a la terra fa uns milions d'anys. Ell i els seus àngels van modificar genèticament una sèrie d'homínids que per les seves característiques eren idonis per al seu experiment o creació. Des d'aleshores estem sent observats per Déu com nosaltres observem un formiguer. Adam i Eva pot ser que existissin, modificats genèticament. Qui sap, potser en un futur també ens convertirem en Déus."

REFLEXIONS REBUDES L'1 DE NOVEMBRE

Raymund, EUA:

"Creure o no creure en un Creador no té res a veure amb l'Església catòlica. Totes les religions admeten un Creador, però el personalitzen i l'interpreten de manera diferent. La qüestió és si creiem que l'Univers és fruit de l'atzar, o d'un acte racional, un disseny. La ciència es dedica a explicar les relacions entre els fenòmens naturals, els seus mecanismes, subseqüències. Suposem que un químic que es manté en l'anonimat fa un superpolímer. La ciència es dedicaria a estudiar com es va formar aquest polímer, quines propietats té, com es pot aplicar... I qui va fer el polímer seriosa una qüestió irrellevant per a aquest estudi. Així és amb l'univers, la ciència i Déu."

Jeremias, Sant Cugat:

"No és totalment cert que un cristià cregui només en Déu per la fe. Això només passa al principi, quan la persona decideix creure en Déu. Una vegada presa aquesta decisió, si busca Déu de tot cor i elimina tant com sigui possible el pecat, Déu se li manifesta sobrenaturalment. És més, la confirmació que una persona és salva s'obté sobrenaturalment, de manera que és recomanable buscar aquesta confirmació. No fer-ho és imprudent i irracional, ha que en altres àmbits de la vida busquem sempre la seguretat."

Josep Roure, Torà:

"Els il·lustrats es van formular la pregunta de si va ser l'home qui va crear Déu. Quan la humanitat ha tingut perspectiva històrica s'ha adonat que Déu/els déus són tan variats com les civilitzacions que han aparegut i desaparegut de la Terra. La religió cristiana va triomfar gràcies a la caiguda de l'imperi Romà (precisament el cristianisme va ser un dels factors de la seva caiguda); va fer fora el paganisme i va destronar l'emperador, el pontífex Màxim es va erigir en el summe Pontífex. Un cas com un altre d'usurpació. Així s'entén per què el catolicisme té la seu a Roma".

Olmo Ter, Barcelona:

"Abans de crear el temps i l'espai ¿existia Déu o Déu és producte de la singularitat que va crear l'univers?"

Emilio García Martínez, Palafrugell:

"Déu només existeix en les ments que el necessiten. És innat en l'ésser humà buscar el "principi" i el "perquè "de tot. Les ments grans ho intenten per via de la ciència o de la filosofia, les però petites es conformen creient el que els van obligar en la debilitat de la seva infantesa".

Albert, Barcelona:

"Estic sol en una habitació buida i em diuen que hi ha una altra persona al meu costat. En principi aquesta persona no existeix fins que no es demostri el contrari. És igual que en un Estat democràtic, algú és innocent fins que no es demostri el contrari".

Miguel, Barcelona:

"És inconcebible que milers d'anys després seguim amb la innocència i la candidesa dels nostres avantpassats. Actualment, el compte de resultats de les religions no passaria el sedàs de cap empresa mitjanament solvent. (Evidentment no parlo de resultats econòmics, sinó de credibilitat). L'església evita demostrar fets, creieu, creieu i teniu fe. ¿Quant més? ¿10.000 anys? Podríem dir: d'acord, les religions són una farsa, però farem la vista grossa perquè fan una funció social. Fals. Avui dia les religions causen moltíssims més morts en guerres i conflictes que vides salven al tercer món. És evident que no som ni pensem igual que fa 2.000 anys i que ha arribat el moment de replantejar-nos el tema. Si Déu no existeix, no passa res. És pitjor malgastar temps i diners en una tasca estèril."

