La Generalitat es disposa a aprovar, en l'última recta de la legislatura, un decret que obligarà el professorat de les universitats públiques i privades de Catalunya a acreditar que disposa del nivell C de català a l'hora de ser contractat. L'anunci, realitzat ahir per sorpresa a TV-3 pel conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet (ERC), posa a fi a un llarg procés, iniciat a partir de l'aprovació el 2003 de la llei catalana d'universitats (LUC), en què els dubtes legals, primer, i les resistència d'alguns rectors, després, han demorat l'aprovació d'una norma d'aquestes característiques. Un cop salvats, aparentment, els esculls legals, i després de la suavització del text, els rectors haurien arribat a «un consens de mínims», segons les fonts consultades, per donar el vistiplau al decret.
La novetat del text legal respecte a l'acord del 2008 sobre reglamentació lingüística que les universitats i l'Administració van adoptar en el si del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), que es troba en vigor i del qual es van despenjar universitats com l'Autònoma (UAB) i la Pompeu Fabra (UPF), radica en el fet que l'exigència del certificat de nivell C es fa més laxa. Encara que, d'entrada i per defecte, aquest serà un requisit perquè un professor sigui contractat de manera permanent, ara es permet a les universitats confeccionar una norma que eximeixi d'aquesta obligació en alguns supòsits, com ara el del personal dedicat exclusivament a la investigació o que imparteix la classe en una llengua estrangera.
CAPTAR TALENT / Fonts coneixedores del contingut del decret han explicat que, a més a més, «en casos justificats, les universitats podran demanar als professors que seran contractats de manera permanent que demostrin el seu domini del català amb posterioritat». Es tracta, segons expliquen les mateixes fonts, d'impedir que el filtre lingüístic «perjudiqui la captació de talent» procedent de la resta d'Espanya i de l'estranger, un dels arguments que havien utilitzat els rectors que dissentien de la idea d'exigir aquesta formalitat en el moment de la incorporació del professor.
Malgrat això, encara que el criteri que prevaldrà serà el de la universitat, també hi haurà «un seguiment» per part de la Generalitat de la política d'excepcions, cosa que no ha aclarit totes les reticències entre els rectors. El decret imposa, a més a més, determinades restriccions. En el cas dels professors lectors, per exemple, que universitats com la UAB intenten atraure a través de campanyes internacionals, la norma possibilitarà que puguin impartir docència durant dos anys sense haver de demostrar la seva competència en el domini de la llengua catalana, però si desitgen prolongar l'estada dos anys més, com és habitual, sí que ho hauran de fer, segons el text que veurà el Consell Executiu.
El rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, que presideix la comissió de política lingüística del Consell Interuniversitari de Catalunya, va admetre ahir que, entre els dirigents universitaris, «hi ha qui creu que la norma es queda curta, però també n'hi ha que pensen que és excessiva». «No tothom hi està d'acord», va reconèixer Viñas, però s'ha pogut arribar a «un consens de mínims» .
GENEROSITAT / Per Viñas, una política generosa d'excepcions a la norma de demanar el certificat de nivell C d'entrada, en el sentit que siguin les universitats les que es reserven la potestat de decisió, permet donar-hi suport. «A ningú li interessa prescindir de gent valuosa», conclou, «i tal com havia quedat el decret quan vam veure el projecte a la comissió, quedava garantit que això no acabaria passant».
Els esculls jurídics, que el 2005 van engegar a rodar el projecte de decret del llavors conseller Carles Solà (ERC), ara haurien desaparegut. L'informe de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat ha estat «molt favorable», segons fonts de la conselleria, després dels pronunciaments favorables del CIC, al qual es va sotmetre el decret a consulta al novembre, l'Institut d'Estudis Autonòmics, i un grup d'experts en Dret lingüístic.
Aquests últims han arribat a la conclusió que, malgrat que el professorat funcionari és un cos estatal, «se li pot demanar que domini el català, com als secretaris dels ajuntaments, per evitar que es conculquin els drets dels alumnes», assenyalen des del departament que dirigeix Huguet. La normativa no té efectes retroactius, és a dir, que no és d'aplicació per al professorat que ja desenvolupa la seva tasca com a docent a la universitat.