elPeriódico.com

Els col·legis concertats han deixat de complir la funció per a la qual van ser creats el 1985 d'arribar de manera subsidiària on no ho fa l'escolarització pública. Avui, amb prou feines acullen el 15% dels immigrants, tot i estar finançats amb uns 6.000 milions d'euros anuals procedents de fons públics. El Govern central prepara un decret per combatre aquest desequilibri, que obligarà aquests centres, uns 2.700 a tot Espanya, a escolaritzar més alumnes amb dificultats, que acostumen a ser els més pobres (immigrants, discapacitats i procedents de minories ètniques i culturals).

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 26 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 10 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

L'esborrany de la norma de 46 articles, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, estableix que els centres concertats que escolaritzin aquest tipus d'estudiants obtindran un finançament extra, però no podran «imposar en cap cas» als pares el pagament de quotes, i les activitats extraescolars no formaran part de l'horari escolar.

SEGREGACIÓ Encara que tingui caràcter voluntari, el pagament de quotes suposa actualment a la pràctica un mitjà per segregar els alumnes amb pocs recursos econòmics, que es concentren a la pública, segons la confederació laica de pares CEAPA. L'entitat critica l'excepció de possible cobrament que l'article 13 estableix per a activitats complementàries i serveis escolars. Tot i això, el projecte de decret deixa clar que les quotes «seran voluntàries, no tindran caràcter discriminatori per als alumnes ni caràcter lucratiu» i hauran de ser autoritzades per l'Administració.

PROGRAMACIÓ La norma bàsica, que desenvoluparan les autonomies, també mira de posar fre a la pràctica habitual, defensada pel Partit Popular i altres partits conservadors, que un centre accedeixi a un concert simplement pel fet de tenir unes dimensions determinades o un nombre d'alumnes suficient. El decret faculta els governs autonòmics, que s'encarregaran d'aprovar o denegar els concerts, perquè exigeixin a aquests centres una adaptació de la planificació escolar a la programació fixada per l'Administració (pla d'uns quants anys, professors, moviment de població...). Aquesta, a més a més, tindrà en compte «una escolarització adequada i equilibrada dels alumnes amb necessitat específica de suport educatiu».

El projecte també preveu uns concerts de caràcter «singular» per a ensenyaments postobligatoris. En aquest cas, les famílies podran aportar al centre, com a «finançament complementari», fins a un 10% de la suma del mòdul econòmic establert per cada autonomia.

DISCRIMINACIÓ PER SEXE L'actualització del decret del 1985, que va establir el règim de concerts, passa per alt la reivindicació de sindicats, associacions i partits de l'esquerra perquè –d'acord amb la LOE– s'eliminin les subvencions als centres que discriminin per raó de sexe i no garanteixin la coeducació de nois i noies. La majoria d'aquests (15 a Catalunya) estan vinculats a l'Opus Dei. Algunes sentències assenyalen que no hi ha prou suport legal per excloure'ls de les ajudes públiques.