elPeriódico.com

El que fa Josep Pàmies és activisme en essència pura. Des de ben jove, aquest pagès de Balaguer (Noguera), fill i nét d'agricultors, emprenedor i recuperador de plantes i llavors oblidades, va participar en totes les reivindicacions, protestes i manifestacions agràries que hi va haver a Catalunya. Primer, en els prolegòmens de la democràcia, des del sindicat Unió de Pagesos. Més tard, des de plataformes ciutadanes, gairebé sempre de base assembleària. Actualment és membre, entre d'altres, del col·lectiu Som lo que Sembrem.

Activista 8 Josep Pàmies, a la seva finca de Balaguer, dissabte passat. DEFOTO / JAVI MARTÍN

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 19 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 16 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Amb un currículum com aquest, pocs es van sorprendre quan un jutge de la ciutat de Lleida va asseure Josep Pàmies al banc dels acusats per les seves activitats contra els transgènics. Va ser el segon agricultor a Espanya jutjat penalment per això i el primer a ser condemnat. «Em van imposar sis mesos de presó per desobediència a l'autoritat, però no vaig haver de complir-los perquè no tenia antecedents», relata. Pàmies reconeix que, anys enrere, els seus també van segar camps experimentals de cultius transgènics, però assegura que, en aquests moments, les seves accions van per altres camins. «Hem canviat de tàctica», afirma.

«No volem promoure la divisió entre el col·lectiu agrícola, entre pagesos ecològics i pagesos convencionals», explica l'activista lleidatà. En el fons, reconeix, «aquesta lluita més activa podia arribar a ser contraproduent, perquè donava arguments als partidaris dels transgènics».

Així és com va néixer Som lo que Sembrem, que ha passat de ser «una plataforma creada per a la recollida de firmes» a convertir-se en un «moviment que aposta per les cooperatives de consum, pels aliments de proximitat...».

Després que el Parlament rebutgés l'any 2008 debatre la iniciativa legislativa popular (ILP) promoguda per l'entitat i recolzada per 106.000 ciutadans, el col·lectiu «està pensant ara a acollir-se a la possibilitat que ofereix l'Estatut de realitzar una consulta popular», indica Josep Pàmies.

Segons les seves estimacions, «entre el 70 i el 80% de la gent és contrària a aquests cultius» a Catalunya. «I això ens dóna moltes esperances per plantejar la consulta. A poc a poc, farem pujar els colors a la cara als polítics», afegeix.

Espanya, recorda Pàmies, és un dels últims països de la Unió Europea que encara permet el cultiu de productes transgènics de manera gairebé indiscriminada. «Països com França i Itàlia els van regular ja fa anys i aquí, en canvi, ens hem convertit en el laboratori preferit de les multinacionals del ram», denuncia.