Ramón de España
Tot allò que faci olor d'Es-panya ha de ser eliminat. Aquesta és la principal obsessió de CiU, ERC i els altres partits i partidets nacionalistes de Catalunya (alimentada, per omissió, pel PSC, que és, en teoria, el grup polític que hauria d'haver exercit de mur de contenció dels desvaris separatistes, però ha preferit deixar aquesta missió en mans del PP, moviment tàctic ineficaç i covard que, espero, acabarà pagant a les urnes). En aquest sentit, el
Informació publicada en la página 5 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 29 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
senyor Puigcercós pot repetir fins a esgargamellar-se que la prohibició de les corrides de toros no té cap connotació identitària i que aquí l'únic que compta són els drets dels animals, però jo no m'ho empasso. I no sóc l'únic. És més, som bastants els que creiem que els nostres nacionalistes, inflamats per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i la proliferació de banderes espanyoles el dia en què la selecció nacional de futbol va guanyar el campionat mundial de Sud-àfrica, han optat per donar-li una bufetada a Espanya… a la cara dels aficionats catalans al toreig.
Per aconseguir-ho han comptat amb la inestimable ajuda dels inevitables bons jans que es declaren amics dels animals –tot i que, en la pràctica, només ho siguin d'alguns, ja que cada dia se sacrifiquen milers de pollastres, conills i altres bèsties no menys saboroses sense que ells posin el crit al cel–, comandats per un enredaire argentí que, pel que sembla, no tenia res millor a fer en aquesta vida que traslladar-se a Barcelona per amargar-los l'existència als taurins locals. Espero que celebri el triomf de la seva iniciativa amb els seus coreligionaris
–entre els quals deuen figurar tots aquells energúmens histèrics i violents que passaven els diumenges a la tarda palplantats davant la plaça de toros Monumental, insultant els pacífics assistents a la festa, incloent-hi alguns amics meus–, però que tingui clar que el seu paper en tota aquesta martingala no ha estat més que el del tradicional tonto útil.
Una definició que, per cert, també li escau a l'actual president de la Generalitat, José Montilla, del qual corren abundants fotos fetes a la Monumental en què se'l veu disfrutant de la corrida de torn. Mantenir-se en el poder exigeix sacrificis i, a vegades, traïcions a un mateix o a la ideologia de la seva joventut. Després de passar-se per l'arc de triomf Espanya, l'esquerra, el progressisme i qualsevol altre concepte més o menys noble per intentar convertir-se en un petitburgès català com el seu antecessor, l'inefable Pasqual Maragall, acabar amb els toros a Barcelona és bufar i fer ampolles. Però ni així l'estimaran els nacionalistes, de manera que la seva permanent sobreactuació patriòtica no només resulta grotesca i ridícula, sinó també inútil i, probablement, perjudicial per al partit que dirigeix.
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
