A Luis Morán alguna vegada li ha costat trobar ¿actors? per al seu tren de la bruixa. Perquè no abunden les vocacions per repartir cops d'escombra disfressat de monstre i perquè la fira com a negoci és un univers tancat al qual rarament s'hi acosten forasters. O s'hi acostaven. «Si ara necessités una bruixa podria triar –diu Morán–. A cada poble vénen persones a buscar feina. Del que sigui».
Un treballador anima el tren de la bruixa de Luis Morán, a Argentona, aquesta setmana. JOSEP GARCIA
Informació publicada en la página 4 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 08 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
No falla: en les localitats on més gent demana feina a Morán, menys fitxes (una, dos euros i mig; cinc, deu euros) per a la seva atracció despatxa l'empresari. «A Manresa ens va anar malament de veritat. Allà va tancar la Pirelli, i crec que alguna indústria important més, i es nota. Molt».
NEBULOSA DE DECIBELS / Però l'espectacle ha de continuar. A Argentona (Maresme), on la fira instal·lada amb motiu de la festa major de sant Domènec acaba avui, els firaires no escatimen energia. La luminotècnia de les diversions mecàniques gairebé justifica els nois que porten ulleres de sol a la nit. I entre la nebulosa de decibels formada per la fusió de les músiques de diverses atraccions, la sirena histèrica que anima a pujar al tren de la bruixa (una orquestra de vuvuzeles sona com l'orquestra de Ray Conniff al seu costat) de Morán i les agudeses amplificades de la seva companya («sí, has agafat l'escombra, ¡però a casa teva no l'agafes!») és difícil la comunicació amb el firaire.
Falta, no obstant, un so. La temptadora xerrameca del locutor de tómbola. És que no hi ha tómbola. Potser ens haurem d'acostumar a les fires sense tómbola. «La tómbola a Argentona sempre l'ha muntat un cosí meu, però aquest any ha decidit no muntar-la. La munta a molt poques fires. No li surt a compte», explica Xavi Fonts.
¿Per què? «Les tómboles i les altres casetes de jocs són les més perjudicades per la crisi. Tothom ja té de tot. ¿Què oferiràs que no estigui a les botigues de tot a cent? Les pocket bikes (motos de butxaca) van ser l'últim article que els va funcionar».
TOT QUEDA EN FAMÍLIA / Fonts té cosins firaires, és fill i nét de firaires i també està casat amb una firaire («aquesta xurreria –assenyala– és dels meus sogres»). És l'habitual. «Aquí els negocis són familiars i ens casem entre nosaltres. Poca gent de fora entra al nostre grup. Potser pel nostre estil de vida», reflexiona.
A Argentona ha aixecat un jumping en què els nens salten amunt i amunt impulsats per cables elàstics, i en altres fires té uns cavallets, uns voladors i uns llits elàstics. «La temporada passada vaig notar poc la crisi –explica Fonts–. Vaig baixar un 10%. Però aquest any la cosa ja és seriosa. Faig un 20% menys de caixa que l'estiu anterior».
Fonts, tot i això, no està acovardit. «Fa molt que la fira no és el que era i seguim aquí». Irreductible vestigi de l'antic món de l'entreteniment.
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
