elPeriódico.com

En el debat sobre el nou calendari escolar es qües­tionen, entre altres coses, l'avançament de l'inici del curs, la fi de l'horari intensiu al juny i la introducció d'una setmana de vacances al febrer. Els canvis afecten col·lectius -alumnes i les seves famílies, mestres i serveis d'activitats extraescolars- amb uns interessos que no coincideixen.

Un pare porta la seva filla a l'escola.

Més informació

• El retorn al col·le costarà de 500 a 1.200 euros per fill a Catalunya
• El percentatge d'immigrants a l'escola cau per segon any
• ¿Algú anirà al col·le el 7 de gener?
• Els casals i colònies de la 'setmana blanca' valdran de 90 a 350 €

• Tags: Societat

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 01 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

La reflexió que aportem des de l'àmbit social no procedeix de ­l'experiència directament escolar, sinó de l'atenció que es presta a les famílies mitjançant serveis de suport i activitats complementàries. La nostra constatació és que resulta fonamental crear espais en què el nen se senti protegit i estimat, on pugui desenvolupar-se com a persona, i l'element per excel·lència en què s'haurien de donar aquestes condicions és la família. Davant el nou calendari, ens preguntem si els canvis afavoreixen

-o, per contra, dificulten- aquesta possibilitat.

Si les empreses permeten que els seus treballadors adaptin les seves vacances a les dels seus fills, o com a mínim flexibilitzin els seus horaris, el nou calendari pot ser una bona oportunitat per potenciar un estil de convivència familiar en què pares i fills comparteixin més temps de descans, oci i activitats culturals. Al marge del que ofereixi el sector ludico­educatiu, la família és la cèl·lula bàsica i insubstituïble de convivència, afecte i aprenentatge al llarg de la vida, de manera que la societat hauria de promoure la generació d'espais de relació i comunicació entre els seus membres.

Si no s'apliquen polítiques integrals que incloguin formes innovadores d'harmonitzar el món laboral amb l'escolar i el de l'oci, els canvis del calendari lectiu es converteixen en un problema afegit per a les famílies que no disposen de serveis específics per cobrir el nou temps lliure. Fins i tot en el cas que s'organitzin aquests serveis, moltes famílies no tenen recursos econòmics per incrementar la despesa relacionada amb l'atenció als fills, i difícilment trobaran solució al problema.

Els horaris laborals i escolars s'han de conciliar. Les mesures ac­tuals no són prou valentes per resoldre l'asincronia existent en la nostra societat. Sense polítiques integrals, en lloc de potenciar espais òptims per al desenvolupament dels nens, la problemàtica de fons es dispersa en debats parcials, però ni s'afronta, ni es resol.

Per una altra banda, encara que no ens hem adaptat al conjunt ­d'Europa -els condicionaments del nostre clima calorós no es poden defugir-, les modificacions són una petita aproximació a la norma general. S'haurien de considerar, no obstant, altres propostes que ­generessin un verdader canvi social: a més a més de l'harmonització, serveis de suport a la família i una bona oferta de bi­blioteques, lu­doteques i centres oberts similars. Comencem a tenir-ne, però ­hau­rien de funcionar amb normalitat i de forma generalitzada; encara no tenen un caràcter universal, ac­cessible a tota la població, com seria desitjable i passa en altres ­països.

Els nivells educatius són preocupants, especialment les taxes ­d'a­bandonament i fracàs escolar. L'àmbit educatiu ha de modificar algunes qüestions, però la responsabilitat és compartida i s'han d'aplicar ­mesures que ajudin a fer que la família porti a terme la seva funció. És essencial que l'acció sigui conjunta i coordinada; la mirada ha de ser integral, al nen i al seu context. Les polítiques s'han d'articular des dels diferents àmbits que conformen la vida de les persones. Només així entendrem les modificacions que avui es proposen.