elPeriódico.com

És una reacció per sentir amenaçat un element essencial de les seves festes. La possibilitat que el Parlament prohibeixi les corrides de toros i que el veto es pugui acabar estenent a altres modalitats taurines (malgrat el blindatge construït a iniciativa de CiU i que està pendent d'aprovació) ha propiciat els últims anys l'auge dels correbous a les Terres de l'Ebre. Algunes localitats com Ascó sol·liciten poder tornar a celebrar els correbous que van deixar d'organitzar fa dècades i altres municipis intenten incrementar la seva oferta taurina amb noves modalitats. També contribueix a l'auge el fet que la proposició de llei dels correbous limita la seva celebració a poblacions que puguin provar que la festa és tradicional.

Un moment del correbous que ahir a la nit es va celebrar a Sant Carles de la Rapita (Montsià), en la modalitat coneguda com a bou embolat. ORIOL GARCIA

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 20 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 24 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

L'aplicació d'un protocol de bones pràctiques també ha popularitzat els correbous, inclosos aquest any al Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. Segons les penyes organitzadores, creix l'afluència de públic a les places i els carrers.

Un exemple paradigmàtic és Ascó, on fa més de 25 anys que van deixar de celebrar-se els correbous a les festes majors de la localitat. Aquest any hi ha tramitada la petició per recuperar-los. Si ho aconsegueixen, seria el primer municipi de la Ribera d'Ebre que se suma a la llista de permisos que tramita Interior. «No sé per què ho vam deixar perdre, però ens agradaria tornar a intentar fer correbous perquè molta gent ho demana, potser recordant amb enyorança les tradicions que teníem», va dir ahir el regidor de festes, Pau Serrano (CiU).

BOU EMBOLAT // Els Reguers, una pedania de Tortosa que sí que té autorització per celebrar correbous a la plaça, va sol·licitar poder incloure en el programa de festes un bou embolat, segons explica l'alcaldessa, Esther Vidal (CiU). Aquesta pedania va deixar totes les activitats taurines durant dos anys, però en fa tres que les va recuperar. «Sóc la primera sorpresa per la resposta de la gent, perquè creia que la cosa anava a la baixa, però realment ara mateix s'ha recuperat molt l'afició», explica l'alcaldessa.

La dificultat de la normativa fa que alguns municipis desisteixin de cursar sol·licituds noves. «Nos-altres plantegem les possibilitats que teníem per telèfon, però com que vam veure que difícilment prosperaria la petició, no la vam fer oficial», van assenyalar ahir fonts de l'ajuntament d'Alfara de Carles.

L'Aldea estudia la possibilitat d'ampliar les seves festes taurines, ara limitades a les de l'agost i a les de l'abril. «Potser no ho acabarem demanant, perquè ja sabem que és complicat», comenta l'alcalde, Dani Andreu (ERC). El regidor considera que aquest element festiu tradicional de les Terres de l'Ebre ha crescut en nombre i en popularitat «com a reacció de defensa de la cultura i la identitat pròpia, un fet similar al que va passar amb l'oposició al transvasament de l'Ebre, que va crear un sentiment d'unitat identitari». I també ha influït, apunta, l'esforç del Govern català en aquesta zona per l'aplicació del manual de bones pràctiques, «que permet una garantia més gran d'un tracte correcte i respectuós als animals», explica. Tot això ha possibilitat una certa visió més benèvola entre els sectors contraris.

Els defensors dels correbous confien que en un futur pròxim les restriccions actuals es dilueixin, segons apunta Ximo Martí, vicepresident de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre. El president de l'entitat, Miquel Ferré, adverteix que «si algú té la temptació de plantejar la prohibició dels correbous ha de saber que xocarà amb l'oposició frontal d'aquest territori. El sentiment de defensa d'aquesta festa creixerà encara més».