elPeriódico.com

Va ser, asseguren, una acció meditada, ben calculada i «en absolut aïllada». «Es tracta d'una primera fase d'un procés que esperem que segueixi endavant», afirma un portaveu, que diu que s'anomena Raphaël i que parla en nom de l'associació ecologista francesa Les Faucheurs Volontaires. Els seus activistes van ser, almenys així ho reivindiquen, els autors del sabotatge comès el 12 de juliol passat contra dos camps que creien que estaven cultivats amb blat de moro transgènic a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). El seu anunci inquieta els Mossos d'Esquadra que han investigat els fets i que temen una escalada en aquest tipus d'accions ecologistes radicals.

José Bové, activista de Les Faucheurs Volontaires, és desallotjat per la policia en una protesta al sud de França. ARXIU / AFP

Més informació

• «Som el laboratori europeu del sector»
• «Només em van deixar sis fileres de plantes»

• Tags: Societat

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 18 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 16 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Desenes d'activistes van travessar aquell dilluns, de matinada, la frontera amb Catalunya i van tallar, pràcticament d'una en una, les tiges de les plantes que creixien a les parcel·les propietat del pagès Abdon Blay, de 30 anys. Al principi, van pensar que era una parcel·la experimental sembrada amb llavors de la multinacional Syngenta, però més tard van saber que el cultiu no tenia finalitats científiques, sinó comercials. «Sigui com sigui –recalca el portaveu del col·lectiu antitransgènics– eren camps d'OMG (organismes modificats genèticament)..., ¿o no?»

«EL POL·LEN NO CONEIX FRONTERES» / «A França, amb aquest tipus d'accions es va aconseguir frenar la proliferació de transgènics», afirma el portaveu. L'organització, que fa set anys que està en actiu, combat els cultius genèticament modificats a l'aire lliure, tot i que, en principi, accepta els que es desenvolupen en espais tancats. «El pol·len que produeixen aquestes plantacions no coneix fronteres i pot contaminar fàcilment altres cultius, per molt allunyats que estiguin entre si», argumenten. La coexistència entre cultius tradicionals i transgènics «és impossible», conclouen.

L'acció portada a terme al Baix Empordà, sosté el col·lectiu francès, «no és aïllada». «Esperem que siguin els pagesos catalans els qui prenguin ara la iniciativa», diu Raphaël. «Estem a la seva disposició per ajudar-los en tot el que els faci falta, però no els suplantarem, ni els imposarem res, han de ser ells els qui prenguin la iniciativa», afegeix l'activista.

Catalunya és, juntament amb Aragó, «el laboratori experimental de les multinacionals fabricants de transgènics a Europa», amb 27.000 hectàrees sembrades, afirmen Les Faucheurs Volontaires. D'aquí ve el seu primer sabotatge i la invitació que els activistes catalans segueixin el seu exemple.

FETS CONSUMATS / «Aquest tipus d'accions directes són la millor manera de respondre a la política de fets consumats mitjançant la qual la Generalitat de Catalunya, l'Estat espanyol i les multinacionals biotecnològiques fa 12 anys que ens imposen unilateralment els OMG en l'agricultura i l'alimentació», insisteixen Les Faucheurs Volontaires en els seus comunicats públics.

I sembla que s'ha recollit el testimoni. Fonts de l'entorn ecologista més radical van explicar a aquest diari que en aquest primer sabotatge van participar-hi joves catalans, que preparen noves accions clandestines contra aquest tipus de cultius.

Fonts dels Mossos d'Esquadra van assenyalar que donen un grau de credibilitat rellevant al comunicat de l'organització ecologista francesa i van expressar la seva preocupació davant la possibilitat que aquest tipus d'accions es reprodueixin.

Per a la policia de la Generalitat, el pitjor escenari seria que la manera d'operar dels grups radicals francesos calés entre activistes catalans i que repetissin aquest tipus d'acte o fins i tot que n'augmentessin la intensitat. «Ens prenem molt seriosament aquest fenomen», van dir aquestes fonts.

DOS ANTECEDENTS JA JUTJATS / De fet, a Catalunya ja han estat jutjats dos activistes ecologistes per portar a terme accions contra cultius transgènics. Aquests dos fets van passar a Lleida: el primer el 2003 i un dels seus promotors, Josep Pàmies, va ser condemnat a una multa. Pel següent, que va passar el juliol del 2004, va ser jutjat Albert Ferré, simpatitzant de la Plataforma Transgènics Fora. L'objectiu dels radicals en les dues accions van ser camps experimentals de blat de moro transgènic, que van ser segats.

Més tard, el febrer del 2006, un pagès d'Albons (Baix Empordà) va optar per cremar públicament el seu camp de blat de moro ecològic, després de comprovar que havia resultat contaminat per OGM.