Salvador Giner
Els favorables a la tauromàquia han perdut la seva segona batalla. (Ja en van perdre una a les illes Canàries, el 1991, però és com si ningú se'n recordés.) S'haurien d'afanyar a perdre també totes les que els queden per lliurar. La decisió del Parlament de Catalunya reflecteix un pas més en la mudança gradual dels sentiments populars respecte al tracte que rep el regne animal per la nostra part.
Informació publicada en la página 4 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 29 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Els amants de les corrides, incapaços d'argumentar sobre l'únic que s'ha de discutir –si els animals pateixen amb el toreig a la plaça o no– han bolcat tots els seus arguments a favor de temes que no tenen la més mínima significació en l'assumpte. Invocar la tradició és fal·laç. No em sorprendria si algú ho considerés un insult a la seva intel·ligència. Amb la tradició, les dones no s'haurien posat mai un biquini per anar a la platja. Ni anirien a la platja. Ni serien metges, ni arquitectes, ni pilots d'avió. El paleolític inferior era molt tradicional. L'edat mitjana no va ser gaire diferent.
Queda l'estètica. Ningú negarà ni la riquesa etnològica de la tauromàquia ni la seva bellesa. Des de Don Francisco de Goya a Pablo Picasso els artistes hispans l'han captat com ningú més. Però el fet que una festa amb uns orígens que es perden en el passat –almenys en l'art de Creta– hagi atret els artistes no invalida la seva barbàrie. Goya mateix, a la sèrie Els desastres de la guerra, va mostrar de manera magistral el seu horror. El seu esperit progressista no el va encegar davant de les nostres misèries. Més aviat el va inspirar per posar-les de manifest amb una infal·lible precisió. No va confondre, i no confonguem, el valor de la bellesa, la profunditat d'una festa ancestral i la popularitat d'entreteniments bàrbars amb les normes bàsiques que han de regir una societat decent.
En una societat decent no es maltracten els animals, ni s'ovacionen els turmentadors. Una societat decent condemna l'abandonament d'animals a la muntanya, o els jocs i les tortures cruels amb els gossos. Recupera tortugues de mar ferides. Obre centres de recuperació per a les bèsties que necessiten protecció. Ensenya als nens de les escoles a tractar sempre la vida amb respecte i afecte. Aquesta és, per fortuna, la nostra societat, tot i que quedi molt més per fer. Aquesta mateixa societat no pot incórrer en la brutal contradicció de promoure aquests principis elementals d'humanitat al mateix temps que permet la barbàrie de les corrides. Una cosa porta a l'altra. De la mateixa manera que estimar i protegir les espècies vives redunda finalment a tractar els altres, els éssers humans, amb el respecte degut. Només és d'esperar que el minvant conjunt dels tauròfils ho entengui. I que, tan aviat com sigui possible, deixi de confondre la tradició, la literatura i l'estètica amb l'ètica.
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
