elPeriódico.com

L'onada de robatoris de cable telefònic de l'agost passat, que va deixar incomunicats desenes de pobles, va coincidir amb la publicació d'una sentència pionera a Catalunya que endureix la condemna per aquesta acció i que, per primera vegada, dicta penes de presó per a quatre lladres per un delicte de furt agreujat. El titular del Jutjat Penal número 3 de Manresa, Josep Tomàs Salàs Darrocha, va aplicar als condemnats l'article 235.2 del Codi Penal, que permet augmentar la pena de furt d'un a tres anys de presó «quan es tracti de coses de primera necessitat o destinades a un servei públic, sempre que la sostracció ocasionés una greu afectació, o una situació de desproveïment».

Un operari aguanta un cable telefònic tallat a conseqüència d'un robatori, el mes passat a Sant Esteve de Llémena (Garrotxa). Jordi Ribot Puntí / ClickArtFoto

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 22 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 09 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

La sentència es va publicar el 19 d'agost, un dia abans que aquest diari avancés que els Mossos estudien un canvi en l'estratègia policial per acusar aquests delinqüents de robatori qualificat, desordres públics i fins i tot estralls.

Els fets jutjats es remunten al 9 d'agost, quan quatre individus de nacionalitat romanesa van robar entre 150 i 200 metres de cable telefònic a Fonollosa (Bages), i van deixar incomunicats més d'un centenar de veïns. Els lladres van ser detinguts poques hores més tard, després que el vehicle on viatjaven fos interceptat per una patrulla dels Mossos d'Esquadra a l'altura del peatge de Sant Vicenç de Castellet (Bages) de la

C-16.

AGREUJANT / En la sentència, el jutge accepta la petició de l'acusació particular (Telefónica) i considera que en el delicte de furt hi concorre la circumstància agreujant prevista en l'article 235.2, «al recaure sobre coses destinades a un servei públic com s'ha d'entendre el de telecomunicacions, fins i tot servit per una entitat privada. I igualment s'ha d'entendre que s'ha produït un greu perjudici del servei al deixar inutilitzades les comunicacions de més de cent usuaris».

Per aquesta raó, condemna tres dels acusats a un any i nou mesos de presó, mentre que al quart li imposa dos anys de presó per tractar-se d'un reincident, ja que el 2009 va ser condemnat per un jutjat de Múrcia a dos anys de presó per un delicte de robatori amb força. Un portaveu de Telefónica va expressar la satisfacció de la companyia per la sentència judicial, perquè és la primera a Catalunya que té en compte la circumstància del perjudici social. «Les sentències anteriors castigaven amb penes de multa o, com a màxim, uns quants mesos de presó els lladres de cable», va afegir.

IMPACTE SOCIAL / El representant de la companyia va admetre, a més, que les sentències condemnatòries són escasses, perquè només es pot portar a judici els delinqüents si se'ls aconsegueix detenir i si hi ha prou proves. «Aquesta sentència és la primera que tenim el 2010 i també és la primera dels últims anys que té en compte l'aspecte social del furt, que en aquest cas afecta la societat, perquè es deixen moltes persones incomunicades», va insistir.

El portaveu va explicar que la sentència judicial els «omple d'esperança», ja que Telefónica demana que s'apliqui aquest article del Codi Penal en la majoria dels judicis en què es presenta com a acusació particular. «Tenim l'esperança que a partir d'ara se segueixi aquesta tendència, encara que s'ha de tenir en compte que cada judici és diferent i que els jutges consideren les proves que se'ls presenten i el nombre d'usuaris afectats pels robatoris que es poden demostrar», va advertir. Per això la companyia creu que és molt important que tots els municipis afectats per aquests delictes presentin sempre una denúncia dels fets.

A més d'haver de restituir el preu del material robat (150 metres de cable de coure valorats a 3 euros el metre), la sentència també ordena que els condemnats indemnitzin la companyia pel cost que li ha suposat la reparació de la línia. Una mesura que, tot i que no és tan nova com l'aplicació de l'agreujant del perjudici social, no acostumen a imposar tots els jutges.