Sempre polèmiques i discutides, les pràctiques de la caça i –tot i que en un percentatge més baix– de la pesca estan subjectes a una estricta legislació a Catalunya. Des de la concessió de llicències (que en algun cas requereix la superació de tests psicotècnics) i el catàleg d'espècies cinegètiques i piscícoles autoritzades fins als temps de veda, les dues activitats són observades amb lupa per l'Administració.
Informació publicada en la página 19 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 02 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
En aquests moments, a Catalunya està permesa la caça de 31 espècies diferents d'aus (ànecs, perdius, faisans i tords) i de 10 mamífers (conills, llebres, senglars i isards, entre d'altres).
Les lleis de caça i pesca determinen fins i tot amb quin tipus d'arts o munició poden capturar-se els animals, sempre sota el criteri de causar-los el mínim patiment.
I, tot i que algunes veus –fonamentalment associacions animalistes–, insisteixen en la seva abolició, el gruix dels conservacionistes reconeixen que són necessàries per preservar la biodiversitat faunística. Sempre, això sí, en la mesura justa. Un altre assumpte són els furtius o els que cometen abusos que han de ser severament castigats, adverteixen els ecologistes.
El sector, caçadors i pescadors, protesta per l'excés de zel que, a parer seu, aplica la Generalitat en alguns assumptes. Un exemple: la llei d'ordenació de la pesca continental a Catalunya, aprovada l'any passat en substitució de la normativa del 1942. La llei prohibeix, entre altres pràctiques, el llançament de pedres al riu. Els pescadors ho fan per espantar els peixos i, d'aquesta manera, propiciar la pesca. Els autors de la llei consideren que cal evitar l'estrès que els projectils produeixen a la fauna piscícola.
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça