elPeriódico.com

–Fa uns mesos que estic amb molta tensió, i ara estic cada dia més nerviós perquè veig més a prop la prohibició. He passat tot aquest temps lluitant i intentant no enfonsar-me per aportar el meu granet de sorra a la causa taurina, però la situació és molt difícil.

Serafín Marín, davant la Monumental. JOAN PUIG

Més informació

• Organitzadors de bous destaquen la millora del tracte als animals
• La barretina per montera
• Leonardo Anselmi, portaveu antitaurí: «El respecte a l'animal figura en la identitat moral de Catalunya»
• Els toros, davant l'estocada

• Tags: Societat

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 3 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 25 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Serafín Marín (Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 5-5-1983) va començar a anar als toros als 3 anys de la mà del seu pare i avui és l'únic torero català de primer nivell. Els seus passejos amb senyera i barretina a Barcelona i Madrid l'han convertit en un símbol.

–El veig pessimista amb vista a la votació de dimecres.

–La cosa s'ha complicat molt, i més amb el canvi del PSC, que ens va dir que votaria en bloc i ara s'ha despenjat amb la llibertat de vot. Em sento enganyat.

–¿Quin pes atribueix al factor identitari en aquest procés?

–Això té una motivació política i el tema dels animals no hi té res a veure, perquè si no anirien també contra els correbous. Els toros són la festa nacional espanyola, i molts no poden suportar-ho.

–¿Entén les raons dels defensors dels animals?

–No les entenc, perquè volen donar més valor als animals que a les persones, però els tinc el respecte que ells no em tenen a mi. Els antitaurins estan cada diumenge a la Monumental dient-nos «assassins» als toreros.

–En cas de consumar-se el veto, ¿com serà l'endemà?

–No m'ho vull ni imaginar. Serà un cop molt fort.

–¿I com reaccionarà l'afició?

–La gent està responent molt bé. Diumenge passat, amb la Monumental gairebé plena, el públic es va posar dempeus i va començar a cridar «llibertat, llibertat» i «volem toros a Catalunya». Em van trucar per telèfon perquè ho sentís i posava la pell de gallina.

–¿Es planteja anar a viure a un altre lloc si el Parlament veta els toros?

–De moment no, perquè a Barcelona m'hi trobo molt a gust. Jo estic orgullós de ser català, i ho he demostrat a tot arreu amb la senyera i la barretina, però abans de tot sóc espanyol, i coses com la possible prohibició de les corrides de toros em fan sentir incòmode a la meva terra.