Un toro de 500 quilos amb el nom de Cucharero la va deixar viuda l'estiu del 1974, quan va carregar sense pietat contra el seu marit, el matador portuguès José Falcón, a la Monumental de Barcelona. Però aquella terrible cornada tampoc va aconseguir apagar la passió torera de Rosa Gil, propietària del restaurant Casa Leopoldo i presidenta de la Plataforma Promoció i Difusió de la Festa. Aquesta coneguda restauradora afirma que la prohibició de les corrides «és una punyalada per l'esquena» que obeeix a l'enfrontament polític entre els principals partits catalans. «Amb aquesta decisió Barcelona perd llibertat d'expressió. N'hi ha per emigrar», lamenta aquesta gran aficionada, que troba a faltar les glorioses tardes taurines de la dècada dels 60.
La propietària de Casa Leopoldo critica la prohibició de les corrides. FERRAN COSCULLUELA / ROBERTO DIAS | EL PERIÓDICO
Informació publicada en la página 7 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 29 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
«La primera vegada que vaig anar als toros tenia entre 5 i 6 anys. Tota la família tenia abonament i em portaven a la plaça els dijous i els diumenges. Anar als toros en aquella època era tot un cerimonial. Jo formo part de la generació que va veure Joaquín Bernadó, Antonio Chamaco i Antonio Ordóñez en les millors aparicions», recorda nostàlgica Rosa Gil, que cita amb ulls encesos els moments de glòria d'altres matadors que van passar per la capital catalana, com Paco Camino, Diego Puerta, Fermín Murillo, el Cordobés, «sa majestat el Viti» o, molt més recentment, Joselito, Ponce, Morante de la Puebla, Jesulín o el famosíssim José Tomás. «Tinc moltes tardes memorables a la memòria», diu amb un deix amarg.
La propietària de Casa Leopoldo reconeix que la fiesta agonitzava a Catalunya i que només era qüestió de temps que acabés desapareixent, igual que han desaparegut al llarg de la història altres espectacles cruents. «Em feia molta pena veure el que estava passant. Les últimes temporades, excepte quan venia José Tomás, l'aforament amb prou feines cobria un terç o mitja entrada. Jo em deia: 'bé, s'està acabant', però hauria sigut millor que s'hagués acabat sola. Ara em pregunto si és millor quedar com a víctima d'una injustícia o com una imbècil que continuava anant a un espectacle que s'estava morint», reflexiona.
Ciutat sense glamur
Rosa Gil considera que, a diferència de Sevilla i Madrid, Barcelona no és una ciutat «glamurosa». Una circumstància que ha ajudat que sigui la primera capital de la península que veta la tauromàquia. Barcelona és una urbs «més pragmàtica, que va més a les coses materials que a les superficials», malgrat que l'alta burgesia també té els seus moments «predilectes i protegits», comenta amb malícia. La presidenta de la plataforma taurina reconeix que tota la «parafernàlia» que envolta el món del toro ha deixat de tenir encant. «Et fa pena veure que s'està morint, però has de tocar de peus a terra i dir-te que en la vida tot s'acaba, i els toros també s'acabaran a la resta de l'Estat», vaticina.
Però mentre quedin quatre romàntics, se seguiran reunint al seu restaurant per participar en animades tertúlies sobre el món del toreig. Perquè Rosa Gil té molt clar que poden acabar amb les corrides, però no poden posar fi a la passió dels amants del toreig.
La popular restauradora intenta ser equànime i, a l'hora d'avaluar responsabilitats per la prohibició dels toros a Catalunya, reparteix culpes per tot arreu. «A partir d'ara, quan passi per la Monumental pensaré que potser nos-
altres mateixos l'hem fet malbé. Sobretot la cobdícia de toreros, d'empresaris i de ramaders, que s'han estat mirant massa el melic i que pensaven que això no podia passar. I ara massacraran els catalans i ens diran que nosaltres som culpables que aquesta prohibició tingui un efecte dòmino, però atenció, que s'ho facin mirar, perquè ells també s'han adormit a la palla»,denuncia.
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
