elPeriódico.com

Francesc Reguant Economista

¿Es poden posar impediments al lliure accés i recol·lecció de bolets en un bosc pertanyent a una explotació agroforestal? Probablement la majoria contestarà que no. A Catalu-nya el bosc sempre ha tingut lliure accés, i sembla que es tractaria d'un dret adquirit. Però tornem a començar l'article i situem-nos dos anys després. ¿Es poden posar impediments al lliure accés i recol·lecció de bolets en el mateix bosc que ara es troba tancat formant part d'una finca pertanyent a un professional d'alt estànding, per exemple un futbolista internacional? Probablement la majoria afirmaria el dret a l'ús privat d'una propietat que és al seu torn privada. Es tracta del mateix bosc. En el primer cas, tenim la sensació que a l'impedir-nos el pas s'està vulnerant un dret col·lectiu. En el segon cas, ho considerem un fet normal basant-nos en un dret privat.

Dos boletaires, en un bosc català, aquest mes. RICARD CUGAT

Més informació

• Ús i abús dels boscos catalans
• Rovellons de pagament
• El sector forestal demana un carnet de boletaire per protegir el bosc

• Tags: Societat

Enquestes

¿Creieu que s'ha de regular l'accés dels boletaires als boscos mitjançant el pagament d'una taxa?

Sí

No

Veure totes les enquestes

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 4 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 23 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Efectivament, l'accés lliure al bosc privat és un costum ancestral a Catalunya. Un bon costum que neix d'una cultura rural més procliu a usos oberts dels espais naturals i a opcions solidàries d'autoajuda davant de riscos com ara els incendis forestals; una opció impossible en un bosc amb accés impedit. Tot i així, una cultura que actualment és capaç de valorar de manera diferent la mateixa realitat segons el protagonista sigui un agricultor o sigui un futbolista és una cultura amb tal estrabisme que fa que l'hàgim d'enviar ràpidament a l'ocu-

lista.

L'exemple del paisatge

Ni l'accés al bosc privat, ni la recol·lecció dels seus fruits (bolets, nabius, pinyons, etcètera) són béns públics. Definim com a béns públics aquells béns econòmics que tenen com a característica ser no excloents ni rivals. És a dir, que no podem excloure ningú de disfrutar-los i l'ús d'aquest bé per una persona no impedeix que altres també el puguin usar. Un exemple paradigmàtic és el paisatge. Com que no podem posar preu a disfrutar del paisatge, totes les activitats necessàries per conservar-lo o millorar-lo -per exemple, la defensa del bosc contra incendis- s'hauran de costejar des del sector públic via impostos.

L'accés al bosc i la recol·lecció dels seus fruits sí que és apropiable, tal com ens demostra el futbolista del nostre exemple. Ara bé, ¿és la millor opció convertir el territori en un laberint de tanques? Al meu parer, no, però sense estrabisme. En primer lloc, reconeixent el valor cultural de la cessió de l'ús públic del bosc a partir de l'opció dels agricultors propietaris d'aquest. En segon lloc, tractant aquest accés com si fos un bé públic i compensant aquest ús en la seva justa mesura des de les polítiques de suport al desenvolupament rural. En tercer lloc, limitant la recol·lecció de bolets o altres productes del bosc a raons lúdiques, impedint qualsevol apropiació que tingui finalitats comercials.

En resum, conservar els bons costums és un tret propi de les societats sanes, però això no ha d'impedir que les coses se situïn en el seu lloc.