Van començar cinc persones. «Un petit grup de gent, amics implicats en associacions animalistes, que vam decidir, a mitjans del 2007, veure què podíem fer pel toro», recordava ahir Leonardo Anselmi, un dels membres d'aquell reduït equip inicial. Al llarg de l'any següent, se'ls van sumar sis persones més. I així que van fer públiques les seves intencions, 880 voluntaris més, de tot Catalunya, es van bolcar fins a aconseguir les 180.089 firmes que finalment es van presentar davant el Parlament demanant l'abolició de les corrides a Catalunya.
Informació publicada en la página 3 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 28 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Com una taca d'oli. La iniciativa, que va començar a gestar-se en un despatx del carrer de Mallorca de Barcelona, ha arribat a una dimensió internacional. Dilluns, la plataforma va entregar 140.000 noves firmes recollides per la Societat Mundial per a la Protecció Animal a 120 països. L'expectació que ha generat l'acció és amplíssima. «Des de dissabte, he atès 107 mitjans de comunicació estrangers. Sense comptar la premsa espanyola», assenyalava Anselmi, ahir a mitja tarda.
RÀPIDS I EFICAÇOS / El desplegament de la Plataforma Prou –fins i tot el sector protaurí ho reconeix– va ser efectiu, ràpid i eficaç. Els voluntaris es van expandir per tot el territori. «Hi va haver firmes a l'Ebre i en pobles molt petits del Pirineu, com Sort o Espot, al Pallars Sobirà», relata el portaveu de l'entitat.
«Sabem que no tots els que s'han declarat antitaurins són animalistes, però la veritat és que la gent s'hi va bolcar», explica Anselmi. «I això que era una causa altruista, en què l'interessat no pot agrair el suport rebut», afegeix. L'estratègia, després d'un any de feina, va ser simple: es van col·locar més de 300 taules per recollir firmes en llocs molt ben escollits. «La que més bon resultat va donar va ser la que es col·locava els dissabtes al costat d'El Corte Inglés de la plaça de Catalunya de Barcelona. Va batre el rècord», indica Anselmi. Concerts al Palau Sant Jordi, partits de futbol al Camp Nou, trobades sardanistes i festes majors. El cas era trobar punts on hi hagués previstes importants concentracions de ciutadans.
CONTRA EL MALTRACTAMENT Els primers suports es van recollir l'11 de desembre del 2008. Cent vint dies després, el límit que dóna la llei, se n'havien recollit més de 180.000. El 9 de maig del 2009, les firmes van arribar al Parlament, que el 18 de desembre va acordar-ne l'admissió a tràmit. Va ser clau per a l'èxit no incloure-hi els correbous. Al principi es van plantejar si anar només contra els toros o fer extensiva la proposta a tots els espectacles en què es maltracten animals, categoria en què inclouen els correbous, els circs i el delfinari del zoo. «Vam fer el primer perquè era més senzill aglutinar el suport social necessari, però per a nosaltres cap maltractament és acceptable», explica Anselmi.
Des de la reforma, el 2006, de la llei d'Iniciatives Legislatives Populars (ILP), la del veto al toreig és la primera que pot ser aprovada pel Parlament. La nova normativa –que en revisava una d'anterior del 1995– buscava facilitar la presentació i retirada de les ILP. Entre altres qüestions, la llei actual redueix de 65.000 a 50.000 el nombre mínim de firmes que han d'avalar la iniciativa. Des d'aleshores, han quedat a mig camí la petició de prohibir el cultiu de transgènics i la de bilingüisme a les escoles.
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
