Manuel-Reyes Mate
Filòsof i investigador del CSIC
No era necessària la prohibició per rematar la fiesta en un territori on ja s'anava morint. Si es va preferir escenificar el moment de la liquidació amb la solemnitat d'una llei al Parlament va ser sens dubte perquè es volia dir més i això per part tant dels defensors dels animals com dels de la identitat nacional. El concurs de motivacions tan diferents servia en safata a polítics i tertulians els ingredients per passar dels toros a la identitat d'Espanya o del patiment dels toros als drets gairebé humans dels animals.
Una prohibició dirigida als nens.
Informació publicada en la página 3 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 01 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Enmig de tot aquest soroll quedava per escorxar la inquietant facilitat amb què recorrem a la prohibició per resoldre conflictes. Ha passat ara amb els toros però està passant cada vegada que l'home se sent amenaçat. És com si el Ministeri de l'Interior fos l'epicentre dels governs. La raó d'aquest abús té a veure amb l'imparable prestigi de la seguretat.
En la mordaç crítica que va fer Marx dels drets del ciutadà assenyala que la seguretat «és el suprem concepte social burgès segons el qual tota la societat només existeix per garantir a cada un dels seus membres la conservació de la seva persona, dels seus drets i de la seva propietat». A la nostra societat importa la llibertat i la igualtat, però sempre al servei de la seguretat dels nostres cossos i les nostres propietats. El primer és la seguretat.
La biopolítica
Aquesta centralitat del cos en política és el que s'ha tendit a anomenar últimament biopolítica. Està bé, és clar, que els polítics es dediquin a cuidar el cos en lloc de salvar les ànimes, però si es fa del cos el centre espiritual de la política s'acaba sacrificant la llibertat. Qui millor va entendre aquesta estratègia va ser George W. Bush, quan, després de l'esfondrament de les Torres Bessones, va condicionar el moviment de l'ésser humà amb mesures de seguretat amb l'afirmació que «hi haurà menys vida privada però més seguretat». És aquí on va néixer el projecte del Pentàgon TIA (sistema de vigilància total d'informacions) amb un objectiu demencial que consisteix a fabricar per a cada un dels 6.200 milions d'habitants un dossier d'unes quaranta pàgines amb tots els seus detalls.
El que resulta pintoresc és que sigui una neoliberal com la líder madrilenya, Esperanza Aguirre, qui encapçali la crítica al prohibicionisme en nom de la llibertat. La llibertat del neoliberalisme és la del mercat i ja hem vist on ens ha portat la seva croada per la desregulació. La llibertat que aquí es reivindica és una altra, ja que consisteix a assumir voluntàriament els riscos d'una decisió. En el cas de les corrides de toros, aquesta llibertat es tradueix per confiança en el fet que, amb educació i informació, s'incrementin els sentiments morals i amb ells la capacitat de decidir si la festa dels toros val la pena o no. Si en lloc d'aquesta confiança en la llibertat es vocifera contra la prohibició apel·lant a essències pàtries amenaçades, més val que pleguem. S'ha confós la llibertat amb la caspa del casticisme.
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
