Jordi Alberich
Economista
És de suposar que avui
El president Montilla i la seva dona, durant un acte el 2004. VICENS FORNER
Informació publicada en la página 5 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 28 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
assistirem a la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, i això es produirà amb tota la solemnitat
sancionadora d'una sessió plenària del Parlament de Catalunya, que culminarà així un ja llarg i lent procés, més d'enfrontament que de
debat.
Tot el que es podia argumentar a favor o en contra de la prohibició de la festa taurina ja s'ha dit. A les argumentacions pragmàtiques portades per la raó i la ciència o a les guiades pel respectable sentiment i emotivitat personal, s'hi han afegit no pocs posicionaments que neixen de vincular toros a espanyolisme reaccionari i la seva prohibició a progressisme catalanista. O de vincular posicions antitaurines a Catalunya a mer antiespanyolisme. I res més senzill que connectar cada una de les opcions amb un o altre partit polític. De fet, res de nou en el panorama de radicalització simplista en la política catalana i espanyola dels últims temps.
Particularment, amb el pas dels anys he anat formant una opinió manifestament contrària a les corrides de toros, tot i l'atractiu que per a mi representa la seva parafernàlia de color i so. Considerava que, de manera natural, la Fiesta estava cridada a la seva desaparició atesa la fustigació i mort de l'animal, un acarnissament gens adequat als temps en què vivim. El mateix procés que ha portat a la pràctica desaparició de la boxa, de les carreres de llebrers i altres divertimentos que, com la gran majoria de ciutadans, jo contemplava amb tota naturalitat fa poques dècades. Una dinàmica que avança en paral·lel amb el discurs dominant i el major benestar col·lectiu.
En conseqüència, sempre he pensat que l'última plaça de Catalunya veuria el seu final com a resultat de la fallida de l'empresa explotadora o del no compliment d'alguna ordenança que vetllés per la seguretat del seu ja únic recinte, en un estat que seria cada vegada més decrèpit. Poc més podia esperar-se d'un espectacle que desperta un interès tan escàs entre els ciutadans catalans, especialment entre els més
joves.
La realitat
Per això, m'incomoda aquest innecessari final revestit de tanta èpica i grandiositat. Un final amb guanyadors i perdedors, quan tot conduïa a una mort imminent i serena de l'espectacle taurí a Catalunya. Però sembla que no es pot perdre l'oportunitat per simplificar la realitat, dividint els ciutadans i beneficiant els radicalismes en tots dos sentits i les lectures interessades, aquí i allà. Una nova bretxa, innecessària, entre uns i altres. I tot i que alguns vegin en el final dels toros un signe de modernitat, la manera en què es produeix, fins i tot per a alguns contraris a la Fiesta, no representa un pas endavant. Més aviat es tracta d'un episodi per oblidar. Especialment si no incorpora la prohibició d'altres manifestacions col·lectives que maltracten l'animal. L'únic consol és que ens en anem aviat de vacances.
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
