La desena Convenció de l'ONU sobre Biodiversitat (COP10) ha acabat a la ciutat japonesa de Nagoya amb un acord que, entre altres aspectes, crida els 193 països participants a protegir el 17% de les àrees terrestres i el 10% de les àrees marines del planeta d'aquí a l'any 2020.
L'acord, tot i la vaguetat que sol acompanyar aquests tractats, sense compromisos vinculants, va ser saludat com un èxit per totes les delegacions i fins i tot, amb matisos, per les ONG ambientalistes.
Satisfacció ecologista
Actualment estan protegides el 13% de les terres emergides i l'1% dels mars, raó per lo qual l'objectiu no és senzill. No obstant, ¿realment és una meta assumible? "Sí que es pot --ha declarat a l'agència France Presse el president de l'ONG Conservation International, Russell Mittermeier--. Les àrees protegides, qualsevol que sigui la seva naturalesa, són la millor eina que tenim fins a la data per protegir la diversitat de la vida. Fins i tot si no és una decisió jurídicament vinculant, el missatge enviat a tots els països és que s'ha de fer alguna cosa més".
"El protocol de Nagoya és un èxit històric", ha dit Jim Leape, director general de WWF International.
Tots, menys els Estats Units
Els països participants en la cimera, amb l'única i molt notable absència dels EUA, que mai ha ratificat el Conveni sobre Diversitat Biològica aprovat en la cimera de Río del 1992, han adoptat a Nagoya un pla estratègic de 20 punts que s'ha de complir el 2020 si es vol frenar l'alarmant taxa de pèrdua d'espècies.
La reuniuó es va allargar diverses hores més del previst, fins a la matinada al Japó, entre intensos debats per acostar postures.
El protocol també busca gestionar l'accés i l'ús dels recursos genètics, "un material hereditari amb valor econòmic, científic i social", com subratlla l'ONU. El problema és que els països amb més biodiversitat, molts d'ells en el món en desenvolupament, sovint tenen dificultats per mantenir aquesta riquesa.
Es tracta, diu l'acord, d'impulsar mesures perquè siguin capaços de preservar-la.
Els països firmants tenen dos anys per planificar com pensen assolir els objectius. Encara que la transferència econòmica del Nord al Sud torna a ser l'element clau, els detalls financers es van deixar per a pròximes cimeres.