després de10 anys en què el programa integral de protecció del delta de l'Ebre ha tingut una plasmació més estètica que estructural, el pla comença a afrontar amb determinació el cor del problema. L'empresa estatal Acuamed i la Direcció General de Costes han posat sobre la taula projectes amb una inversió total prevista de 334 milions, entre els quals destaquen la descontaminació de l'embassament de Flix i la construcció d'un dic costaner per preservar la badia dels Alfacs.
L'aigua anega una zona d'arrossars del delta de l'Ebre, amb el mar Mediterrani al fons. ARXIU / XAVIER JUBIERRE
Informació publicada en la página 28 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 11 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Són avanços molt substancials, però dos dels altres grans esculls per a la supervivència del delta segueixen pendents: la definició d'un règim de cabals per a l'Ebre i la fixació de mesures contra la regressió i l'enfonsament de l'àrea de la desembocadura. El programa de protecció inicia la seva fase decisiva, però la incertesa persisteix.
DÈCADES DE PROBLEMES / El pla va néixer com a compensació al macrotransvasament previst pel PP i va ser reconvertit pel PSOE en un bloc de mesures per garantir les condicions ecològiques d'un delta que fa dècades que acumula problemes. Abans de finalitzar el 2010 estaran acabades o en execució obres per valor d'uns 275 milions. La descontaminació de l'embassament de Flix, iniciada fa pocs mesos després d'anys de demora, absorbeix 202 milions. És la perla del pla pel que fa a l'eliminació d'una gran amenaça per al tram final del riu. «És com una espasa de Dàmocles sobre els nostres caps», destaca l'alcalde de Flix, Òscar Bosch (PSC). Fins ara, la majoria de les intervencions del pla integral de protecció havien estat «més estètiques que ambientals», reconeix Josep Canicio, secretari de la Comissió per a la Sostenibilitat creada per controlar el compliment del programa. D'aquesta manera, s'han habilitat centres d'interpretació sobre el patrimoni fluvial a Xerta, Móra d'Ebre, Aldover i Tivenys, s'han condicionat camins i carrils per a bicicletes com a Sant Jaume d'Enveja, i també s'han construït moderns passejos fluvials a Deltebre i Amposta.
A més a més dels treballs de Flix, l'habilitació d'una guarda costanera i la implantació d'una xarxa d'indicadors ambientals dotaran al pla d'un caràcter més aproximat al seu objectiu inicial. Aquestes dues actuacions començaran a la tardor, segons les previsions d'Acuamed. La primera consisteix en la construcció d'un camí de ronda entre el dic de la nova marina de Sant Carles de la Ràpita i la barra del Trabucador, per recuperar una zona molt degradada i a la vegada contenir els efectes de la pujada del nivell del mar a causa del canvi climàtic. Els indicadors ambientals seran un instrument de seguiment de l'estat de l'ecosistema fluvial.
BATALLES OBERTES / El pla integral de protecció mira per fi a la cara de problemes i amenaces com la contaminació o el canvi climàtic, però només de reüll altres necessitats com la incorporació al pla hidrològic de la conca de l'Ebre d'un règim de cabals adequat per al riu i l'aplicació de mesures per combatre l'enfonsament de la plana deltaica, les altres dues espases que pengen sobre el cap del tercer delta del Mediterrani pel que fa a dimensions, darrere dels del Nil i el Roine. «Aquestes són les dues grans batalles que ens queden per guanyar», afirma Canicio.
No és poca cosa. El règim de cabals que va proposar la comissió per la sostenibilitat i va aprovar el Parlament està sent qüestionat per excessiu. I el programa per frenar la regressió s'ha quedat en estudis que «no donen lloc a obres», segons afirmen previsions d'Acuamed.
El més llegit
25/05/2012 Societat
26/05/2012 Barça
25/05/2012 Barça
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