Javier R.P., Olesa de Montserrat:

"Les religions, totes, són contractes de comportament social adequat a l'època, necessitats i evolució del lloc / temps on van sorgir. Només donen una sèrie de normes, emeses normalment amb "bonisme", perquè poguessin conviure; i càstigs per als que trenquessin les regles. Una altra cosa és si "hi ha alguna cosa més" i jo des de la meva experiència ho vull creure, em vull imaginar que no pot tenir el mateix tracte Hitler que Vicente Ferrer (em nego a creure-ho). I, a més, hi ha un altre punt, vull tenir la resposta a la pregunta "¿i abans?" (abans del Big Bang què hi havia i qui ho va posar allà). I en aquest absurd lògic m'aferro per creure que hi ha alguna cosa més. Sense nom, sense definició, sense... Sense ser catòlic, musulmà, taoista... Només donant una justificació i una possible evolució des d'aquesta existència.

Ángel Lorenzo Torreblanca, Barcelona:

"En els meus 58 anys d'existència he llegit la Bíblia almenys dues vegades, intentant separar el gra de la palla. M'he interessat per diverses filosofies però al final en el que he dedicat més temps (milers d'hores) ha estat a observar al meu voltant i pensar en el sentit que pot tenir que visquem uns anys patint la majoria del temps. Resumeixo algunes conclusions: l'essència de la vida és el conflicte. Estem al món (a l'infern) per rectificar i acoblar-nos-hi. Tot el que "fem" a un semblant és com si l'hi féssim a tota la humanitat. Tot el que "ens faci" un semblant, és com si ens ho fes tota la humanitat. El conjunt de la humanitat mai s'equivoca. Si alguna vegada hi ha hagut un sant, seria ateu. Mai tindrem la seguretat de si DÉU existeix o no perquè d'això es tracta."

Juan Manuel Morales Robles, Amposta:

"Jo crec que déu és un invent dels poderosos perquè els que sempre hem portat la boina tapant-nos els ulls, no poguéssim veure la realitat de les coses com són, i avui gràcies a la tecnologia, s'ha posat en entredit si realment existeix déu, però sens dubte hi ha alguna cosa que regeix tot l'univers i que ningú de moment pot dexifrar."

Loly, Mataró:

"¿I de quin déu estaríem parlant? ¿Del déu i creador de quina religió? ¿Del déu compassiu o castigador? ¿Del déu impassible davant tanta catàstrofe i misèria? ¿I el mateix déu que no va permetre que uns mercaders entressin al temple, aquest déu, no obstant permetrà que Benet XVI entri a la Sagrada Família, l'església dels pobres?".

Jana, Cervera:

Ahir van morir 52 persones per les seves creences, en aquest cas cristianes. Al Congo, quan hi ha atacs armats marxen tots els estrangers menys els missioners i missioneres cristians, i per això, algun mor. Gent pacífica entreguen la seva vida pels altres. ¿Us sembla poc misteri? ¿Poc misteri per creure que creure és un bé? La benedicció de la Sagrada Família és una festa dedicada a ells, als que creuen".

Rodolfo Hermosilla, Begues i Riells:

"Està demostrat l'origen de la vida, per tant no existeix res després de la mort, creure o no creure és un problema de cultura. Si existís algun ésser superior no permetria les salvatjades que passen al món, les diferents creences amb enormes riqueses, sobretot la catòlica, i els nens morint-se de fam al tercer món."

Ismael Renna Valdez, Barcelona:

"Donem per bons i sincers els sentiments religiosos de milions de persones que professen les múltiples religions existents avui al món. Totes creuen tenir l'únic Déu. Doncs bé, proposo a tots els diferents creients que enviïn per internet un correu sol·licitant a la màxima autoritat de la seva religió, al tenir ells contactes diaris amb els seus respectius déus, demanar-los que facin entre ells una reunió en què es tingui un sol punt del dia: 'Posem fi a tots els desastres que es produeixen a la Terra en el nostre nom, unifiquem el missatge perquè sigui entès i respectat per tothom'. Segur que els màxims guies espirituals de tot el món faran cas als correus rebuts i els transmetran als seus respectius déus i com que tots ells són immensament bons i, sobretot, justos, els faran cas i molt aviat, es farà aquesta reunió al cel i ¡tots en sortirem beneficiats, creients o no! Esperem, doncs."