Les Terres de l'Ebre s'estan prenent molt seriosament el vell lema de fer de la necessitat una virtut. En els últims temps, la queixa i la reivindicació han estat les eines que ha fet servir aquest territori per reclamar un lloc en el mapa en igualtat de condicions, per deixar de ser vist únicament com una reserva d'aigua i energia per a la resta de Catalunya. Ara ha canviat la seva tàctica. La candidatura per ser declarat per la Unesco reserva de la biosfera comença a ser contemplada com una oportunitat de treure profit a la conservació, sobretot mediambiental, que li ha aportat el fet de ser una zona poc poblada, al marge de les grans inversions i allunyada del desenvolupament industrial i urbanístic.
Imatge aèria del delta de l'Ebre, amb el Fangar en primer pla. xavier jubierre
Informació publicada en la página 20 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 13 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Un consell, que compta amb la implicació de mig centenar d'institucions i entitats, promou la candidatura i assumeix amb determinació la proposta que potser és cert que darrere la idea de sostenibilitat s'hi pot amagar una altra via de desenvolupament.
«Estem en una zona que es té molt poc en compte des de les administracions, on, si s'han fet inversions importants, ha sigut perquè som un lloc de pas necessari o perquè tenim recursos com l'aigua que altres volen aprofitar, però en canvi tenim moltes coses per presumir-ne, perquè hem sabut mantenir una identitat cultural, social, paisatgística i econòmica vinculada al patrimoni natural modelat pels nostres avantpassats», argumenta Víctor Gimeno, director dels serveis territorials de la Conselleria de Medi Ambient.
RETICÈNCIES / És clar que el nom mateix que dóna la Unesco a les seves reserves ecològiques mundials, que alguns vinculen amb ironia a la vella advertència que l'Ebre acabarà sent una «reserva índia» per al país, pel seu discret desenvolupament industrial i urbanístic, genera reticències que els promotors de la declaració fa mesos que intenten vèncer a través de reunions i conferències. «Hi ha persones a qui la reserva de la biosfera els sona a restriccions, potser el nom és poc afortunat, però el que volem és treure rendiment social, ambiental i sobretot econòmic a les figures de protecció que ja tenim», afirma el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó.
El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, Josep Lluís Móra, reconeix l'existència de recels per part de sectors empresarials temorosos que la declaració comporti noves limitacions. No obstant, sosté que «en realitat aquests recels es deuen a cert desconeixement, perquè ser reserva no és una restricció, és una marca de qualitat».
Salvadó afegeix que «contemplem aquesta figura com un compromís amb l'economia productiva, amb el medi ambient, amb la recerca, amb la tradició i la cultura singular de l'Ebre i sobretot amb el riu com a pilar de la nostra societat, perquè també vol ser una figura de defensa». Segons Salvadó, el suport social a la candidatura creix: «Hem sondejat l'opinió de forma rigorosa entre la ciutadania i al juliol les postures favorables ja superaven el 80%», assenyala.
POSSIBILITATS / Els promotors creuen que té moltes possibilitats de prosperar. «La diversitat biològica, paisatgística, cultural i patrimonial és una de les principals cartes a favor», assegura Josep Aragonés, coordinador de la memòria de la candidatura, el primer esborrany de la qual es debatrà en unes jornades el 13 i el 15 de setembre a Tortosa, on assistiran els consellers Joaquim Llena i Francesc Baltasar i el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira. L'objectiu és tenir la proposta a punt a l'octubre per iniciar els tràmits del programa Man and Biosphere de la Unesco i aconseguir que París emeti el seu veredicte el 2012.
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
